Poques hores abans que proclamés la independència, Carles Puigdemont es va reunir amb un emissari rus que li va prometre suport econòmic i militar del Kremlin a la secessió a canvi de que Catalunya es convertís en un paradís fiscal per les criptomonedes. L’emissari rus, Nikolay Sadovnikov, va anar al Palau de la Generalitat de la mà de l’ex-secretari de Relacions Internacionals de Convergència Democràtica de Catalunya, Víctor Terradellas, i a la trobada hi va participar l’aleshores directora general de Coordinació Interdepartamental del Govern, Elsa Artadi. Aquesta informació la ha donat a conèixer un consorci internacional de mitjans de comunicació entre els quals hi ha El Periódico de Catalunya.
El novembre del 2020 es van difondre unes converses telefòniques en les quals Terradellas explicava als ex-dirigents de CDC i ERC, David Madí i Xavier Vendrell, que el líder d’un grup rus oferia pagar l’endeutament de Catalunya i aportar 10.000 soldats russos per ajudar una Catalunya independent. També es va saber que la tarda que Puigdemont estava reunit al Palau amb la plana major dels dirigents del procés independentista, Terradellas li havia enviat missatges de whatsapp per dir-li que estava a la plaça Sant Jaume acompanyat dels emissaris russos que li volien fer aquestes propostes. En aquell moment, Terradellas va dir que la reunió no s’havia acabat produint. El passat 12 de maig, davant del jutge que li prenia declaració per la seva implicació en el cas conegut com Volhov, va acceptar que s’havien produït dues reunions entre l’ex-president de la Generalitat i els suposats representants del Kremlin.
Terradellas va dir davant el jutge i en declaracions periodístiques posteriors que Puigdemont no havia donat credibilitat a l’oferta dels emissaris russos. El cert és, però, que després de la seva fugida a Bèlgica, Puigdemont ha dedicat grans esforços a promocionar les criptomonedes i a escampar per Catalunya la filosofia de les monedes virtuals.
En aquesta campanya ha comptat amb la complicitat de l’actual vicepresident i conseller de Polítiques Digitals i Territori, Jordi Puigneró, i de l’activista digital i desenvolupador de bases de dades Blockchain, Jordi Baylina. Baylina resideix a Suïssa des de fa anys i es presenta al seu perfil de Twitter com a “hacker de guant blanc i lluitador per la llibertat de Catalunya”. Puigneró va posar en marxa a finals del 2020, amb la col·laboració del Cambra de Comerç de Barcelona, el Centre Blockchain de Catalunya. Aquest centre està domiciliat a Girona i entre les entitats que en formen part hi ha la Fundació Nord, liderada per Joan Matamala, persona de confiança de Puigdemont, i presidida per Baylina. Aquest activista digital, que es presenta a Twitter com jbayina.eth, va reconèixer en declaracions a TV3 que s’ha reunit en diverses ocasions amb l’ex-president de la Generalitat a Bèlgica, i l’ha convençut perquè usi l’etiqueta krls.eth a Twitter. Eth és l’acrònim de la criptomoneda Ethereum.
A finals de l’any passat, Puigdemont va anunciar a finals del 2021 que obria una cartera a Ethereum perquè, segons va dir en un missatge a Twitter, “permet construir el que anomenen estats descentralitzades”. Puigneró va elogiar una decisió que entén que permet crear una República catalana digital.
En la seva aposta per les criptomonedes, Puigdemont ha comptat amb l’assessorament i ajut de l’empresa Vocdoni i dos dels seus impulsors, els desenvolupadors de codi obert Xavier Vives i Pau Escrich. Vives explica al seu blog que Vocdoni va néixer com a alternativa al fracàs del referèndum de l’1 d’octubre del 2017. Es va concebre aquesta empresa com una eina per poder celebrar eleccions digitals segures i es va presentar en una trobada de criptomonedes Ethereum. Vives, Escrich, Baylina i Matamala estan en el llistat de persones presumptament espiades a través dels seus telèfons mòbils, segons l’informe que va donar a conèixer el laboratori canadenc de tecnologia i drets humans Citizen Lab. En aquest informe no hi surt en cap moment la paraula ‘Rússia’ però potser aquest país té més a veure en la declaració de la independència de Catalunya l’octubre del 2017 del que Puigdemont ha confessat fins ara.
