El pla de Laporta mai va ser acceptar l’operació CVC com volia la junta

Després de donar-li llum verda a La Jonquera, va trencar l'acord pel seu compte, fent-se l'indignat amb Javier Tebas. Va enganyar la seva pròpia directiva, igual que als socis anunciant les obres de l’Espai Barça al juny.

Ha arribat el mes de juny, que aquesta setmana creuarà el seu equador amb una cita imprevista per al barcelonisme, la celebració d’una assemblea urgent i desordenada, sospitosa i susceptible de ser impugnada, convocada de pressa i corrents perquè la directiva ha arribat a final de curs una altra vegada sense haver fet els deures i amb la peremptòria necessitat de vendre actius, en cap cas contemplats per a aquesta temporada.

El desastre i la confusió son d’una magnitud sense precedents, perquè Laporta ha forçat aquesta assemblea en principi per a salvar el tancament de l’exercici actual amb la venda d’una part de BLM i d’una operació financera tipus CVC, a la carta i al marge de la resta dels clubs i de LaLiga Impulso. Fins aquí, comprensible, si no fos perquè ja se sap que tots dos possibles negocis en cap cas podran tancar-se abans del 30 de juny i que no repercutiran en una liquidació de l’exercici condemnada a augmentar, amb noves pèrdues, el saldo patrimonial negatiu del FC Barcelona que, avui dia, és de 450 milions.

Per què llavors tanta pressa? Doncs perquè quan la junta del FC Barcelona es reuneix a La Jonquera el dia 31 de maig passat i convoca l’assemblea, Laporta ja ha ordit un altre pèrfid i improvisat pla per a una altra de les seves puntades de peu cap endavant. A la reunió es mostra d’acord a acceptar l’ingrés del Barça a la LaLiga Impulso, que suposa una rebaixa directa de 270 milions d’aquest saldo en vermell, un primer pas en l’arranjament del seu marge salarial, negatiu, i una injecció directa a la vena de 40 milions per a fitxar.

Laporta dóna la seva aprovació en el dinar-reunió de La Jonquera, tal com vol i planteja una junta que comença a témer justificadament pel seu aval i, molt més enllà, per un mandat que podria acabar amb xifres de pèrdues rècord, negatives, i qui sap si amb una acció de responsabilitat amenaçadora contra el seu patrimoni. Laporta, mentre acceptava CVC davant el seus directius, ja havia escoltat i processat en silenci unes declaracions de Javier Tebas d’aquell mateix matí, en les quals, preguntat per la premsa, afirmava que el Barça no pot fitxar a Lewandowski perquè no disposava de marge salarial per a inscriure’l.

El president va guardar silenci a la junta i, en acabar, va demanar que Barça TV li gravés unes declaracions duríssimes contra Javier Tebas, com qui s’hagués sentit insultat, indignat i ofès, almenys prou com per a donar per trencat aquest acord d’acceptació de CVC, decisió que adopta i difon pel seu compte i risc d’esquena a la seva pròpia junta.

Pur teatre o teatre del bo, com diria Mourinho, davant la sorpresa i el desconcert d’una premsa que, en les hores següents, va haver de canviar i d’explicar a l’opinió pública blaugrana un altre d’aquests contes sense peus ni cap.

Les falsedats i la gestió erràtica d’un president totalitari i sense cap pla de govern van topant cada vegada més amb una realitat que, tossudament, li va retornant els cops. Cal preguntar-se, enmig d’aquest nou xafarranxo de combat, per què dimonis va demanar aprovar a l’octubre la venda de Barça Studios, un actiu del qual ara el mateix vicepresident que patrocinava la seva venda, Eduard Romeu, diu que no val res. Segons es va informar i es va aprovar a l’assemblea ordinària d’octubre passat, la venda del 49% de les accions de Barça Studios aportaria 50 milions de benefici net.

Una operació, o millor dit un intent d’operació, que internament s’ha pagat amb el cost i l’acomiadament fulminant del seu director, Paco Latorre, i el pagament també generós a una auditoria amiga i de màxima confiança del president a la qual s’ha encarregat buscar i trobar a tot el món un partner que vulgui compartir aquesta via de negoci que, si realment ho fos, ja s’hauria tancat amb Mediapro fa molt de temps. Que ningú esperi bones notícies des d’aquest altre front que fa un any significava la solució al tancament de l’exercici.

Juny també era el mes en què havien d’iniciar-se les obres majors de l’Espai Barça, tal com es va anunciar amb un excés de bombo per part del president després de reunir-se amb l’alcaldessa Ada Colau. Laporta, en realitat, va obtenir els permisos per a les obres perimetrals i complementàries, a més de les corresponents a la reurbanització de l’entorn de l’estadi, al barri de les Corts. Es van atorgar només els permisos previstos en temps de Bartomeu, segons l’aprovat en la MGPM de l’Espai Barça.

En cap cas va aconseguir, perquè encara no ha presentat cap projecte, llicències per a modificar-lo com ell mateix ha anunciat, sense tocar la Primera Graderia i refent sencera la Tercera Graderia. La mateixa nota del club, desmentint els titulars de Laporta, concretava l’abast limitat d’aquestes accions: “Els treballs es concentraran en la Primera i en la Segona Graderia, en l’àmbit tecnològic, entorn de l’Estadi, i a la urbanització exterior. Les accions a l’interior del Camp Nou inclouran l’enderrocament de l’estructura addicional del Gol Sud on se situava el Centre Mèdic, obres de restauració, anticarbonatació i impermeabilització de les graderies, així com acabats estructurals i la millora i renovació dels sistemes de retransmissió. En l’àmbit tecnològic, està prevista la instal·lació de noves connexions de telecomunicacions, el trasllat del centre de processament de dades, la creació d’una sala tècnica de registre d’infraestructures de telecomunicacions interiors o la instal·lació de les noves escomeses de la TV Compound per a l’aparcament d’unitats mòbils televisives. També s’impulsaran accions entorn de l’Estadi, amb obres de contenció de l’aparcament de Lateral, la construcció del nou magatzem central intel·ligent i d’un espai experiencial per a informació dels socis i comercialització del projecte, i el trasplantament i condicionament de l’arbratge. Finalment, quant a les tasques relatives a la Modificació del Pla General Metropolità (MPGM) ja en curs, estan previstes obres d’urbanització del carrer Menéndez i Pelayo i l’inici dels tràmits i dels treballs d’enderrocament de l’edifici propietat del Club en la Travessera de les Corts (antic Picadero)”.

Tot això, traduït, significa que simplement es reprèn el pla previst, finançat amb 90 milions extra concedits per Goldman Sachs amb venciment el 2023. Res a veure amb aquests 1.500 milions que, ara com ara, no apareixen per cap costat ni convidant a inversors de tot el món al Camp Nou, d’on surten corrent quan al final de totes les reunions apareix Laporta i s’adonen que el projecte està en mans d’algú amb una presidència, criteris i posicions massa inestables.

Els socis del FC Barcelona fins i tot han de posar en dubte, si el terme de devolució és a un any, subjecte a la previsió que el préstec ‘gros’ engoleixi aquests 90 milions a llarg termini, que ni tan sols aquestes obres de condicionament es puguin dur a terme en els terminis anunciats.

I per descomptat serà impossible que el primer equip jugui la temporada 2023-24 a Montjuïc. Ni la directiva de Laporta ho ha demanat formalment ni les llicències que reformen el projecte podrien ser atorgades abans d’un any, tenint en compte que encara no han estat ni tan sols presentades.

Amb sort se celebrarà l’assemblea d’aquest dijous, només telemàtica, perquè la junta pugui obtenir dels socis més amplis poders per a continuar dilapidant els recursos del club fins a esgotar-los.

Facebook
Twitter
WhatsApp

NOTÍCIES RELACIONADES

avui destaquem

Deixa un comentari

Notícies més llegides

 

Desactiva tu adbloker en nuestra web para disfrutar el contenido

  1. Pulsa el icono del adblocker
  2. Selecciona “No actuar en páginas de este sitio web” (o similar). También puedes pulsar el botón “Activado para este sitio” o “Pausar adblocker”.
  3. Pulsa el botón refrescar de tu navegador para ver el contenido completo.