Víctor Font beneeix els ‘crims’ del laportisme amb el seu col·laboracionisme i suport

Qui hauria de ser el 'cap de l'oposició' ha programat la seva reaparició per a després de la tempesta i ha demanat a l'aparell mediàtic de la junta una treva per a no ser 'destrossat' davant l'opinió pública

Joan Laporta és tan capaç d’organitzar una assemblea urgent, remoure cel i terra en una setmana per a poder salvar la temporada gràcies a la generositat dels socis i els ‘miracles’ de la telemàtica, com d’anunciar amb una simple nota oficial, sense més detalls ni explicacions, l’acord amb Sixth Street per a la venda del 10% dels drets de TV per als pròxims 25 anys, una mesura amb la qual, es calcula, el FC Barcelona deixarà d’ingressar més de 20 milions anuals.

Força més, fins a 60 milions menys anuals, quan es formalitzi la cessió de la resta del 15% dels drets per a tractar de revertir el llast dels fons propis negatius del club, forjats principalment gràcies a la ineptitud del mateix president.

Laporta ja té el que volia, 205 milions per a tapar els més de 150 milions que se li en han anat de les mans aquesta temporada, la primera en la qual tenia, de nou, el control absolut del club i la possibilitat d’afinar el compte d’explotació al cèntim, ajustant els ingressos als costos i, sobretot, el control de la despesa.

Era la seva responsabilitat i la del seu equip econòmic i financer, Ferran Reverter i Eduard Romeu, quan en l’assemblea d’octubre passat, van sotmetre a l’aprovació dels socis els comptes de l’exercici anterior 2020-21 i el pressupost de l’actual, assegurant 765 milions d’ingressos.

Laporta, Reverter i Romeu van demostrar llavors, a la vista dels resultats, la seva absoluta incompetència i un talent absolutament menor, o absent, per a governar un club, al qual a més van sumir en un pou d’obscurantisme econòmic i depressió financera amb la decisió d’ampliar les pèrdues, negant a més l’impacte Covid per a criminalitzar encara més la imatge de Bartomeu, amb una depreciació del valor dels jugadors i provisions tant voluntàries com innecessàries.

D’aquelles funestes i equivocades decisions, d’aquell contrasentit de provocar 290 milions de pèrdues estètiques, venen les urgències, els greus problemes d’avui, apressants, i la necessitat d’empobrir-se venent part dels millors i més segurs actius del FC Barcelona.

També ha de corresponsabilitzar-se d’aquesta situació a l’extraordinari marge de col·laboracionisme i anuència de qui havia de fiscalitzar, més que cap altre soci, al ‘cap de l’oposició’, al excandidat Víctor Font, que va ser segon en les eleccions i ha romàs callat i permissiu amb totes les barbaritats i atrocitats comeses pel guanyador de les eleccions. La primera, precisament, la del monumental engany sobre la renovació frustrada de Messi, un fet capital sobre el qual precisament va pivotar la victòria de Laporta.

Víctor Font, no obstant això, se sent còmode en aquest entorn de falsedats en el qual ell mateix ha basat la seva pròpia carrera barcelonista des que va decidir optar a la presidència del Barça. En la seva reaparició d’aquest dilluns passat, que sembla certament programada per la mateixa junta de Laporta a favor dels seus interessos, Víctor Font ha deixat anar un discurs complementari i còmplice del laportisme, més enllà d’aquesta guspira d’aparent divergència i del gastat “això ho hauria fet jo d’una altra manera”.

Font només s’ha atrevit a dir, sobre la situació econòmica, que “Laporta va cometre un error inflant les pèrdues de la temporada 2020-21 amb 480 milions, perquè fa que el fair play financer ens ofegui i no doni marge”, comentari que va fer amb la boca petita i en un murmuri de la seva intervenció… un any després, és a dir quan ja no existeix possibilitat d’intentar evitar-lo.

La resta és més del mateix, perquè Víctor Font va convocar a la premsa per a beneir la venda d’actius, “perquè ara no queda una altra” i donar per aprovada en línies generals la gestió de Laporta. Això sí, afirmant que ell ho hauria fet millor i d’una altra manera, que Laporta no tenia cap pla i tot aquest bla, bla, bla del seu discurs electoral.

Les dues qüestions fonamentals que planteja la seva irrupció puntual tenen a veure amb aquest consentiment tàcit al mandat de Laporta. Primer, perquè ja  l’avisa que, en cap cas, es convertirà en una oposició de trinxera, com sí que va fer contra Bartomeu, incansable i insistentment fins a donar suport al vot de censura i col·laborar en una campanya d’assetjament i enderrocament amb finalitats electoralistes.

Per què aquesta diferència d’actitud quan els ‘crims’ contra el barcelonisme de Laporta són substancialment i objectivament pitjors dels atribuïts a Bartomeu? La resposta està en aquesta segona clau del seu rol absolutament col·laboracionista, ja que Font només vol rascar de manera superficial l’actualitat per a no ficar-se en embolics ni enfrontar-se a la “carnisseria” en què s’ha convertit l’aparell mediàtic i de les xarxes socials de laportisme.

De fet, va demanar no ser víctima d’aquesta ‘gestapo’ en la seva intervenció, amb un gest inequívoc de bona voluntat, com el mateix fet de situar en el temps la seva intervenció de manera innòcua i intranscendent com ha fet ara.

Si tenia alguna cosa important a dir sobre la catàstrofe de les pèrdues de l’exercici anterior, sobrealimentades i artificials, sobre els canvis en l’Espai Barça, sobre el patrocini de Spotify o sobre la venda d’actius ho degué haver fet precisament abans que els socis votaren i a temps d’influir si considerava que es posaven en risc els interessos del club.

Per contra, va callar quan li tocava parlar i surt ara a l’escenari quan Laporta ja s’ha sortit amb la seva i ha avortat qualsevol possible recurs democràtic dels socis en contra de la seva tirania. Amb l’agreujant d’intentar participar ara en la reforma d’uns estatuts que, amb el seu consentiment i aprovació, han vist retallats els drets dels socis quant a participació, capacitat de decisió, transparència i control.

Què dirà Víctor Font en contra d’aquesta metodologia de manipulació telemàtica que ell mateix ha defensat per damunt dels mètodes convencionals? Perquè el que ha dit, que no s’han ofert suficients garanties en relació amb la certesa i fiabilitat del format també ho ha dit amb la boca petita.

El mateix sobre Xavi i les conseqüències del seu aterratge a mitja temporada. Font no pot analitzar amb objectivitat la seva intranscendència a efectes de joc i de resultats, en contrast amb les enormes expectatives que ell mateix havia conjecturat sobre la màgia i el talent tècnic de Xavi.

Dóna la sensació que no li podien succeir majors desgràcies al barcelonisme que l’adveniment de Laporta com a nou president. Víctor Font, no obstant això, ha demostrat que aquest límit pot pujar un graó més gràcies als seus suport i adhesió.

Facebook
Twitter
WhatsApp

NOTÍCIES RELACIONADES

avui destaquem

Deixa un comentari

Notícies més llegides

 

Desactiva tu adbloker en nuestra web para disfrutar el contenido

  1. Pulsa el icono del adblocker
  2. Selecciona “No actuar en páginas de este sitio web” (o similar). También puedes pulsar el botón “Activado para este sitio” o “Pausar adblocker”.
  3. Pulsa el botón refrescar de tu navegador para ver el contenido completo.