Un acostament cap a l’Àfrica. Si més no, això suggereixen les agendes de la consellera d’Acció Exterior, Victòria Alsina (Junts) i de l’expresident Carles Puigdemont.
Alsina s’ha desplaçat aquest dimecres al Senegal per presentar a les autoritats locals la delegació que la Generalitat va obrir el 2020 a la capital, Dakar. El govern català ha destacat que aquest és el país africà al sud del desert del Sàhara amb més presència d’organitzacions catalanes, i una prioritat de l’acció exterior de la Generalitat.
Ja en la fase creixent del procés, quan Artur Mas presidia la Generalitat, l’aleshores conseller de la Presidència i portaveu del govern, Francesc Homs, també havia viatjat al Senegal, una estada sobre la qual no va oferir gaires detalls.
El març d’enguany, d’altra banda, s’havia anunciat que una de les noves ambaixades catalanes a l’exterior s’inauguraria a Sud-àfrica, amb la qual ja seran tres les que suma la Generalitat al continent africà, comptant-hi també la de Tunísia.
En paral·lel, l’expresident Puigdemont s’ha fet la foto amb representants d’un altre moviment secessionista frustrat, el de Biafra, un territori que es va declarar independent de Nigèria el 1967. Aquell intent de secessió va desembocar en una guerra civil de dos anys i mig, en el marc de la qual el bloqueig de l’exèrcit nigerià a Biafra va provocar una greu problema humanitari de fam.
Segons ha explicat Josep Lluís Alay, el cap de l’oficina de Puigdemont, l’expresident i eurodiputat de Junts va rebre una “delegació de Biafra” i van parlar “de Catalunya” (sense aclarir en quins termes) i de “la repressió del poble igbo i la detenció il·legal de Nnamdi Kanu“, dirigent del moviment independentista de Biafra.
