El nou president d’Òmnium Cultural, Xavier Antich, va arribar al càrrec amb una operació de successió a dit, amb Jordi Cuixart abandonant el lloc alhora que ungia el seu delfí, sense oposició interna, i amb una assemblea a la búlgara per escollir-lo formalment. Ningú a l’entitat dubta de la seva vàlua o de la seva idoneïtat per al càrrec –o això sembla–, però fora d’Òmnium no deixa de ser una persona desconeguda que ara fa de president de l’entitat perquè l’hi han posat a dit.
És per això que a Òmnium han optat per multiplicar la presència mediàtica i pública d’Antich i per la sobreexposició a tots els nivells, per intentar ancorar el seu lideratge, fer popular el seu nom i la seva cara i dotar-lo de perfil propi. De moment, els funciona.
Xavier Antich no és una persona acostumada als mitjans, a les rodes de premsa, als actes públics amb càmeres apuntant, ni a les entrevistes amb preguntes còmodes o incòmodes. La seva gent a Òmnium, però, assegura que des que és president de l’entitat, s’hi ha anat acostumant i sentint cada cop més còmode davant els micròfons. A més, asseguren que escolta els consells de l’equip de comunicació i és disciplinat amb els mitjans.
