Refugiats: La lliçó d’Ucraïna

La guerra a Ucraïna ha provocat que uns 14 milions de ciutadans i ciutadanes s’haguessin de desplaçar de casa seva a altres indrets del país o directament creuar les seves fronteres en recerca de seguretat. A Catalunya, es calcula que n’han vingut unes 30.000. S’han repartit per molts països d’Europa o encara més llunyans de la seva Ucraïna. A tot arreu se’ls ha rebut amb els braços oberts i se’ls han facilitat ajuts més o menys suficients per tirar endavant un cert temps.

Aquest gran nombre de desplaçats ha comportat que, per primera vegada des de que l’Agència de les Nacions Unides pels Refugiats (ACNUR) en fa el recompte, el nombre total de persones que han hagut de fugir de les seves llars hagi superat els 100 milions. “És un rècord que no s’hauria d’haver batut mai. Ha de ser un toc d’atenció per acabar amb els conflictes, les persecucions, i atendre les causes que forcen gent innocent a fugir de casa seva”, ha di Filippo Grandi, alt comissionat de l’ONU pels refugiats. Ho ha dit coincidint amb el Dia Mundial dels Refugiats que l’Assemblea General de l’ONU va instituir el 2000 i es commemora cada any el 20 de juny.

Dels 14 milions d’ucraïnesos i ucraïneses que han estat expulsats de casa seva, 8 milions han anat a parar a altres localitats del país i 6 milions n’han marxat fora. La seva tragèdia la comparteixen persones de molts, massa, països. Actualment hi ha greus crisis de desplaçats i refugiats a Myanmar, Etiòpia, Burkina Fasso, Afganistan, Síria, l’Iraq, la República Democràtica del Congo, Veneçuela o diversos països centreamericans, asiàtics i del Sahel africà.

Les persones que arriben a països com el  nostre fugint d’altres crisis humanitàries no reben, de bon tros, el mateix tracte que les administracions estan donant a les procedents d’Ucraïna.

ACNUR recorda que les persones forçades a fugir han de rebre un tractament digne, sense importar qui són, d’on vénen i perquè es troben en aquesta situació i que tenen dret a sol·licitar asil, accessos segurs als països on van, que no els detinguin arbitràriament, els retornin o els discriminin i que es respecti la seva dignitat.

L’experiència ucraïnesa ha demostrat que els arguments que es feien servir per incomplir fins ara les reclamacions de l’ACNUR perden validesa quan afecten als seus milions de refugiats.

Les acusacions de bonisme als que defensen polítiques de portes obertes als refugiats es demostren injustificades en constatar com s’ha sabut respondre de forma humana al patiment causat per la guerra de Putin.

No s’ha de tancar les portes dels nostres països a les persones que demanen refugi per por a que l’extrema dreta i el populisme guanyin vots. Vinguin d’Ucraïna, del Marroc o de l’Afganistan. I s’ha d’explicar que aquestes portes s’obren perquè tots som éssers humans amb dret a viure amb dignitat, malgrat que fer-ho, potser, suposi alguna incomoditat, maldecaps o sacrificis pels que vivim en aquests països.

La tria és entre illes acomodades insolidàries i un món fraternal.

Facebook
Twitter
WhatsApp

AVUI DESTAQUEM

Deixa un comentari

Notícies més llegides

 

Desactiva tu adbloker en nuestra web para disfrutar el contenido

  1. Pulsa el icono del adblocker
  2. Selecciona “No actuar en páginas de este sitio web” (o similar). También puedes pulsar el botón “Activado para este sitio” o “Pausar adblocker”.
  3. Pulsa el botón refrescar de tu navegador para ver el contenido completo.