Malgrat tots els “morts” que arrossega, Jaume Guardiola juga fort per ser president del Cercle d’Economia

El concurs de creditors d’Esade Creapolis i la nefasta gestió financera del Barça desacrediten la seva candidatura

Jaume Guardiola

La frase és de Pedro Fontana, un financer amb una dilatada trajectòria professional i que és, a més, el president de la fundació de l’influent Cercle d’Economia: “Ara li toca al Banc Sabadell”. Amb això vol dir, a qui el vol escoltar, que el pròxim president del Cercle d’Economia, que celebrarà eleccions el dia 12 de juliol vinent, ha de ser Jaume Guardiola, el candidat que, fins a finals de l’any 2020, quan es va jubilar, va ser el conseller delegat del Banc Sabadell.

Des de la seva fundació, l’any 1958, el càrrec de president del Cercle d’Economia sempre s’ha escollit per consens. Aquesta vegada serà la primera en la qual se celebraran unes eleccions de debò, ja que s’hi presenten dos candidats: Jaume Guardiola i l’empresària Rosa Cañadas, presidenta de la societat d’inversions Trea Capital Partners i de la Fundació Tanja.

Jaume Guardiola juga amb avantatge. Ja és membre de l’actual junta directiva, que encapçala Javier Faus, i gaudeix del suport, més o menys explícit, de la cúpula de l’entitat. A més, el seu gran valedor, Pedro Fontana, és també vicepresident del consell d’administració del Banc Sabadell. Tot sembla a punt perquè, efectivament, l’exconseller delegat d’aquesta entitat bancària sigui el pròxim president del Cercle d’Economia, al capdavant d’una junta de marcat caràcter continuista.

Però la profecia de Pedro Fontana –“ara li toca al Banc Sabadell”– tal vegada no s’acompleixi. En primer lloc, perquè Jaume Guardiola ha protagonitzat una relliscada molt sonada. Ell també és el president de la Fundació Esade, que participa majoritàriament (82%) en el parc Creapolis, a Sant Cugat. Fa poques setmanes, Creapolis ha presentat concurs de creditors, fet que significa un ridícul espantós per al prestigi de l’escola de negocis Esade. Davant d’aquest desastre sense pal·liatius, totes les mirades s’han girat sobre la gestió de Jaume Guardiola.

En segon lloc, perquè Pedro Fontana ja és el president de la Fundació Cercle d’Economia, i si Jaume Guardiola és elegit president, això significaria que dos homes estretament vinculats a l’entitat que presideix Josep Oliu controlarien els màxims òrgans de comandament d’aquest think tank, que compta amb uns 1.300 socis, de procedència empresarial molt diversa. Massa concentració de poder no agrada.

En tercer lloc, perquè la candidata alternativa, Rosa Cañadas, encarna un esperit renovador i vol ser un revulsiu que revitalitzi les estructures, molt encarcarades, del Cercle d’Economia. A més, l’ajuda el fet que Jaume Guardiola i la seva guàrdia de corps han reaccionat amb nerviosisme davant l’aparició d’aquesta candidatura rival. Ho demostren moviments molt estranys que s’han produït en les últimes setmanes, com la sobtada filiació d’un centenar de nous socis a l’entitat, aparentment induïda per Jaume Guardiola per garantir-se que guanyarà les eleccions.

L’aval de Laporta

Després de deixar el seu càrrec de conseller delegat del Banc Sabadell per jubilació, Jaume Guardiola, cul inquiet, s’ha endollat a una aventura no menys complicada: el FC Barcelona, on, de la mà de Joan Laporta, ocupa, des de l’any passat, l’estratègica presidència de la comissió econòmica i estatutària del club.

Jaume Guardiola ja va moure els fils perquè Joan Laporta pogués formalitzar, in extremis, l’aval que necessitava per poder prendre possessió de la presidència del Barça: una operació demencial en la qual el Banc Sabadell va jugar un paper cabdal.

Com a president de la comissió econòmica i estatutària, Jaume Guardiola és el responsable del control d’auditoria de les finances del club i, a més, assessora la junta directiva en l’estratègia a seguir per equilibrar els pressupostos. No és cap secret que les finances del Barça presenten una situació dramàtica, que no hi ha marge per a fitxar nous jugadors i que, ara mateix, el club ha caigut en mans del banc de negocis Goldman Sachs per poder sobreviure.

Com que no és membre de la junta directiva de l’entitat blaugrana, Jaume Guardiola no té, jurídicament, cap responsabilitat directa en el desastre econòmic que viu actualment el Barça. A més, si Joan Laporta acabés tirant la tovallola, aleshores, en funció del càrrec que ocupa, es convertiria automàticament en el president interí del club. Possible president del Cercle d’Economia, possible president del Barça… Jaume Guardiola apunta alt i juga fort.

La davallada de l’acció

Quan, procedent del BBVA, Jaume Guardiola va ser fitxat l’any 2007 per Josep Oliu com a nou conseller delegat de Banc Sabadell, l’acció del banc cotitzava a Borsa per sobre dels 8 euros. A finals del 2020, quan Jaume Guardiola va anunciar que es jubilava i plegava de l’entitat, la cotització del Banc Sabadell havia caigut en picat, fins als 0,30 euros.

Això sí, se’n va anar amb les butxaques ben plenes i amb un pla de pensions valorat en més de 20 milions d’euros. Els accionistes, els treballadors i els clients del Banc Sabadell tenen molts motius per no estar tan cofois com Jaume Guardiola.

Facebook
Twitter
WhatsApp

avui destaquem

Deixa un comentari

Notícies més llegides

 

Desactiva tu adbloker en nuestra web para disfrutar el contenido

  1. Pulsa el icono del adblocker
  2. Selecciona “No actuar en páginas de este sitio web” (o similar). También puedes pulsar el botón “Activado para este sitio” o “Pausar adblocker”.
  3. Pulsa el botón refrescar de tu navegador para ver el contenido completo.