Llicenciada en Biologia. Va estar a l’Organització Panamericana de la Salut (OPSOMS) a Washington. Escriptora, ha publicat un llibre de poemes (Capbussades) i té acabada una novel·la que s’editarà pròximament. Col·labora en diferents mitjans. Acaba de ser elegida presidenta de Federalistes d’Esquerres (FED).
Per on bufen els vents en el moment en què acabes de ser elegida presidenta de l’entitat més significativa del federalisme a Catalunya, i a Espanya?
És un moment de moltes oportunitats, perquè d’alguna manera estem en un final d’etapa. Hem viscut una dècada en què semblava que només hi havia un relat (sobiranista-independentista) i que res es movia, tampoc a la UE. No obstant, ara hem entrat en una confluència de circumstàncies que ens fan viure un moment molt especial. Durant els últims deu anys d’existència, FED ha treballat per crear un altre relat i promoure el federalisme en l’opinió. Objectius que s’han complert amb escreix i que ens reclamen noves tasques i formes d’actuar.
Com passa amb santa Bàrbara, només ens recordem del federalisme quan trona?
El federalisme, a més d’una idea bonica, com la llibertat o la democràcia, ens ofereix una sèrie d’eines que ens permeten resoldre problemes amb el mínim de conflicte. Per això el federalisme creix quan hi ha enfrontament, i gent disposada a recórrer a aquestes eines. En la història dels EUA, per exemple, veiem que el federalisme ha crescut durant molts anys i que es va estructurant a mesura que es troba amb problemes que cal resoldre mancomunadament. En conseqüència, es fan transferències dels estats al Govern Federal o en sentit invers. A Espanya hem dut a terme una descentralització progressiva amb l’Estat de les autonomies, però sense gaire perspectiva global. Amb la pandèmia i les crisis econòmiques descobrim que necessitem coordinar-nos millor. Aquí sorgeix el problema i també les solucions, en les quals té molt a dir el federalisme. Estem en un Estat gairebé federal, però no ho som perquè no tenim institucions de mediació, coordinació, les competències no estan ben definides… I tot acaba al Tribunal Constitucional.
On es troben els antípodes del federalisme? En el centralisme, el nacionalisme, el cosmopolitisme…?
Un Estat de tradició centralista, com el francès, no necessàriament deriva cap al nacionalisme. Sí que podem pensar que el nacionalisme és el més oposat al federalisme, perquè creu que ens podem entendre en la diversitat. Una cosa que, en un món globalitzat com el que vivim, és palpable. En canvi, el nacionalisme considera que, si hi ha una entitat que anomenem nació, arbitrària, ideològica, ha de tenir un Estat, establir fronteres… En canvi, el federalisme diu que podem estar units en la diversitat, i per a això hem de buscar els mecanismes que ens permetin una convivència pacífica i ordenada.
Una cosa, en definitiva, no gaire difícil d’entendre, tenint en compte que més de mitja humanitat es regeix per principis federalistes.
En el federalisme hi ha un component pragmàtic molt important. El primer que cal fer és assumir la realitat. Cosa que a Espanya passa, per exemple, en què no hem tingut un Estat centralista, com França. Sempre ha estat més diversa, alguna cosa que s’ha anat reflectint en els intents de democratització del país: la Primera i la Segona República, i amb la Constitució del 1978. Ara, amb més de 40 anys de democràcia, podem dir que ens hem descentralitzat, però encara hi ha un camí per recórrer.
Un camí que, com diu Machado, es fa al caminar?
El que realment queda és allò que parteix d’una realitat que ja existeix, que podem anar modificant i perfeccionant. Per primera vegada, tenim democràcia en un període llarg. És possible que ens hagi faltat cultura federal i que hi hagi gent que tingui por a, per exemple, modificar la Constitució. Però es poden fer moltes coses sense fer-ho, com un pacte fiscal més federalista, establir organismes intermedis de mediació, generar mecanismes de coordinació… Hem vist durant la pandèmia que teníem uns sistemes d’informació sanitària bastants ineficients. Potser es podria generar aquí una proposta interessant.
A vista d’ocell, podria semblar que Espanya està molt descentralitzada, que les autonomies gestionen moltes competències. Potser la gran qüestió pendent en aquest terreny rau en la manera com es financen aquestes competències?
És important que hi hagi una responsabilitat en la recaptació. Que les autonomies no siguin només ens que allarguen la mà per demanar diners, sinó que siguin responsables no solament en l’execució, sinó en la recaptació. A partir d’aquí, és també fonamental que existeixi una lògica de redistribució solidària. Una caixa de compensació, que també ha de tenir les seves regles, sense perdre de vista el que cadascun aporta. Una mica com el que s’ha fet a la UE amb els fons estructurals i ara amb els Next Generation. Fons per ajudar als qui tenen menys, però que no descompensin als qui més tenen. Cal assenyalar que hi ha hagut una certa irracionalitat en la distribució de competències El nacionalisme vol el màxim de competències, encara que no sigui el millor tenir-les. El federalisme planteja un principi de subsidiarietat. Les competències han de situar-se en el nivell administratiu en què siguin més eficients per donar servei al ciutadà.
Ens pot ja avançar quins són els objectius, les tasques, les intencions de FED?
Hi ha, diguem-ne, dos plans en els quals hem d’intervenir: el de caràcter intern, el de les maquinària diguem, i un altre de cara a l’exterior. Durant els anys en què Federalistes d’Esquerres ha funcionat, hem tingut dos presidents que han estat persones amb una projecció molt important: Manuel Cruz, que ha presidit el Senat, i Joan Botella, catedràtic i politòleg. Per primera vegada, hi ha una dona al capdavant de l’organització, i amb un perfil quelcom diferent. Sóc una persona que sempre he estat interessada per la política, però no sóc professional de la política. Això no és casual. Entrem en la fase de generar una organització interna potent, perquè sense això no podrem implicar als socis en el treball cap a l’exterior. José Luis Atienza deia que les petites llums de FED, que brillen per tot el territori, han de convertir-se ara en fars. Hem de ser capaços de generar molta xarxa, entorn del federalisme.
Fins ara, FED, conseqüent amb la seva naturalesa i les seves finalitats, ha sabut conjuminar sensibilitats plurals, sense vendre, com Faust, l’ànima al diable. I en el futur?
Ens hem fet grans. Podem ser objecte de desig, i tenir el comandament a Federalistes pot significar per a algunes persones disposar de més cartes per jugar dins de les seves respectives organitzacions. Això pot passar puntualment, però els partits polítics han estat molt respectuosos amb la nostra associació. Federalistes és, al final, un espai on persones de diferents partits i ideologies podem parlar, entendre’ns i treballar junts en un projecte comú. Això és una cosa que els socis valorem molt i que funciona.
En aquest sentit, com s’interpreta la presentació de dues candidatures a l’assemblea que l’ha elegit?
En assemblees anteriors es van presentar candidatures úniques. Però aquí també ens hem fet grans. Mai hem tingut tanta participació en unes eleccions, cosa que posa de manifest que l’associació està molt viva i que comparteix la idea que hem de començar a jugar un altre paper. A la nova junta ens ha de servir com a esperó per transformar aquesta implicació en treball en l’associació.
Visualitza d’alguna manera el rol social, institucional, de FED en aquesta nova etapa?
Una de les tasques en les quals ens hem d’obstinar especialment és la de treballar molt amb partits, sindicats i altres organitzacions socials. Podem actuar de catalitzadors i ho farem, perquè una associació com la nostra disposa de millors condicions perfer-ho, sense despertar gaires reticències polítiques.
Avança també el federalisme per altres llocs d’Espanya?
Hi ha hagut un canvi. Quan vam crear FED, alguns nacionalistes deien que més enllà de l’Ebre no hi ha federalistes. Els fets posen de manifest que això és fals. Existeix una cultura, en molts casos no verbalitzada, de caràcter federalista estesa per tota Espanya. El que hem fet des de l’associació és col·laborar en la creació d’associacions federalistes. Actualment, a pràcticament totes les autonomies hi ha federalistes organitzats, amb presència a l’associació espanyola, que presideix Nicolás Sartorius.
