El mateix entorn de Xavi ha filtrat al seu ‘lobby’ de premsa el seu estat d’ànim, decaigut i alterat alhora, a conseqüència de l’absoluta paralització de la secretaria tècnica a menys d’una setmana perquè arrenqui la nova temporada 2022-23. Haurà passat un mes llarg des de l’últim partit, aquell llunyà amistós a Austràlia, sense que s’hagin complert cap de les expectatives ni canvis en el si d’una plantilla que el tècnic esperava perdre de vista per sempre, després de viure el seu pitjor malson com a entrenador durant el trist final de curs.
Aquell fatal desenllaç, malgrat el mediocre consens adoptat pel conjunt dels responsables del club sobre el feliç i satisfactori compliment dels objectius, com va ser assegurar la classificació per a la Champions League, forma part d’un passat que Xavi volia poder oblidar a base de cares noves, fitxatges de primera i sobretot de baixes.
No eren previsions, eren les promeses que Joan Laporta, Jordi Cruyff i Mateu Alemany li havien formalitzat abans de les vacances a Xavi, que se’n va anar a descansar convençut que, ara sí, podria dirigir per primera vegada un Barça competitiu, renovat i de nivell, molt lluny d’aquesta realitat que finalment va admetre, com havia fet abans Koeman, d’un vestuari que no donava per a més.
L’única solució de Xavi, igual que quan va arribar amb la temporada en marxa i l’equip donant cops de volant, va ser demanar fitxatges i més fitxatges, fruit del descontentament amb un equip que primer anava a destacar en la classificació i del qual després va haver de reconèixer la seva decepció i malestar.
La veritat és que també Laporta es va sentir decebut amb el balanç de l’equip, però també amb Xavi quan, després de desaparèixer l’efecte escumós de la seva arribada, es va apagar el seu carisma i va començar a multiplicar les excuses i les queixes, fotent-li tota la culpa als jugadors, eliminant qualsevol autocrítica de l’equació i exigint canvis profunds en el vestuari per a assegurar-se estar en condicions de competir al màxim nivell aquesta nova temporada.
Sense arribar a l’enfrontament, la veritat és que s’han distanciat. El president creu estar fent un esforç suprem amb l’únic propòsit de donar-li bons i millors jugadors. Xavi, per contra, s’impacienta perquè tem tornar el dilluns als entrenaments i trobar-se amb les mateixes cares de sempre, un panorama que el disgusta i que li provoca una estranya, però cada vegada més sòlida percepció de que Laporta no s’ha pres massa de debò la necessitat de refer la plantilla.
En vigílies d’arrencar la temporada, quan Xavi s’ha reunit aquesta setmana amb Mateu Alemany, perquè amb el president no hi ha hagut cimera per a evitar tensions, ha sabut de primera mà que en realitat el club encara està pendent de fer els deures endarrerits d’aquest curs que acaba, és a dir de vendre actius, com els drets de televisió per 200 milions per a posar-li un pegat a un pressupost incomplet i amb risc d’ampliar les pèrdues en 150 milions més.
Per tant, Xavi sap ara que els seus fitxatges hauran d’esperar a que sorgeixi alguna oferta interessant per la resta dels drets de TV o per BLM, tenir paciència mentre és negocia, concreta, tanca l’operació i troba la forma comptable de traduir aquesta compensació pels actius en un ingrés que millori, als ulls de LaLiga, el marge salarial, que ara com ara és negatiu en 144 milions.
Per tant, el Barça s’enfronta a la necessitat de vendre sota una gran pressió, amb presses i amb Xavi trucant a Laporta cada cinc minuts per saber què hi ha dels seus fitxatges.
El pitjor panorama possible, agreujat per aquesta espècie de ‘guerrilla’ en la qual s’ha ficat el tècnic de Terrassa, movent fils a la premsa perquè transcendeixi el seu mal humor i laments per la inacció de la directiva.
A Laporta no li haurà agradat per a res aquesta actitud ni aquesta manera d’actuar, que no fa més que empitjorar les coses de cara a l’afició barcelonista i a l’opinió pública en general, danyant la imatge del club.
El que està per veure és si Xavi té veritables motius per a estar tan cabrejat com sembla, si Laporta li va prometre fitxatges i neteja del vestuari per al pròxim dia 4 de juliol o si només es va comprometre a arribar fins on pogués.
Al final, a Laporta se li en va anar la mà, com sempre, deixant volar aquesta imaginació de qui encara viu acostumat a l’opulència d’uns altres temps i al fet que recurrentment un tercer li solucioni els problemes. De la seva ineptitud quan es troba sol davant el perill i de la seva condició de bocamoll, el resultat ha estat aquesta primera col·lisió entre president i entrenador que caldrà veure com acaba.
El retard de Laporta a posar els comptes al dia és evident i farà falta veure i comprovar si recupera el pols d’un club al qual va donar un cop mortal l’any passat quan es va inventar 290 milions de pèrdues, a més de negar l’impacte de la Covid com a causa principal de la baixada dels ingressos.
És directament responsable, per tant, del col·lapse que ara li impedeix fitxar i renovar l’equip com vol un Xavi que, també és cert i demostrable, continua vivint d’esquena a la realitat que li toca viure, insensible a la greu situació econòmica i a les dificultats reals per a comprar i vendre jugadors, també perquè aplica una política de descarts i d’exigències que no ajuden en les actuals circumstàncies.
Sigui com sigui, Laporta va reaccionar ahir en front d’aquesta nova situació amb el fitxatge de qui sembla ser més que un entrenador per al Barça B, el del mexicà Rafa Márquez, en principi per a treure al filial de l’ensopiment en el qual ha viscut aquesta temporada. Qui sap, no obstant això, si Laporta també ha pensat en ell, un exfutbolista amb molt de caràcter, ofici i experiència, com un recanvi de futur per al primer equip per si les coses es compliquen o Xavi no acaba d’estar prou motivat i determinat a sortir a per totes amb el que té.
