Putin guanya la guerra de la propaganda domèstica

Hi ha un front on sí que li està anant bé a Putin. És el de la propaganda domèstica. Els russos creuen fermament que estan a l’inici de la tercera guerra mundial. La guerra a Ucraïna ja no és per desnazificar el país veí i alliberar la minoria russòfona de la repressió, ara es tracta d’una lluita per la mateixa supervivència com a país. “De la mateixa existència de l’ètnia russa”, afirma la Tatiana des de Moscou.

La Tatiana sempre havia estat crítica amb el seu govern, es queixava d’una corrupció que li impedia, per exemple, obtenir el permís de conduir sense haver de pagar una comissió al funcionari de torn. Llegia sovint els blogs i els canals de Telegram de l’oposició, als quals estava subscrita quan va començar la “intervenció especial” contra Ucraïna. “Seguia molts d’aquests canals, perquè fins al febrer d’aquest any estava molt descontenta de com funcionaven les coses aquí, de les polítiques internes del nostre govern, tenia moltes queixes, però ara he deixat de seguir els canals de l’oposició perquè mostren pocs fets, moltes notícies falses, tot són xafarderies i judicis de valor, per això he deixat de seguir-los”.

Ara la Tatiana només llegeix informes de primera línia dels corresponsals de guerra russos i un parell de blogs sobre Europa i Ucraïna. Està convençuda que Rússia està lluitant contra la Gran Bretanya i els Estats Units. “O els derrotem o ens destruiran, i el nostre país es dividirà en zones d’influència. Ens fan la guerra per apoderar-se dels nostres recursos, del nostre petroli i el nostre gas, per tenir-los de franc. Això és el que veritablement està passant, el que diuen a Occident és pur cinisme recobert de bones paraules”, afirma.

Aquest missatge ha quallat en la societat russa. La credibilitat de l’oposició és mínima, i va a la baixa. La postura de la Tatiana respecte als mitjans que abans llegia i sobre qualsevol manifestació contrària a la guerra és significativa: “Crec que ara és un moment molt inadequat per a l’activitat de l’oposició. Quan el teu país lluita per la seva seguretat nacional és una traïció oposar-se al govern. No vull llegir traïdors ni saber res d’ells. Necessito protegir la meva psique”.

“Què em diran de nou aquests mitjans? Què els nostres funcionaris roben? Ho han fet al llarg de tota la nostra història i ho seguiran fent ho llegeixi o no a les notícies. Què la policia va dispersar una concentració de l’oposició? Va fer el correcte. Ara no és el moment de manifestacions. Conec la història de Rússia, llegeixo molt sobre aquell període en què el nostre país va començar a caçar ‘enemics del poble’. Va ser un temps d’horror, però vam sobreviure com a nació i vam guanyar la guerra, la mateixa guerra que ara ens ha arribat. La resta, quan ens estem jugant la nostra pròpia supervivència, no importa”, raona.

El seu discurs coincideix fil per randa amb el de la propaganda oficial. Margarita Simonian, periodista i editora en cap del canal de televisió RT, de fet portaveu oficiosa del Kremlim, es queixava del suport britànic i americà als atacs ucraïnesos. “Els anglosaxons estan demanant que es portin les accions bèl·liques al territori rus i estan subministrant la munició necessària per fer-ho. Deixen Moscou sense cap altra opció que la destrucció completa d’Ucraïna o un atac nuclear”, va escriure al seu canal de Telegram.

Simonian també advoca per la supressió de l’article de la Constitució russa del 1995 que consagra la llibertat de premsa. “Hem tingut dues etapes sense censura en la nostra història; entre el 1905 i el 1917, i tots recordem com va acabar, i durant la perestroika, amb els nostres estimats anys 90 –quan Rússia va viure una de les pitjors crisis econòmiques que es recorden–. En totes dues ocasions els país va acabar destruït. Una gran nació no pot existir sense un control de la informació”. El model de Simonian és la Xina, i cap aquí sembla dirigir-se un règim rus on les llibertats reculen sense que a ningú l’importi gaire. La propagandista del Kremlin no s’està de dir-ho: “Us agrada l’economia xinesa? A mi sí. I tenen alguna llibertat en la vida política del país? En els espais informatius? Ni la tenen, ni l’han tinguda mai. Que hi ha de dolent en això? Potser és positiu. Viuen la seva millor època pel que fa a la moral del poble”.

Susana Alonso
(Visited 170 times, 1 visits today)
Facebook
Twitter
WhatsApp

AVUI DESTAQUEM

Feu un comentari