Portem dos mesos llargs de la guerra provocada per la invasió d’Ucraïna per part de les tropes russes. Les baixes a banda i banda que continuen augmentant i la tenaç, valerosa i inesperada resistència dels ucraïnesos ha impedit de moment, que Kíev i les ciutats clau caiguin en mans de les forces invasores russes. És palesa la frustració de Rússia, a la vista de l’escalada bèl•lica que estan duent a terme com es pot veure en l’implacable bombardeig de Mariupol. No obstant això, no és menys cert que els fracassos de Rússia al camp de batalla també creen oportunitats de pau, que esperem veure consolidats aviat.
Les negociacions segons el que els media ens informen són complexes. Cada vegada sembla més plausible que l’acord implicarà alguna cessió territorial, per exemple, una autonomia regional per a Donbas o dit menys cortesament, una annexió d’aquesta regió per part de Rússia. També es veu probable que Ucraïna accepti una neutralitat, si més no militar.
El conjunt d’aquesta treva (ja que no pacificació) s’entreveu com una nova versió del “teló d’acer” que vam viure a partir de 1946 segons la cèlebre frase encunyada per W. Churchill. El teló d’acer designava la separació ideològica i física establerta a Europa després de la Segona Guerra Mundial entre la zona d’influència soviètica a l’Est, i els països occidentals. Aquesta barrera, emblema i frontera de la Guerra Freda, triga a caure més de 40 anys. Ho fa el 1989 amb la caiguda del Mur de Berlín. Encara que els temps geopolítics són substancialment diferents, un “nou teló d’acer” implicaria entre moltes altres coses el perill que el vell militarisme que va envair Europa ressorgeixi de nou; que Europa torni a estar dividida i que els recursos que estàvem dirigint a les prioritats socials i econòmiques es reverteixin als exèrcits.
Entenem que és una obligació moral que Europa en particular, però també les grans potències que són els EUA, la Xina i el Japó, facin tot el possible per construir rampes de sortida d’aquest terrible conflicte per als dos contendents. Si no és així el risc d’una confrontació nuclear i un teló d’acer nou no és menor. Sigui quin sigui el resultat de la contesa, el nostre món serà diferent del viscut a l’antic equilibri (per no anomenar-lo període de por permanent) de la Guerra Freda o de l’enganyosa estabilitat de les últimes dècades. En intentar configurar els perfils d’aquest nou món, una incògnita més gran és el paper de la Xina. Els experts en geopolítica auguren que l’OTAN emergirà més forta i fins i tot políticament més popular i que Rússia esdevindrà un estat en gran part aïllat de l’economia internacional i empobrit. Potser el més terrible és que Europa s’haurà partit amb un teló d’acer nou i amb els exèrcits i serveis d’espionatge dels països disposats a enfrontar-se en qualsevol moment.
A tot això, caldria augmentar la despesa militar amb la reducció inevitable de les partides destinades a educació, atenció mèdica, acció climàtica i sostenibilitat, serveis socials, etc. Molt probablement, la guerra d’Ucraïna afectarà les societats i les nacions alterant lleialtats polítiques, actituds socials i en general els plantejaments reduccionistes i egoistes s’ampliaran, trencant-se o deteriorant-se els llaços comercials, culturals i polítics amb Rússia. Per a més inri, els danys i els perjudicis d’aquesta guerra també arribaran a Àsia, Àfrica i tota Amèrica on l’autoritarisme i el militarisme aniran de la mà. Tot això sense oblidar que el cessament dels lliuraments de blat provinents de Rússia i Ucraïna (dos dels principals exportadors de cereals del món) ens pot conduir a una crisi alimentària mundial.
Els polítics, pensadors i activistes progressistes farien bé de buscar i trobar mitjans per resistir aquest autoritarisme i militarisme i mantenir les nostres prioritats relatives a la salut, educació i justícia socioeconòmica. L’impacte global de la guerra a Ucraïna s’està desplegant i sembla difícil de preveure com evolucionarà, especialment davant d’un intolerant Sr. Putin. És essencial que el món progressista analitzi amb molt de compte la situació i quan sigui possible es catalitzi la sortida del conflicte per avançar en les prioritats que ens portin a un món en pau.
Susana Alonso
