LA SITUACIÓ. He dedicat gran part de la meva vida professional a la investigació sociològica, mitjançant estudis socials i de mercat, incloent-hi enquestes electorals. De fet, el meu institut va ser el primer i únic a dir-li a Jordi Pujol, mitjançant un estudi demoscòpic, que seria el proper president de la Generalitat, cosa que els altres instituts no van arribar a vaticinar. Pujol va contractar els nostres serveis els deu anys següents al seu ascens presidencial.
No és bo fer llenya de l’arbre caigut, tot i que quan la maquinària de l’arbre ha estat tan perversa com enganyosa i malversadora, almenys cal deixar testimoni i constància d’aquests fets, com en el del “dret a decidir”, del fals referèndum, o el que descric en aquest article, en què, des del poder, se’ns va tractar gairebé com a imbècils. És per això que, perquè consti a les hemeroteques, despropòsits com aquest, s’han d’inscriure en la memòria històrica d’aquesta dècada infame, del frustrat i frustrant “procés”,.
ELS FETS. ANC i Òmnium Cultural posen en marxa, la que titllen de SUPER enquesta de sis “preguntes” que interpel·len sobre una hipotètica Catalunya independent, cercant prèviament ni més ni menys, que “100.000” enquestadors, suposadament voluntaris, extrets de les mateixes associacions independentistes (primer biaix ) per visitar els 2,5 milions de llars existents en aquell moment a Catalunya.
La demoscòpia -mala premsa a part per les seves sospitoses i a vegades flagrants desinformacions electorals- és una ciència matemàtica que permet, preguntant estratificadament a una part de la població, sobre un tema, saber què pensa o què farà la totalitat. Entrevistar tota la població és tan inviable com inútil, encara que, sens dubte, una mostra àmplia ens donarà un error mostral menor.
UNA ENQUESTA QUE NO HO ÉS. Per començar, l’expectativa d’entrevistar tota la població és un cens, no una enquesta, i la captació de 100.000 entrevistadors d’unes associacions políticament compromeses és un absurd. Estem davant d’un exemple “acadèmic” que contravé les lleis de la demoscòpia i ens plasma una altra realitat; una, mal emmascarada, campanya d’adoctrinament. En realitat, el que proposa l’ANC és una visita electoral de míting, amb l’excusa de l’enquesta, pensant en reforçar els ja adoctrinats i veure si piquen els que encara no ho estan.
LES PREGUNTES. En la mesura que una pregunta es manipula prèviament, ja sabem que la resposta serà el resultat del que suggereix la pregunta mateixa. Les respostes favorables a les preguntes fetes no poden estar més garantides.
Els instigadors d’aquesta “visita electoral” no s’immuten el més mínim, en presentar una acció revestida de demoscòpia que, acadèmicament, no se sosté. Vegem en un parell de preguntes, la manipulació que s’amaga darrere. Cada pregunta conté una afirmació prèvia esbiaixada a favor del l’independentisme, que consisteix en el veritable missatge “electoral” d’adoctrinament.
1.- Si Catalunya fos un estat tindria entre 8.000 i 16.000 milions d’euros més. Com pensa que s’haurien de gastar? A la pregunta la precedeix una informació, que rau la base de la resposta que es planteja, la qual, sigui la que sigui, confirma la pregunta, reafirmant que s’està d’acord amb la informació prèvia rebuda, sense que es doni l’opció de no estar d’acord. La subtilitat és tan grollera com extrema. En nivells educatius, per exemple, rurals, l’interpel·lat acabaria apuntant-se a la “secta” si això se li plantegés.
2.- Catalunya forma part de la UE des del 1986 i paga més del que rep. Si és un estat independent, compleix tots els criteris per continuar sent membre de la UE. Què us sembla més important de la relació Catalunya-Europa?. Les afirmacions; de la primera ”paga més del que rep”, no hi havia constància, i la segona “si com a independents complim per continuar sent membre de la UE” és una dada falsa (és sabut que Catalunya es veuria obligada a sortir de la UE).
PERQUÈ NO HAN PREGUNTAT PER EXEMPLE: La possibilitat que a cada ciutadà, la independència li costés 9000 € podria dissuadir-lo de donar suport a la proposta que Catalunya fos un Estat? o… Si inexorablement Catalunya en independitzar-se hagués de sortir de la CEE, i de l’euro, vostè donaria suport al projecte d’Estat català?
Estem davant de la mateixa manipulació, però al revés. Unes i altres no són preguntes, sinó pur adoctrinament. Va passar el mateix amb la pregunta del referèndum: “ Vol que Catalunya sigui un Estat independent en forma de república?”. “Voler”, d’entrada, és un verb d’acció que suggereix una resposta positiva. El que hauria estat correcte és fer una pregunta dicotòmica. Per exemple, “Davant del futur de Catalunya hi ha dues possibilitats: a/ Convertir-nos en un estat independent en forma de republicà, i b./ Seguir sent una autonomia amb millors concessions progressives”.
Transcric l’opinió d’un lector que no tenia perquè saber res de demoscòpia però ja intuïa l’adoctrinament sectari: “Començo a preocupar-me seriosament. Diuen que no volen convèncer ningú, només escoltar, però el to és sacerdotal i paternalista. Et parlaran des de la “fe independentista”, així que m’entra una certa tremolor en pensar que una parella em pregunti a casa meva com vull que sigui el nou país. Quin nou país? Intromissió i instruccions amables i simpàtiques en un desplegament desmesurat casa per casa. Les sectes feien això mateix no fa gaire”.
Van començar amb imposicions subtils i somrients, però amb una manca d’habilitat evident. Després van passar a incendiar la ciutat i avui, descolorides, les seves estelades, llangueixen en finestres i xalets adossats, mentre els líders polítics, perquè no sigui dit, s’aferren “al no al castellà”, mentre trepitgen moqueta i arriben a casa en les seves limusines. Ni oblit ni perdó, si més no, per a aquests últims, aprofitats oportunistes.
