Gran part de la classe treballadora cobra un salari d’una empresa, realitza un nombre de dies de vacances o té un horari més o menys conegut. Crec que la majoria sap on es regulen aquestes condicions laborals, encara que continuïn existint aquells que creuen que és per inspiració divina, la bona fe de l’empresa o perquè la Constitució així ho determina. Res més lluny de la realitat (missatge per a crèduls). Les condicions es marquen en els Convenis Col·lectius, sí, aquests que negocien els sindicats amb la representació empresarial asseguda al davant.
I qui s’asseu? La llei estableix el nombre de persones que poden estar en les taules de negociació i quina proporció correspon a cada sindicat i a cada patronal, en el cas de les negociacions superiors a les d’empresa.
Sindicats hi ha molts. Des d’aquestes línies sempre defensarem els sindicats de classe que tenen una estructura sòlida i solidària en defensa del conjunt de la classe treballadora.
També associacions empresarials hi ha diverses, però menys variades i gairebé totes vinculades a la gran patronal CEOE.
En aquests temps en què la dreta rància vol continuar desprestigiant el sindicalisme, trobem un missatge dins de les empreses, especialment petites i mitjanes i que els agrada repetir: Per què voleu sindicats amb els que aquí ens entenem? Vindran per a fer xivarri i enredar.
El curiós d’aquests missatges és que ho diuen els que estan organitzats en patronals que defensen els seus interessos i que directament o indirectament sí que s’asseuen allà on es negocien les condicions laborals d’aquells als quals aconsellen que no s’organitzin.
Un exemple el podem tenir aquests dies, en la negociació de les empreses de Contact Center (Telemarketing), en les quals davant el bloqueig de la patronal els sindicats criden a la mobilització. Els motius són múltiples, però un sector que històricament ha estat precaritzat, explotat i és la ¨veu i l’oïda¨ de la majoria d’empreses de serveis necessita més dignitat en les seves condicions laborals.
Les mobilitzacions i els seus motius arribaran a l’orella de les plantilles de les empreses més grans on compten amb Comitès d’Empresa organitzats, on cada quatre anys es trien als seus representants, però també estem segurs que en petites i mitjanes empreses seguiran amb el missatge de “això a tu no t’importa aquí som una família”.
Hem de vèncer aquesta idea del bon patró, no és veritat, no existeix i menys en sectors on la titularitat de l’empresa es dilueix en inversors ocults després de fons d’inversió, bancs, multinacionals i estructures empresarials complexes on les últimes decisions es prenen en molts casos en paradisos fiscals.
Organitzem-nos, participem, informem-nos i confiem en qui de veritat ens representa, perquè les nostres condicions laborals depenen de la nostra força i no de la il·luminació dels consells d’administració.
