El departament de màrqueting del FC Barcelona fa temps que ve acreditant un insuperable currículum d’ineficiència. Ha estat el resultat inevitable d’una successió d’executius i estratègies que, finalment, han aconseguit esborrar el menor rastre de sensibilitat barcelonista. L’àrea ha acabat dominada per experts de màrqueting en la seva majoria fitxats d’altres sectors del tot aliens al futbol, sense coneixements de l’entorn barcelonista i, per descomptat, ignorants supins de la història, naturalesa i identitat social del club.
La suma d’aquesta imperícia dels responsables de màrqueting, juntament amb la delirant direcció executiva familiar sota el comandament únic de Joan Laporta i la no menys inestimable col·laboració del departament de comunicació, ha desembocat en l’arrencada d’una campanya publicitària desafortunada i certament inoportuna.
Sota el lema ‘Puja a la Xavineta’, autobusos de TMB van començar a recórrer la ciutat tractant de reclamar l’atenció de potencials compradors de marxandatge blaugrana, dirigint-los al Store de la Rambla amb la finalitat de recuperar el temps perdut gràcies al retorn del turisme.
D’entrada, no s’ha pogut triar una setmana pitjor ni un dia menys assenyalat per a una iniciativa comercial que als ulls dels socis i autènticament barcelonistes produeix vergonya aliena i una sensació de ridícul sense precedents.
A més, recórrer a la ‘Xavineta’ com a reclam per als turistes i visitants no sembla tampoc la millor idea, ja que es tracta d’un populisme que, en un moment donat, es va posar de moda només en determinats i molt cursis entorns periodístics en al·lusió a la ratxa d’èxits del primer equip. No fa falta dir que aquest tipus d’etiquetes solen ser efímeres i volàtils i que avui, coincidint amb aquesta acció, la ‘Xavineta’ no està precisament de moda després dels últims resultats.
Igualment, aquesta popularitat de la ‘Xavineta’ no ha travessat cap frontera, cap estranger nouvingut és capaç de relacionar aquest terme, encunyat tan localment, amb la grandesa del club ni de produir el menor impacte en un turista o visitant de fora de Catalunya.
Les ordres des de la superioritat barcelonista són tan exigents sobre la necessitat d’obtenir ingressos que, sota aquesta pressió i la desesperació latent dins del club, l’àrea de màrqueting va voler anar més enllà i donar la campanada amb una acció oportunista i connectada al primer equip. No es va tenir en compte, no obstant això, que en l’interval entre el moment de la idea i de la decisió de promoure aquesta campanya fins a la seva execució, a partir de la primera setmana de maig, podien canviar les coses.
A la vista dels últims resultats, el més prudent era l’opció d’ajornar el seu desplegament en diferents suports publicitaris com els autobusos. Esperar un millor escenari i no arriscar-se, com va succeir aquest dijous, al fet que a més coincidís amb una de les gestes del madridisme més grans de la història.
