Carles Puigdemont va buscar la mediació del Vaticà durant la fase més calenta del procés independentista, mitjançant una carta adreçada la tardor del 2017 al cardenal Angelo Becciu, que llavors exercia de substitut de la Secretaria d’Estat -número tres del Vaticà- i ara està acusat en un cas de corrupció.
Precisament, una declaració adreçada al tribunal d’aquest judici, escrita per la processada per malversació Cecilia Marogna, assenyala que Puigdemont va sol·licitar per carta un contacte o una trobada amb Becciu. Segons hi explica Marogna, el cardenal li va dir a ella que “estava disponible per escoltar el que estava passant a Espanya i si hi havia marges per una intervenció diplomàtica del Vaticà”.
El contacte desitjat per Puigdemont, però, no es va produir finalment, ja que les condicions proposades per l’aleshores president de la Generalitat no van ser acceptades pel seu interlocutor, ara encerclat en un cas de presumptes irregularitats financeres. Marogna, la persona que ha revelat l’existència d’aquesta carta i que ha dit que va lliurar-la personalment a Becciu, ha explicat al tribunal que les condicions plantejades per Puigdemont per celebrar la reunió li van semblar insòlites.
En aquest intent va intervenir, fent d’home-pont, una figura vinculada amb Rússia: Piergiorgio Bassi. Aquest empresari, que va lliurar la carta a Marogna, va comunicar que Puigdemont no es podia desplaçar a Roma i que la trobada s’hauria de fer mitjançant el programa de videoconferència Skype, sota l’exigència que la conversa es desenvolupés a l’apartament privat de Becciu i sota la supervisió d’un “col·laborador d’identitat desconeguda que aniria a casa seva amb el seu ordinador per fer servir un compte de Skype concret”, sempre segons el testimoni escrit de Marogna.
