Si es parla de Barça i d’economia resulta difícil superar el nivell de surrealisme i de fingida ignorància del còctel Lluís Mascaró-Eduard Romeu en una entrevista publicada pel diari Sport, en la qual el vicepresident de Joan Laporta afirmava que acceptar els diners de CVC a través de LaLiga impulso “era deixar el club pitjor de com el vam rebre”.
El periodista, aliè per complet a la realitat i el més mínim coneixement del club, va encaixar aquest comentari impertèrrit, com si haver agafat el Barça amb un patrimoni net positiu de 30 milions, heretat de Bartomeu, i donar-li la volta pocs mesos després, fins a fixar un saldo negatiu de 451 milions respongués sincerament a aquesta màxima de no empitjorar les coses. Al·lucinant reflexió per part de Romeu i no menys inquietant acceptació del director del diari Sport, espasa flamígera del laportisme més radical.
També produeix esgarrifances la resposta de Romeu a la pregunta tòpica sobre les urgències del club i la necessitat de tancar l’exercici sense noves pèrdues. “És una de les nostres prioritats. Després de tres exercicis seguits amb pèrdues, cal revertir la situació”, respon, també sense la puntualització del periodista perquè el Barça no ha tancat els tres últims exercicis amb pèrdues, només el 2019-20 i el 2020-21, tret que Romeu ja doni per fet, com així serà inevitablement, que també la 2021-22 produirà un dèficit.
Llavors sí, ja seran tres, efectivament, i el segon any consecutiu que la seva junta, la de la Laporta, presentant números escandalosament vermells. Clar que Eduard Romeu ja ha estat caçat en diferents i flagrants errors, intencionats o no, com haver afirmat que la massa salarial del Barça és de 560 milions, quan és de 470 milions i que la del Madrid es queda en 400 milions, quan és superior als 500 milions. Laporta l’ha enviat a passejar-se per les redaccions per a manipular l’opinió pública barcelonista de cara a l’assemblea del pròxim dia 16.
El mateix Romeu reconeix haver cavat la seva pròpia tomba quan es refereix a aquesta part de les pèrdues fabricada per ells mateixos en anticipar amortitzacions de jugadors: “Sabíem que era un exercici atrevit, però era necessari fer-lo per a tenir la foto exacta. Van ser 160 milions en devaluacions”, admet en aquesta mateixa entrevista.
El seu relat pot, fins i tot, arribar a ser commovedor pel que té de desesperat, d’algú plenament conscient que només actuant com ho fa Laporta, dient barbaritats catedralícies, la premsa col·laboracionista les reprodueix sense piular i els socis s’ho creuen. “La situació econòmica continua sent crítica, però l’avantatge respecte a fa un any és que sabem on estem i tenim el problema detectat. Sabem quin és el drama”, assegura.
Per descomptat, si el problema és la mateixa junta de Laporta i la seva demostrada negligència, el diagnòstic seria el correcte. Al Barça li ha tocat patir l’efecte de dues pandèmies, la de la Covid i la de l’efecte Laporta. Però, Romeu no va per aquest camí, només compleix el seu trist paper d’escuder i noi dels encàrrecs per al que faci falta, en aquest cas per a engalipar als socis compromissaris, si bé el control de l’assemblea, telemàtic, assegura obtenir el resultat que la junta vulgui perquè no existeix la menor garantia de seguretat, imparcialitat o fiscalització de l’escrutini dels vots.
