El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha rebutjat els dos recursos que va presentar la Generalitat contra l’execució forçosa de la sentència que obliga les escoles catalanes a fer com a mínim el 25% de les classes en castellà. En les interlocutòries, els magistrats insten el conseller d’Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, a donar les ordres necessàries per tal que es compleixi la sentència del 25% de castellà.
“Del que es tracta és senzillament que per part del superior jeràrquic, conseller d’Educació, es dirigeixi l’activitat dels òrgans administratius inferiors de manera que s’encarrili el compliment” de la sentència, assenyala el TSJC. És a dir, que Cambray “dicti les instruccions, resolucions i circulars en matèria de personal docent amb el propòsit d’assegurar que es compleixen per aquests últims amb les previsions de la part dispositiva de la decisió que exigeix un 25% d’hores lectives com a mínim en castellà en assignatures troncals”.
En relació amb les al·legacions de la Generalitat que afirmaven que aplicar la sentència suposa “vulneracions dels drets dels alumnes i professors”, el tribunal assenyala que no s’argumenta “per què considera que amb la decisió s’estan violentant els drets dels alumnes i professors quan el que es tracta d’assegurar és un mínim d’impartició d’hores lectives de castellà i català a les escoles”. En aquest sentit, el TSJC destaca que “no es tracta d’afectar els drets d’alumnes i professors, sinó de garantir un mínim d’ensenyament efectiu i immediat mitjançant l’ús vehicular normal de les dues llengües oficials, el català i el castellà”.
Rebuig a la personació d’entitats socials
El tribunal també ha rebutjat que Òmnium Cultural, el sindicat USTEC-STEs i Plataforma per la Llengua es personin en la causa com a part afectada. Pel que fa a la primera entitat, el TSJC assenyala que la sentència del 25% es refereix “als destinataris de servei d’educació” de Catalunya, concretament al “règim lingüístic en l’àmbit del servei públic educatiu” i que per això no es pot acceptar Òmnium com a part afectada.
En relació amb USTEC i Plataforma per la Llengua, el tribunal argumenta que la seva personació s’hauria d’haver produït abans d’arribar a la fase d’execució de la sentència.
