La relació entre la direcció del Partit Popular (PP) i el seu candidat a l’alcaldia de Barcelona, Josep Bou, sempre ha estat intermitent. Han passat sovint de l’amor a l’odi, de l’adhesió total a la discrepància absoluta, d’albirar un futur idíl·lic a posar en dubte la seva continuïtat.
Des que va ser designat candidat amb el vistiplau del defenestrat Pablo Casado, Bou ha tingut detractors que han aprofitat alguns moments per dinamitar el binomi PP-Bou. Ell tampoc no ho ha posat gens fàcil. Desautoritzar declaracions de dirigents catalans o estatals del PP, o picar l’ullet a altres partits com Cs i Vox per deixar-se estimar i insinuar que podria canviar de sigles, ha estat una constant en ell durant aquests últims anys.
I quan semblava que amb el canvi a la cúpula espanyola del PP el seu nom podria repetir a les municipals, arriba la polèmica per l’incendi del seu cotxe (que va fer passar per un atac d’okupes radicals, malgrat que els informes policials van assenyalar com a causa una fallada mecànica) i obre una nova incògnita. El PP d’Alberto Núñez Feijóo no té gens clar si vol tenir algú com ell liderant el partit a Barcelona.
