La Laura Borràs i a la seva claca. En la tertúlia d’El món a RAC1, el periodista Francesc-Marc Álvaro, analitzant l’anunci que Borràs i Jordi Turull han fet en què pensen posar a votació de la militància, dinàmiques de partit com el pacte amb el PSC a la Diputació de Barcelona o amb ERC al Govern, entén que “això és la imitació del model CUP, fer veure que l’assemblea constantment va acreditant els passos del partit”. Un model que segons Álvaro, és aliè a Turull, “que ve de la tradició convergent clàssica”, però que encaixaria en l’entorn de Borràs, “que els agradaria ser una mena de CUP vestida de Versace”.
En la mateixa tertúlia, Álvaro no augura un futur esplendorós a la coalició anunciada per Borràs i Turull. No hi veu cohesió perquè, segons argumenta, “no tenen res a veure”. És més, els compara amb l’ERC d’abans, “aquella que semblava que s’havia de trencar a cada congrés”. “Hi havia escissions cada dia… Una va ser la de la PI, una escissió que van fundar Àngel Colom i la Pilar Rahola, i que va finançar en Millet, entre altres”, analitza, i afegeix: “Crec que Junts corre el perill d’entrar en aquesta fase d’escissions, i no m’estranyaria que la senyora Borràs acabés encapçalant, com en el seu dia va fer la Rahola, un PI, un partit per la independència, i que en Turull es quedés fent una mena de refundació de l’antiga Convergència…”.
