Fa un any, Gerard Piqué, que se sentia fort físicament i també empoderat pel president Joan Laporta com el seu capità de confiança i confident, afirmava que si l’entrenador (Koeman en aquell moment) li deia que no comptava amb ell per a la següent temporada o que seria suplent, ell feia un pas al costat i deixava el futbol. Així de clar i de sincer, almenys presumptament.
Avui, el defensa central del Barça, una llegenda viva del millor Barça de la història i del millor futbol que el món hagi vist, no ha complert amb aquesta promesa. Al contrari, quan l’entrenador actual, Xavi Hernández, li ha comunicat que ja no serà mai més titular al Camp Nou, la reacció seva ha estat la d’aferrar-se al contracte, acceptar una rebaixa de la fitxa, lliurar-se a la recuperació dels seus problemes físics, jurar que posarà fi a la seva mala vida i desafiar la decisió del tècnic: “Ja podeu portar al millor central del món, jo continuaré sent el titular”, almenys aquestes han estat les paraules que els mitjans han posat en la seva boca, sense que ell les hagi desmentit.
El mateix jugador s’ha prestat a una filmació de Barça TV en la qual apareix com l’únic jugador que ha renunciat a les vacances, treballant solitàriament a la Ciutat Esportiva de Sant Joan Despí per a arribar en la millor forma i recuperat al dia en què es reprenguin els entrenaments.
De tot aquest accelerat assetjament i enderrocament a Piqué, un relat en curt, trepidant i rocambolesc, no quadra res, començant perquè la Lliga va concloure fa gairebé un mes i ningú, ni l’entrenador ni el president, van aixecar el dit per a assenyalar als capitans. Ha estat arran de la reunió de junta directiva a La Jonquera, on es va convocar l’assemblea extraordinària d’aquest dijous, quan el vicepresident econòmic Eduard Romeu va apuntar la necessitat de rebaixar la massa salarial en 150 milions contra les fitxes dels capitans.
La reacció es va dividir en tres tipus. D’enuig per part de Sergio Busquets, acusant la directiva d’enviar un missatge a través de la premsa en lloc d’anar de cara. Jordi Alba ni es va immutar, com si no fos amb ell. “Ningú pot dubtar del nostre compromís”, va dir, deixant en l’aire si s’avenia a cobrar menys o no.
Quant a Piqué, el sainet de la junta de Laporta es va organitzar aprofitant que s’estava divorciant de Shakira, o si més no tramitant la separació i en un moment emocional delicat, segurament el més inapropiat i inoportú, amanit amb una filtració a la premsa no menys sorprenent, segons la qual Xavi Hernández havia decidit apartar-lo de la titularitat a causa dels seus problemes físics, però sobretot perquè l’entrenador considerava que Gerard no estava centrat en el futbol, alterat pels seus innombrables negocis, una vida mediàtica extralimitada, festes, etc., ni estava cuidant el seu físic com deuria.
Res nou sota el Sol de Piqué, en què les seves tres últimes temporades les han marcat contínues controvèrsies entre el seu jo futbolístic i aquesta triple vida que, mentre no es demostri el contrari, no li havia impedit ser titular i sovint un dels millors de l’equip en defensa estàtica i sortida de la pilota. Una altra cosa seria en els duels individuals contra els davanters i la velocitat a l’hora de recuperar la posició, deficiències suplertes amb un gran ofici i una sàvia col·locació.
En aparença, per tant, una injustificada declaració de guerra contra la qual Gerard Piqué ha reaccionat amb astúcia, serenitat i pausa. No ha complert amb aquella promesa de retirar-se perquè considera massa artificial i forçat aquest gir de la directiva i de l’entrenador, casualment en el moment d’admetre davant l’assemblea el seu absolut fracàs esportiu i econòmic d’aquesta temporada, una crisi d’ingressos que, segons Eduard Romeu, no existia fa un any quan encara estaven Messi i Griezmann i que ara, amb 150 milions menys de massa salarial després de fer-los fora, no sols és insuperable sinó que requereix una rebaixa d’uns altres 150 milions.
La diferència respecte dels temps de Bartomeu és abismal, perquè llavors es lliurava una batalla gegant per augmentar els ingressos, mentre que Laporta no només s’ha rendit a la primera dificultat, sinó que necessita culpabilitzar a algú més, als capitans en aquest cas, de la situació dramàtica financera i de recursos d’una junta atrapada en el seu propi joc i pèssima gestió.
Si fos una correcció de sous lògica, necessària i fins i tot coherent, assenyalant a Bartomeu com a responsable de signar-los grans contractes i administrant una reducció de fitxes com a única solució, la junta de Laporta i la el seu assistent Romeu haurien executat aquesta rebaixa fa un any, a l’hora d’elaborar un pressupost real i ajustat.
Ara bé, al contrari, va ser Piqué qui li va murmurar a cau d’orella a Laporta que “si se’n va Messi es soluciona el problema del fair play financer”, assegurant-li que ell mateix es cuidaria de sufocar la reacció del vestuari a través de la docilitat dels capitans. Ell se n’ocupava. Piqué i els capitans, igual que Ferran Reverter i Eduard Romeu, liderats per Laporta, estaven junts en aquesta jugada mestra contra qui més cobrava, Leo Messi, convençuts que tots hi sortien guanyant.
Un any després, Messi cobra el doble al PSG, a la junta directiva no li surten els comptes perquè la seva gestió és maldestra, mediocre i covarda i l’equip no ha guanyat ni un sol títol, ni canviant d’entrenador ni fitxant una davantera nova a l’hivern (Adama, Aubameyang i Ferran Torres), gastant 100 milions.
La solució de posar ara el focus en els capitans, com si haguessin de pagar els plats trencats, sembla sospitosa, a causa d’aquesta anacrònica realitat i successió dels fets, perquè, segons Xavi, els tres eren titulars indiscutibles, sobretot Piqué, al qual li va demanar jugar lesionat a Getafe, no fa ni quatre setmanes.
Després resulta que, a Busquets, després de la reunió amb el club, ningú li ha dit res de rebaixar-se la fitxa i no hi ha tampoc notícies sobre Jordi Alba, que tampoc està preocupat per la seva continuïtat ni per la integritat del seu salari, en cap cas amenaçada.
Un maleït embolic en el qual algú, o potser tots, menteixen per a representar un drama més que oportú en vigílies de l’assemblea i la necessitat de la junta de recuperar davant l’opinió pública una certa credibilitat a força de prometre mà dura contra els qui més cobren.
Només faltava el dantesc personatge que ha creat Eduard Romeu de si mateix, autodefinit com el menys llest de la classe, admetent que fa un any no sabia on estava el veritable problema del club i que pressupostar 470 milions de massa salarial, quan és de 560 milions, només ha estat un petit error de càlcul.
Com sempre, Laporta i el seu aparell mediàtic orienten cap a on més li convé l’opinió pública, perquè el problema no és el que cobren els capitans, perquè això ja ho sabia quan va conspirar amb Piqué en contra de Messi, sinó els ingressos, que han caigut pel fet que el Barça, sense el davanter argentí, ha perdut bona part del seu encant per als patrocinadors, per no parlar del terrible impacte econòmic per no superar la primera fase de la Champions i per la baixada d’assistència i, conseqüentment, de bones taquilles al Camp Nou.
Al Barça li han faltat aquesta temporada, respecte de les anteriors amb Messi, de 50 a 60 gols. Però sobretot li ha faltat visió estratègica, personalitat per a governar el club i autoritat per a controlar un vestuari que continuarà manant, per activa o per passiva.
I el que es vulgui creure que a Piqué l’han posat a lloc hauria de reflexionar un moment, abans d’interioritzar-ho, sobre quantes i quantes presumptes veritats de la junta i de la premsa han resultat ser un muntatge, una manipulació i una falsedat per sortir del pas.
La foto de Piqué entrenant a consciència al gimnàs no és més que un altre truc mediàtic. El problema serà si, com sembla, el conte també se l’ha cregut Xavi per boca de Laporta.
