L’estructura del salari

La taxa d’inflació actual incrementa el cost de la vida i deteriora el poder adquisitiu, i més el dels que menys tenen. Ens empobreix gairebé a tots i augmenta la riquesa de grups econòmics i sistemes financers fora de control. Amb els diners disponibles, podem comprar, invertir i estalviar menys.

Alguns creuen que això ho regula la mà invisible del mercat, contra la qual no es pot fer res, sense pertorbar el sistema. Es complica amb una guerra en què no se sap si hi som. Pugen els preus, especialment els de l’energia i els aliments. Diuen que per culpa de l’oferta i la demanda, que encara no havien variat quan van començar a pujar.

Així les coses, els treballadors i els jubilats pretenen que se’ls augmenti el salari i la pensió, ja que la disrupció tecnològica, l’automatització mecànica i la informatització electrònica, més la millora en l’organització industrial i la logística, incrementen la productivitat de forma exponencial.

Els que augmenten els preus diuen que evitar el deteriorament de salaris i pensions obligaria a continuar augmentant-los, i això perjudicaria l’economia. Es proposa un pacte de rendes: moderació de beneficis i salaris. Però seria inadmissible si pretengués controlar els beneficis, sagrada llibertat del sistema, com beure canyes a Madrid. En canvi, els salaris sí que es poden controlar. N’hi ha prou de no augmentar-los.

El salari comprèn la totalitat de les percepcions econòmiques dels treballadors per compte d’altri. Per la prestació professional de serveis laborals. El treball efectiu i els períodes de descans, computables com de treball.

L’estructura salarial és fonamental, concreta què es retribueix i, per tant, què es fomenta. El salari base en funció dels coneixements i l’experiència professional del treballador. Els altres complements minoritaris segons les circumstàncies personals, el treball realitzat i els resultats de l’empresa, d’acord amb el que s’hagi pactat. Tanmateix, es procura independitzar el salari de les qualitats professionals del treballador, i que es refereixi a causes alienes a ell, com els requisits mínims exigibles per exercir el lloc de treball, simplificat el màxim possible.

La promoció anirà deixant de dependre de la millora en la capacitat i l’experiència professional, substituïda pel simple transcurs del temps. En la negociació del conveni col·lectiu de Seat, l’empresa proposa reduir en dos anys el termini per accedir a un grau superior de retribució (de 30 a 28 anys per obtenir la lletra E) (el nivell 9, de 20 a 28 anys). Els sindicats ho consideren un avenç i aspiren a una reducció més gran.

Vam evolucionar de primats a humans buscant les formes i els instruments que ens facilitessin saciar necessitats i expectatives. L’evolució del cervell, en posar-nos drets i començar a utilitzar les mans, va permetre incrementar contínuament els coneixements, per idear mitjans que ens facilitessin el treball i la millora del producte obtingut. El romanent s’intercanvia o es ven. També hi ha qui se n’apropia mitjançant la força o l’engany.

La primera revolució industrial va comportar un canvi de paradigma. L’artesà va passar a ser obrer en haver de vendre la feina en comptes de vendre la seva producció. Va perdre el poder fer, però va conservar el saber fer. Prendre-li al treballador els seus coneixements professionals o fer-los innocus per a la producció ha estat una constant. Es va concretar inicialment en la frase “el cervell a l’oficina i el braç al taller”. Ara el salari deixa de dependre de l’estatus professional, que va desapareixent, per referir-se al nivell del lloc que es dissenya. La promoció salarial es desvincula del progrés professional. Encara que els algoritmes marcaran les pautes, ens podrem veure estupendament a través del metavers. La realitat virtual ens deslliurarà de qualsevol esforç de superació. Autoestima individualitzada.

Fa tres anys, la Comissió Mundial sobre el Futur del Treball de l’OIT va dir: “Més enllà de satisfer les nostres necessitats materials, el treball pot contribuir a donar- nos una sensació d’identitat, de pertinença i de propòsit. També amplia el ventall d’opcions que se’ns presenten i ens permet entreveure un futur més optimista.”

Sembla tan llunyà!