El FC Barcelona sembla condemnat a un llarg període de penúria i fam econòmica com no ha conegut en tota la seva història, principalment per la gestió descontrolada, frívola i irresponsable de Joan Laporta, que ha estat capaç d’enfonsar el seu balanç fins a un patrimoni net negatiu de 481 milions. També cal assenyalar Jaume Guardiola, president de la comissió econòmica, com l’altre gran i únic culpable d’una situació extremadament crítica, per no dir pràcticament irrecuperable sense lesionar el model social, democràtic i de propietat del Barça des del 1899.
Jaume Guardiola pot “presumir” en el seu currículum d’haver contribuït a aquesta catàstrofe del club més important del món –segons Forbes el més valuós dels anys 2020 i 2021–, per haver eludit i regatejat la principal missió de la seva funció com a president de la comissió econòmica, bàsicament elaborar els informes preceptius sobre la situació econòmica i financera, recomanar i guiar la junta directiva en aquesta gestió i, sobretot, fiscalitzar-la, així com advertir els socis dels riscos i de les inconveniències, si n’hi hagués, sobre la liquidació i els pressupostos formulats per la directiva.
Davant les flagrants barbaritats i temeràries decisions de Laporta en el tancament del seu primer exercici, Jaume Guardiola no només va incomplir aquesta obligació davant l’assemblea, sinó que va animar els socis a aprovar els pitjors comptes de la història, acceptant i justificant més de 400 milions de provisions i d’amortitzacions innecessàries i capritxoses, aquest llast que ara ni Laporta ni ell mateix es veuen capaços de remuntar.
No va ser casual el fet de ser designat president de la comissió econòmica després d’actuar extraoficialment, des de la seva capacitat d’influència com a ex-CEO del Banc de Sabadell, donant credibilitat i formalitat a l’aval de matinada que, a l’últim segon, va aconseguir presentar Laporta davant LaLiga. Aquell va ser un document irregular, invàlid i perillosament manipulat, signat per cinc persones no autoritzades ni legitimades pels estatuts ni per la llei. La relació entre aquest favor del Banc Sabadell i l’elecció del seu ex -CEO Jaume Guardiola, ara jubilat, com a president de l’econòmica de Barça és evident.
Guardiola buscava afegir un càrrec de prestigi i de visibilitat al seu currículum per continuar escalant posicions entre l’alta societat civil catalana i poder, com ha fet, presentar candidatura a la presidència del Cercle d’Economia.
A més de col·laborar a enfonsar l’economia del club amb 400 milions de pèrdues inventades, Jaume Guardiola també es va deixar marcar un gol comptable gravíssim i d’excepcionals dimensions, com permetre que les pèrdues imputables a la covid, estimades per LaLiga en 300 milions, quedessin reduïdes a només 60 milions, negant-se a aplicar el decret del Govern que considerava aquestes pèrdues no reclamables en una acció de responsabilitat i per la via de dividir i diferir el seu impacte en els quatre pròxims exercicis.
Per acció en direcció equivocada i per omissió conscient, Jaume Guardiola ha estat el col·laborador necessari per portar el Barça a un estat de ruïna sense precedents.
Els socis, marginats
A més de les ‘bogeries’ financeres tolerades pel seu desistiment de funcions, Jaume Guardiola va reclamar llum verda de l’assemblea de compromissaris per a la liquidació rècord de 481 milions de pèrdues i per a un pressupost sense cap garantia de compliment. Ja no es va atrevir, però, a donar la cara en la part de la mateixa assemblea en què es van eliminar la limitació estatutària d’un màxim de dos mandats amb pèrdues i l’exigència d’una ràtio de deute net a un màxim del doble de l’ebitda.
Guardiola, covardament, va enviar el secretari de la comissió econòmica, Jaume Carrasco, a representar el trist paper de validar la desaparició de qualsevol mena de fiscalització estatutària de la junta per sempre més. Gràcies a mirar cap a un altre costat, Laporta no està obligat a retre comptes a ningú, ni als socis ni molt menys a una comissió de rang estatutari triada a dit i sotmesa al seu caprici.
Els tripijocs de Laporta
Jaume Guardiola va permetre a Laporta tots els seus tripijocs, com perdonar els deutes de Neymar a favor del seu amic Pini Zahavi, el mateix que ara vol colar el fitxatge de Lewandowski. Tampoc va aixecar el dit per qüestionar l’acord amb Spotify, insuficient i fosc i va tolerar la seva aprovació sense que els socis en coneguessin les condicions i contrapartides.
Guardiola també passarà a la història per deixar-se portar per un Laporta que primer no volia el finançament de CVC i ara sí. L’ha ajudat a enganyar els socis amb els seus plans de l’Espai Barça i a no amonestar la junta pel seu seguidisme del Reial Madrid en el front absurd de la Superlliga.
