El Camp Nou s’ha tornat un espai menys atractiu per al soci i per a l’aficionat en general, en part també perquè existeix un augment de la inseguretat. La tràgica nit el 14-A enfront de l’Eintracht va despullar les moltes deficiències que s’han anat acumulant en el primer any de gestió d’una directiva amb molts deures acumulats.
Aquesta setmana el club ha realitzat, en principi amb la idea de començar a resoldre totes dues qüestions, dues reunions, una amb els grups d’opinió i d’animació i una altra amb alts càrrecs de seguretat de Mossos d’Esquadra. No obstant això, la perillosa tendència d’aquesta junta a prioritzar la gestió mediàtica, per sobre d’actuar amb una veritable actitud de preocupació i de resolució dels problemes, obliga a posar en quarantena i sospitar que es tracta sobretot de nous passos en fals.
La prova és que, després de les evidents i estrepitoses fallades en tots els àmbits que van permetre la invasió de 40.000 seguidors alemanys, gairebé un mes després la junta no ha adoptat cap mena de mesures, només de tipus més cosmètic, deixant les coses tal com estaven, principalment mantenint a tots els executius i agències de revenda en el seu lloc, sense alteracions ni en les funcions ni en les estructures. El motiu també resulta obvi, perquè Ticketing i Seguretat no van fer una altra cosa que seguir les instruccions d’un alt staff executiu en el qual el cap visible és el mateix president Joan Laporta.
La pluja de queixes i de crítiques en aquell moment, inevitables i contundents per part dels socis, van ser hàbilment sufocades des de la directiva i l’aparell de comunicació amb la mai ben ponderada i còmplice reacció de la premsa en general. La rèplica va consistir a convertir la pròpia junta directiva en víctima i solidària amb la indignació i la vergonya generals, tot frenant la marea de crítiques amb la promesa d’adoptar mesures i de donar la cara amb tota la informació i detalls de l’ocorregut.
En cap cas, com hauria passat contra Josep Maria Bartomeu, no es van sol·licitar ni es van exigir altres mesures dràstiques, incloses la petició de dimissió dels responsables, fossin els qui fossin. En l’argumentari del vot de censura contra Bartomeu, la tardor del 2020, es va incloure com un motiu fonamental i gravíssim en contra seva el mateix fet de posar al mercat, controlades, sense intermediaris ni revendes, aquelles entrades alliberades pels socis a través del Seient Lliure. No sembla que davant de fets veritablement més greus s’hi doni el mateix tracte.
Els mateixos grups d’opinió i d’animació que van clamar per aquesta pràctica a favor dels interessos i benefici del club, quan governava una altra directiva, han adoptat ara una vergonyosa actitud de protecció i de col·laboracionisme doblement injustificables, perquè no sols no es van atrevir a censurar i denunciar de manera oberta i indiscutible l’atropellament als socis més greu de la història, amb evident risc físic a més de les vexacions sofertes, sinó que van aixecar el dit per a anunciar que es posaven a la disposició de la junta per a millorar l’assistència a l’estadi
Així ho han fet aquesta setmana Seguiment FCB, Dignitat Blaugrana, Compromissaris FCB, Transparència Blaugrana, Noies Twitter FCB, El Senyor Ramon i Un Crit Valent, juntament amb Cor Blaugrana, completant aquest quintacolumnisme que va ser en el seu moment un dels pitjors enemics de Bartomeu, ara convertit en una espècie de guàrdia pretoriana del laportisme.
A canvi de què? La versió oficial parla d’una reunió “amb el rerefons d’allò que va passar el dia de l’Eintracht”, encara que amb una perspectiva molt més relaxada: “El club és conscient que, des de la pandèmia, l’assistència al Camp Nou dels abonats ha disminuït i, lluny de millorar, s’ha cronificat”.
La directiva va ser-hi representada per Maria Elena Fort, Josep Ignasi Macià i Juli Guiu, és a dir ni rastre d’aquest vicepresident de l’àrea social, Antonio Escudero, un altre d’aquests directius “florero” de Laporta que, si pot, s’evadeix fins i tot de les assemblees perquè té coses més importants que fer els caps de setmana. La reunió, segons les fonts oficials, va servir sobretot “per a identificar dos grans problemes: que l’abonat no va al camp i el problema de la revenda. Dos problemes on el club vol trobar solucions de cara a la pròxima temporada perquè el Camp Nou torni a acostar-se a una mitjana de 70.000 mil persones”.
En realitat, es van produir pocs o més aviat cap avanç, més enllà de promeses que, inevitablement, s’aniran incomplint una darrere de l’altra, ja que la prioritat de la junta és recaptar tots els diners possibles via Ticketing, especialment a partir que comenci la temporada pròxima, potser amb algun fitxatge competitiu i gràcies a aquest “reset” anímic que tot barcelonista realitza com un ritual a primers d’agost.
La qüestió de fons, principal i urgent, radica ara mateix en com gestionar els 23.000 abonaments afectats per la moratòria proposada l’any passat als socis que, per raons econòmiques, es van acollir a la possibilitat de no pagar ni gaudir de la seva localitat durant la temporada 2021-22, tenint assegurada la possibilitat de recuperar la normalitat a partir de la següent.
Aquesta “normalitat” hauria d’incloure el funcionament del Seient Lliure, que s’ha convertit des de fa ja bastants anys en una fórmula segura per al finançament de quasi la totalitat de l’abonament. Aquesta és l’arma de doble tall que, d’una banda, més por li dona a Laporta, ja que comptar amb 23.000 seients per a vendre o revendre descontroladament són una temptació irreprimible.
D’altra banda, la seva devolució als socis que sempre han estat els titulars no deixa de representar una limitació contrària a aquest clientelisme que, en realitat, es percep internament, com ja es va demostrar els dies abans de l’Eintracht, quan des de les oficines es va llançar el prec desesperat als socis abonats perquè alliberessin les seves localitats sense cap contraprestació. La demanda era tan bèstia, plenament conscient que procedia de seguidors alemanys, que la mateixa junta va buscar seients fins i tot sota les pedres.
Els grups d’opinió al·ludits, no obstant això, han preferit no criminalitzar ni penalitzar la imprudència temerària comesa per una directiva que, com ha fet amb unes quantes penyes, està oferint entrades gratuïtes i privilegis a aquests col·lectius afins, els veritables “guerrillers” del vot de censura contra Bartomeu, als quals toca tornar a anestesiar convenientment en aquests moments d’impopularitat, buit i desencantament per raons més que evidents.
Ha sortit malament fins i tot el cartutx de Xavi Hernández quan s’ha pretès oferir al barcelonisme un infundat ‘Hem tornat!’, per la senzilla raó que els qui manen en el vestuari continuen sent els mateixos protagonistes dels últims anys de decadència esportiva.
Contradictòriament, no obstant això, es veu que la solució és vendre a Frenkie de Jong per a continuar alimentant la voracitat de les ‘vaques sagrades’.
L’altra qüestió debatuda amb Mossos d’Esquadra, concretament amb la seva Brigada Mòbil i la de la regió policial Metropolitana Barcelona (RPMB), és la reacció a la detecció d’un augment d’accions violentes protagonitzades per grups radicals contra seguidors d’ambdues aficions. Els incidents més greus registrats van ser el 10 de març, contra el Galatasaray, amb agressions indiscriminades amb armes prohibides i objectes contundents en la proximitat i accessos de l’estadi, amb el resultat d’un agent ferit.
El 14 d’abril, el dia de la visita de l’Eintracht de Frankfurt, també va ser especialment violent. Arran d’aquests fets, es va obrir una investigació policial per a determinar els autors dels atacs i, fins ara, s’ha detingut dues persones. En moments previs al partit els efectius policials van detectar amagada una bossa de grans dimensions plena de bastons i altres objectes contundents, com per exemple bats de beisbol.
No ha transcendit, no obstant això, que també dins de l’estadi es van produir incidents de tota mena contra socis del FC Barcelona, entre altres motius perquè, per a estalviar, s’ha rebaixat el contingent de seguretat.
I així continuarà sent mentre Lluís Miquel Venteo i la mateixa directiva que l’ha nomenat, amb la benedicció de qui mana en aquesta àrea, l’excunyat de Laporta, Alejandro Echevarria, hi continuïn veient més avantatges que inconvenients a una estructura del tot insuficient i ineficaç. En aquest departament també els interessos i les prioritats són unes altres.
