Laporta convoca l’assemblea més opaca i menys democràtica des de la mort de Franco

Limita l'accés i la participació dels socis mitjançant una complexa trama telemàtica, innecessària en un país lliure de restriccions Covid. Ningú sap què es vota realment ni les condicions de venda dels actius, enmig d'un alt risc d'impugnació.

Assemblea del FC Barcelona
Assemblea del FC Barcelona

El concepte assemblea, per definició, refereix a la participació social multitudinària, activa, oberta i participativa dels socis que s’identifiquen amb el club i paguen les seves quotes. Des que, a partir de 1975, després de la mort de Franco, el FC Barcelona va poder convocar als seus socis en assemblees tutelades pels principis de la igualtat de drets i plenes garanties democràtiques, no s’havia produït, com passarà aquest dijous, un segrest institucional com el que ha preparat la junta de Joan Laporta per a continuar ampliant els seus propis poders com a president, en detriment dels propietaris del club.

Laporta, a més d’estar sotmès a les estratègies de Florentino Pérez respecte de la LaLiga i la UEFA, també se sent inclinat cada vegada més, com el seu homònim blanc, a actuar més com a propietari del club que com a representant de la voluntat de la seva assemblea.

Per a començar, avui ja no existeix cap motiu raonable ni justificat per a la celebració d’una assemblea en format telemàtic, una vegada retirades totes les restriccions covid per part de les autoritats governamentals en matèria de salut.

Laporta recorre a aquesta opció emparat en la vigència del decret d’emergència de la Generalitat que, davant la situació de confinament i de mesures prolongades de limitacions de concentració de persones i de mobilitat, va autoritzar els clubs esportius alternatives que no contemplen els estatuts del Barça, com el vot per correu, el vot telemàtic i les assemblees digitals per a impedir el col·lapse del funcionament social més elemental i bàsic.

Laporta, no obstant això, va obrir el seu mandat convocant dues assemblees presencials a primers de juny de 2021 i després l’octubre d’aquest mateix any, l’ordinària, que va necessitar dues sessions distanciades en sis dies, una primera al Palau Blaugrana i una segona a l’Auditori. En totes dues sessions, degut a que els socis van poder expressar les seves opinions, demanar torn d’intervencions i votar a mà alçada, el president es va sentir amenaçat i molest per dos motius: el primer, perquè clarament els compromissaris no anaven a aprovar el permís per a ampliar a 1.500 milions el deute creditici per a l’Espai Barça, no almenys sense més informació i sense mitjançar un referèndum; ni tampoc estaven per fer fora les penyes de l’associacionisme blaugrana reconegut pels estatuts.

Una mala experiència a la qual va reaccionar amb el seu demostrat i recurrent autoritarisme davant l’assemblea per a donar llum verda a l’acord amb Spotify, una proposta a cegues, sense cap mena d’informació ni condicions, aprovada en una convocatòria manipulada i sense garanties en la qual es va limitar l’accés i les intervencions dels compromissaris. Un espectacle d’obscurantisme i de presa col·lectiva de pèl rematada amb un cínic i provocatiu homenatge al comissionista de l’operació, un vell amic del president.

Per a donar una falsa aparença de participació i de pertorbadora condescendència a l’assemblea de Spotify va organitzar un espectacle mixt, convidant als senadors del club a poder assistir de manera presencial. Ara, aquesta possibilitat no s’ha explicat ni apareix en la informació relativa a l’assemblea, pel fet que la recent reunió del Senat, casualment prèvia a l’assemblea, no va sortir tan bé com esperava Laporta. Amb prou feines hi va assistir un centenar de socis que van marxar molestos i disgustats perquè no van voler dir amén a les propostes sobre la venda d’actius sense conèixer cap detall concret.

Laporta, a més, es va negar a acceptar preguntes sobre l’actualitat, estenent aquest mal humor als pocs senadors presents, que seran encara menys aquest dijous a la sala digital perquè sent normalment la majoria assembleària són els que més problemes troben a l’hora de manejar terminals digitals i a l’hora de votar.

Laporta no vol riscos, l’assemblea serà un altre corró a favor de la junta perquè de nou s’ha limitat l’assistència als socis prèviament inscrits -un requisit no exigible en les assemblees presencials- i també les intervencions sobre els temes delicats, que han d’avançar-se a través de formulari el termini del qual conclou aquest dimecres dia 15 de juny.

Els socis que ho sol·licitin una vegada començada la reunió veuran les seves preguntes dirigides al punt de l’ordre del dia de precs i preguntes, és a dir fora dels moments calents de debat sobre la venda d’actius. És curiós que a través de la web del club s’ofereix un formulari per a preguntes solament quan, entre les possibilitats dels socis, han de contemplar-se les intervencions de qualsevol mena, d’anàlisi, d’opinió i de petició de vot en un sentit o en un altre.

Discutible i susceptible de promoure algun tipus d’impugnació resulta, d’altra banda, la mateixa naturalesa i redactat de les propostes de la junta de Joan Laporta que són motius de la convocatòria d’assemblea extraordinària. Els estatuts (article 20è relatiu a les competències de l’assemblea general) contemplen “autoritzar l’adquisició, gravamen o alienació de béns materials el valor dels quals sigui superior al 10% del pressupost anual d’ingressos. L’acord de l’Assemblea haurà d’aprovar-se per una majoria de dues terceres parts dels assistents”, la qual cosa posa en dubte si la venda de drets de TV i d’una part accionarial d’una societat de la qual el FC Barcelona és majoritari són béns materials.

Sobre Barça Licensing & Marxandatge, SL (BLM) se sol·licita “autorització per a l’adquisició per part d’un o més inversors d’una participació minoritària del capital social de la societat (fins al 49,9%) i, quant als drets de TV, els socis han de votar sí o no a “l’autorització per a la cessió a un o més inversors de fins al 25% dels ingressos per a l’explotació dels drets de televisió corresponents a la competició organitzada per la Lliga Nacional de Futbol Professional i/o l’obtenció de finançament sobre la base dels citats drets de televisió”.

Si s’interpreta que totes dues operacions no encaixen amb la definició de béns materials, l’article sota els quals correspondria celebrar la votació podrien ser el 20.7, que exigeix llum verda social perquè la directiva accepti “diners en forma de crèdit o préstec que hagin de suposar l’increment de l’endeutament global del Club, el valor dels quals superi en un 10% el pressupost anual d’ingressos. L’acord de l’Assemblea haurà de ser aprovat per una majoria de dues terceres parts dels assistents”.

El problema radica, principalment, en el fet que tampoc existeix per part de la junta una informació suficient per a entendre la veritable pretensió de les propostes. El sentit comú, la literalitat i l’esperit dels estatuts semblen interpretar que l’objectiu final no és un altre que el de subscriure contractes d’explotació conjunta que podrien estar subjectes a l’enunciat de l’article 20.8, que diu així: “Ratificar els acords de la Junta Directiva per a la formalització de contractes amb tercers per a cedir l’explotació dels drets del Club sobre la pròpia imatge, nom, símbols, publicitat o retransmissions en els mitjans de comunicació, quan la durada d’aquesta explotació excedeixi de cinc anys o temporades”.

No ajuda, al contrari, la patètica i insuficient informació que s’ha posat a la disposició dels compromissaris, una espècie de power point amb quatre fotografies i dades a l’abast i la imaginació de qualsevol que busqui per internet. Cap concreció ni extensió o marge de beneficis que puguin reportar totes dues operacions, perquè en tots dos casos ha d’exigir-se la necessitat d’oferir i detallar les conseqüències de vendre o compartir actius a canvi d’ingressos pel valor del 49% de BLM o d’una futura societat que exploti també conjuntament els drets de TV.

En un primer exercici es tradueix en guanys, però en una reducció del mateix percentatge, gairebé la meitat, dels ingressos per sempre o fins quan el Barça pugui recomprar aquest 49% si és que quan es tracti aquesta venda s’inclou una clàusula de recuperació en determinats terminis i condicions.

D’això, tampoc res. Serà l’assemblea de la vergonya i del desmantellament dels pocs actius de valor que possiblement, per culpa de les urgències d’aquesta directiva, s’acabin venent per sota del seu valor. Cap sorpresa.

Facebook
Twitter
WhatsApp

NOTÍCIES RELACIONADES

avui destaquem

Deixa un comentari

Notícies més llegides

 

Desactiva tu adbloker en nuestra web para disfrutar el contenido

  1. Pulsa el icono del adblocker
  2. Selecciona “No actuar en páginas de este sitio web” (o similar). También puedes pulsar el botón “Activado para este sitio” o “Pausar adblocker”.
  3. Pulsa el botón refrescar de tu navegador para ver el contenido completo.