La sortida de la presó del president d’ERC, Oriol Junqueras, va suposar una injecció de moral per a les seves files. A més, l’aura de patum amb autoritat política per dir i fer el que consideri perquè ha patit la repressió de l’enemic ha envoltat la seva figura des d’aleshores.
Malgrat que la majoria de presos del procés han acabat deixant els càrrecs, els republicans li van mantenir sempre la presidència d’ERC, tant abans com després dels indults. Aquest poder quasi il·limitat, amb el temps, comença a ser una mica incòmode. De fet, sectors de la direcció comencen a notar que és complicat convèncer Junqueras d’algunes coses i que han de fer autèntics equilibris per gestionar algunes qüestions sense que ell hi vegi desobediència interna.
El president d’ERC continua sent dels pocs referents republicans que aixeca el públic als actes i mítings del partit. Darrerament, la presentació de candidats d’ERC a les municipals ha portat diferents dirigents a municipis i ciutats a fer els seus actes. I des del partit ja han comprovat que ningú com Junqueras és capaç de motivar els assistents fins a fer-los aixecar de la cadira aplaudint fins a fer-los mal les mans.
