Laporta també suspèn estrepitosament en la gestió econòmica i financera

Arriba als exàmens de juny sense haver fet els deures i amb els mateixos problemes, aguditzats, dels quals fa un any Javier Tebas no era responsable i ara sí. Ja no li funciona donar-li la culpa a Bartomeu

Javier Tebas, president de La Liga
Javier Tebas, president de La Liga.

Costa molt de teixir un altre gran embolic mediàtic i social per a engalipar una vegada més al soci amb promeses impossibles i continuar avivant el foc etern de l’odi i del crematori del passat contra Bartomeu en una caldera en la qual ara també ha caigut Javier Tebas (foto). Laporta l’assenyala ara com a presumpte corresponsable d’aquests fons propis negatius que ofeguen l’economia de la junta directiva, la mateixa que va presumir de provocar-los fa exactament un any.

El juny de 2021, aquests mateixos problemes que avui són insuperables no existien o si més no eren d’una dimensió controlable i manejable. La massa salarial, per descomptat, s’havia convertit en un desafiament que ja venia posant a prova els recursos, l’enginy, l’habilitat i capacitat de directius i executius, especialment quan la pandèmia va produir una caiguda de 300 milions en els ingressos i els capitans de Bartomeu van decidir que, davant l’amenaça d’una rebaixa de les seves fitxes multimilionàries, la seva millor defensa era atacar al president per terra, mar i aire fins a carregar-se’l. En aquesta ofensiva no estaven sols, perquè van comptar amb una oposició avalada i impulsada, fins i tot des del Govern de la Generalitat, per l’aparell sobiranista.

Laporta, en canvi, no va veure cap problema, al contrari, a reforçar aquest vestuari amb la renovació de Messi, una operació que costava 100 milions anuals per dues temporades. Piqué va ser qui va enverinar primer al nou president, juntament amb un equip econòmic, encapçalat per Eduard Romeu, timorat, covard i mediocre, convencent-lo per a retirar-li finalment aquesta oferta, la qual cosa equivalia a un estalvi directe de 135 milions en l’actual temporada. Una rebaixa a la qual va seguir la de Griezmann, arrodonint aquest descens en nòmines a 150 milions.

Ironies de la vida i del destí, a Bartomeu el van crucificar perquè un dia Messi li va enviar un burofax, després el van criticar per retenir-lo contra la seva voluntat per a, finalment, els socis votar majoritàriament al candidat capaç de renovar-lo. Diabòlic i inextricable si tenim en compte el final d’una pel·lícula en la qual Laporta el va fer fora del club amb les pitjors maneres i formes possibles.

Fa un any, per tant, ni Tebas era l’enemic número u ni tampoc la massa salarial, ja rebaixada, havia de suposar un problema superlatiu una vegada que Josep María Bartomeu ja va haver pagat la seva pena de culpa davant de tres tribunals per separat. Social i mediàticament, sent presentat com “el pitjor president de la història del Barça”; des de l’àmbit econòmic, amb unes pèrdues que li van ser atribuïdes de manera falsa, gratuïta i innecessària de 481 milions i, judicialment, amb l’amenaça d’asseure’l a la banqueta dels acusats a conseqüència del que  semblaven evidències indubtables de crims horribles que només podien pagar-se, si més no, amb una llarga pena de presó.

Així es tancava una etapa i s’iniciava, segons el mateix Laporta, un període de renovada il·lusió, gestió impecable, recuperació econòmica, fitxatges enlluernadors i títols que deixarien petit el Museu.

Laporta va dissenyar un pressupost de 765 milions, de més de 134 milions d’ingressos respecte de l’anterior, amb un creixement del 376% en taquilla i abonaments amb el Camp Nou de nou obert i en funcionament, 24 milions més de l’àrea comercial i gairebé el doble de beneficis per operacions de jugadors.

Així ho va explicar als socis, preveient una recuperació del 21% dels ingressos d’explotació del club: “Els ingressos de l’estadi augmenten gràcies a la reobertura de les instal·lacions del club, especialment pels partits del primer equip masculí. L’escenari preveu una recuperació progressiva de l’assistència, arribant al 60% el mes de febrer. En l’apartat d’explotació de Mèdia es preveu una reducció d’ingressos respecte a la temporada anterior (-3%) a causa del fet d’haver meritat partits de la temporada 19/20 durant els mesos de juliol i agost de la temporada 20/21. Addicionalment, durant el mes d’agost de la temporada passada es va meritar també l’ingrés per classificació per quarts de final de la UEFA Champions League. Quant a la previsió en ingressos de l’àrea comercial és positiva (+9%), en bona part gràcies a la reobertura de les botigues de venda de Merchandising. En l’apartat negatiu -va precisar- les extensions d’alguns patrocinadors d’una temporada a la baixa signades durant la temporada passada han provocat un impacte negatiu en els ingressos previstos de patrocinis. Finalment, en altres operacions, l’augment (+45%) és causat per la reversió de les deterioracions dels jugadors cedits (Griezmann i Trincão), així com per operacions de venda”.

Ni una al·lusió al fair play financer ni a Tebas. El futur arrencava amb la plantilla amortitzada anticipadament -ningú sap per què- i gairebé 100 milions en provisions sense sentit, però que, en qualsevol cas, havien de servir per a convertir en or pur tot allò que toqués la directiva a partir d’aquell moment.

Així i tot, per a cobrir-se davant alguna eventualitat, va pregar a l’assemblea ordinària d’octubre passat permís per a vendre una part de Barça Studios, amb l’única finalitat d’enfortir la nova i presumptament poderosa estructura financera i econòmica.

Ni rastre d’aquests conflictes ni de les queixes tan irades que ara dirigeix durament contra Javier Tebas per haver assegurat que, avui dia, el Barça no pot fitxar a Lewandowski. Una sensibilitat, per part de Laporta i dels seus, estranya, sospitosa i inexplicable, sobretot quan Laporta va haver de demanar-li un favor a Piqué per a inscriure a Memphis i Éric Garcia i després realitzar malabars com renovar a Umtiti per a inscriure als fitxatges d’hivern, Alves, Ferran Torres, Aubameyang i Adama.

Laporta, a més, va assegurar estar en condicions de competir pel fitxatge de Haaland, inclòs el ridícul espantós d’haver enviat a Xavi i Jordi Cruyff a convèncer-lo o d’enfortir al City amb 65 milions del Barça per Ferran Torres per a fitxar el noruec.

Tot era un miratge, una altra gran falsedat de Laporta, i una operació mediàtica de lamentacions i d’acusacions per a ocultar la veritable realitat d’una gestió insuficient, molt poc professional, improvisada, frívola i especialment dominada per la inacció i per dedicar-li més hores a dinars i a viatjar que a treballar de debò pels interessos del club.

Darrere del fitxatge de Lewandowski, cal no oblidar-ho, hi ha els interessos particulars de Laporta i del seu amic Pini Zahavi, exsoci del president i representant del davanter polonès.

En definitiva, una cortina de fum més, mentre corren els dies i, segons la mateixa directiva, el president no té on agafar-se per a equilibrar noves pèrdues i aconseguir un marge per a fitxar.

El túnel en el qual Laporta ha ficat al Barça es torna cada dia més fosc, fa més pujada i és més estret.

Necessita un ‘miracle’ d’aquests que, principalment, només pot obrar Goldman Sachs, el fons d’inversió que, en la pràctica, ja és amo de mig club, per més que li agradi dissimular-ho i passar desapercebut.

(Visited 116 times, 1 visits today)
Facebook
Twitter
WhatsApp

NOTÍCIES RELACIONADES

avui destaquem

Feu un comentari