La costa de Tarragona és de les pitjors per l’acumulació dels microplàstics

ONGs i investigadors denuncien que la indústria no pren mesures efectives per evitar l’abocament al mar

A diferència de l’oceà Atlàntic, el mar Mediterrani acumula microplàstics més petits, molts procedents de l’ús domèstic. El nombre de quilos acumulats és més baix que a l’Atlàntic, però la quantitat d’objectes és molt més elevada, més diversificada i amb un nombre d’additius en la seva composició més tòxics per a la fauna marina, i per extensió, per a l’ésser humà.

Les investigacions demostren que aquestes partícules inferiors a 5 mil·límetres triguen entre centenars i milers d’anys a descompondre’s i poden ser ingerides per una àmplia gamma d’organismes marins, i a mesura que els microplàstics es van fent més petits tenen més perill d’afectació per a la seva salut i supervivència.

El mar Mediterrani és un dels més contaminats mundialment per l’acumulació de plàstics, i dins d’aquesta zona, la regió costanera de Tarragona és la pitjor. Així ho manifesta a EL TRIANGLE Joaquim Rovira, investigador de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona i membre del Centre de Tecnologia Ambiental Alimentària i Toxicològica (TecnATox). Segons els estudis realitzats, “Tarragona registra els nivells més alts de contaminació per microplàstics del Mediterrani i a nivell mundial. Pateix molta pressió humana i, a més, és un mar relativament tancat, amb poques obertures als extrems, i això fa que s’hi acumulin molts microplàstics. La zona de Catalunya, a causa dels corrents marins, és una zona de gran acumulació”.

La presència, a més, del complex petroquímic més important del sud d’Europa afecta fortament la costa tarragonina. Segons l’Associació d’Empreses Químiques de Tarragona (AEQT), la producció del sector petroquímic és “la sisena producció total més alta en els últims 15 anys”, i conviu amb un dels ports de mercaderies més importants d’Espanya.

Tocar la cartera
ONGs consultades per aquest setmanari, com Good Karma Projects, de Tarragona, l’Associació Espanyola de Brossa Marina (AEBAM) o grups d’investigació com el TecnATox denuncien l’abocament constant al mar de tones de pèl·lets de plàstic que s’evidencia que procedeixen de les empreses químiques que hi ha en els polígons de Tarragona.

La vocal d’investigació de l’Associació Espanyola de Brossa Marina, Estibaliz López, lamenta, en declaracions a EL TRIANGLE, que “les mesures que estan adoptant aquestes empreses no són suficients, i és molt important forçar el sector a fer-ho. Diuen que fan bones pràctiques, però no són efectives perquè de moment no s’ha vist cap millora”. En el mateix sentit, l’investigador Joaquim Rovira ha afegit que “si no s’obliga a cop de multa, no faran res per evitar-ho. Si els toquen la cartera, ja hi haurà una reacció”.

Denúncia a Brussel·les
Jordi Llort-Figuerola
és artista, activista mediambiental i col·laborador de Good Karma Projects. En una conversa amb EL TRIANGLE, Llort-Figuerola denuncia que l’Associació Empresarial Química de Tarragona es va comprometre l’any 2019 a executar el projecte Zero Pellet Loss, que consistia a reduir les pèrdues de pèl·lets i evitar el seu abocament al mar.

A dia d’avui, aquests materials es poden veure en grans quantitats a la platja de la Pineda de Tarragona, per exemple, com ho demostren les recollides organitzades per ­Good Karma Projectes. Precisament, aquesta ONG ha realitzat una investigació que farà arribar a la Comissió Europea perquè adopti mesures i en faci seguiment.

L’Ajuntament de Vila-seca també vol actuar, i ha anunciat que es personarà contra els responsables de l’abocament d’esferes de plàstic a la platja de la Pineda.

Els governs català i espanyol comencen a adoptar mesures. Des de Catalunya, els Agents Rurals investiguen, en una acció impulsada pel Departament d’Acció Climàtica, l’origen d’aquests pèl·lets de plàstic, i el Ministeri per a la Transició Ecològica també ha obert una línia prioritària per estudiar-ne el principal focus d’emissions al mar Mediterrani.

Des d’AEBAM, Estibaliz López aposta per un esforç conjunt entre tots els agents implicats, i destaca que en el darrer Fòrum Internacional Marlice “tots els actors, les administracions, les empreses, els investigadors i els moviments socials van manifestar la voluntat d’anar junts”.

Dins del conjunt de la brossa marina, els plàstics són els majoritaris, i representen més del 70% en unitats i entre el 45% i el 50% en pes. Donada la seva llarga permanència en el medi, tots els agents treballen en els usos que es poden donar a aquests materials recuperats. “No es poden portar a l’abocador”, com diu Estibaliz López, i “cal analitzar com es valoritzen per via material o per via energètica. Es vol obrir un mercat per a aquests productes que garanteixi la seva traçabilitat i que compti amb una certificació institucional com a brossa marina”. Les investigacions, però, encara són recents i cal temps.

Si no s’actua, les conseqüències per als organismes marins i les persones poden agreujar-se. Segons l’investigador Joaquim Rovira, “cada dia arriben al mar milions de microplàstics i els organismes se’ls poden menjar i, després, com a consumidors, els trobem al peix o al marisc. Fa un mes van trobar microplàstics en sang a les persones. Hi ha indicis que provoquen inflamacions intestinals i alteracions hormonals, i també n’han trobat als pulmons, perquè estan en suspensió a l’aire interior de les cases. És un gran problema social que durarà milions d’anys”.

Un superheroi contra la invasió dels pèl·lets
El superheroi Superplàstic Hunter vol cridar l’atenció i fer visible l’invisible a través de les seves accions contra els plàstics que s’acumulen a les platges de Tarragona, i en especial a la platja Llarga i al Bosc de la Marquesa. L’artista Jordi Llort-Figuerola va crear aquest personatge per sensibilitzar la població, i podeu seguir les seves aventures al TikTok com a gallusmaximus.

Ben aviat, Superplàstic Hunter tindrà un nou invent per al combat, gràcies al disseny de l’alumnat de Tecnologia Mecànica de tercer del Grau en Enginyeria Mecànica-URV i a la fabricació per part de l’alumnat de cicles formatius de Fabricació Mecànica de l’Institut El Palau. Es tracta d’un carro de quatre rodes que va cribrant els pèl·lets, i les mateixes rodes sacsegen els materials i deixen caure la part natural a la sorra per recuperar-la.

Facebook
Twitter
WhatsApp

avui destaquem

Deixa un comentari

Notícies més llegides

 

Desactiva tu adbloker en nuestra web para disfrutar el contenido

  1. Pulsa el icono del adblocker
  2. Selecciona “No actuar en páginas de este sitio web” (o similar). También puedes pulsar el botón “Activado para este sitio” o “Pausar adblocker”.
  3. Pulsa el botón refrescar de tu navegador para ver el contenido completo.