Des que Florentino Pérez va negociar amb Joan Laporta la famosa pancarta del Bernabéu, el Barça ha estat còmplice, actor i víctima de les polítiques i dels interessos del club blanc. Començant per l’acomiadament improcedent de Leo Messi, el cop més baix de tots assestat pels molts “fans” que Florentino tenia llavors al Camp Nou a més del president, el CEO Ferran Reverter i el vicepresident econòmic Eduard Romeu, les grans decisions de Laporta des del seu retorn a la llotja han contribuït a millorar l’estatus de domini del Madrid en el futbol espanyol i europeu i irremeiablement a la ruïna blaugrana en tots els aspectes.
La premsa catalana i l’aparell mediàtic de Laporta cuiden que aquesta crua realitat es mantingui oculta i al marge de qualsevol debat. Sense anar més lluny, aquesta mateixa setmana la Roma ha deixat plantat al Barça per al Gamper per ordre del propietari del PSG, Nasser Al Khelaifi, després que el milionari de Qatar hagi donat instruccions precises d’aïllar als tres clubs, Real Madrid, Juventus i Barça, que continuen defensant la Superlliga.
Avui se sap que l’aval del Banc Sabadell va ser aconseguit en bona part amb l’ajuda del mateix Florentino, quan Laporta va necessitar que li donessin un cop de mà i que l’home de confiança del president blanc, José Ángel Sánchez, ha estat col·laborant amb els executius del Barça per a facilitar l’acord amb Sixth Street, un dels “partners” estratègics del Real Madrid.
Sense anar més lluny, la setmana anterior Laporta s’havia reunit amb Eduardo Inda, ideòleg en cap del madridisme i aconseguidor del ‘Reino’ dins de l’aparell de l’Estat, per a continuar coordinant les estratègies conjuntes de Florentino i un dels seus peons clau, Laporta, al qual va apretant sense ofegar-lo, perquè en el fons és el president del Barça que més li convé controlar i conservar per als seus plans.
Si Laporta s’haguera posat en mans de Javier Tebas, potser que haguera aconseguit una mica menys de diners amb la venda unilateral dels drets de TV a través de CVC, però per descomptat que avui el FC Barcelona presentaria un balanç net, beneficis i disposaria de marge salarial per a fitxar i reforçar-se.
Laporta va haver de triar bàndol des del moment en què va vendre la seva ànima al “dimoni” blanc i va signar, no se sap en quines condicions, una adhesió indestructible al projecte de la Superlliga i una demanda contra els clubs de LaLiga Impulso i contra el mateix Tebas. El Barça era la baula més feble i vulnerable d’aquest front tripartit amb Real Madrid i Juventus.
Per a la resta de les catàstrofes, Laporta ja és autosuficient. Una ullada a la realitat ho confirma, perquè mentre demana als jugadors que acceptin anar-se’n o abaixar-se el salari perquè la situació és d’absoluta precarietat, d’altra banda, filtra que ha ofert al Bayern 40 milions per Lewandowski i negociat bones condicions amb futbolistes que només podran entrar si els que encara estan dins es sacrifiquen.
I això és impossible.
