L’ex-president de la Generalitat Carles Puigdemont aspira a crear una Catalunya independent virtual i per a aconseguir-ho compta amb el suport dels enginyers informàtics que el van ajudar en la creació de planes web alternatives per promoure el referèndum de l’1 d’octubre del 2017 i en la creació de la plataforma digital rere la qual es va amagar el Tsunami Democràtic, que va convocar les protestes contra la sentència judicial als organitzadors de la consulta. Quatre informàtics i experts i divulgadors de les tecnologies digitals –Elies Campo, Xavier Vives, Pau Escrich i Joan Matamala– formen part d’aquest grup. Matamala és el representant legal de la Fundació Nord, creada el 2020, amb l’objectiu de promoure l’ús de criptomonedes i el vot electrònic, eines que poden donar forma al somni de Puigdemont.
Campo, Vives, Escrich i Matamala apareixen en l’informe que ha elaborat el primer d’ells pel laboratori canadenc de recerca en tecnologia i drets humans Citizenlab i que s’ha presentat amb el nom de Catalangate. Els ordinadors i telèfons mòbils de tots ells haurien estat espiats amb l’aplicació Candiru, diferent de Pegasus, que només s’introdueix als telèfons. De la Fundació Nord també en forma part un cinquè activista digital inclòs entre les víctimes de l’informe d’Elies Campo: Jordi Baylina.
Baylina, que el passat 17 de març va fer una conferència al Parc Tecnològic de Girona, on té la seu la Fundació Nord, sobre “aplicacions descentralitzades”, va convèncer Puigdemont perquè s’incorporés a la promoció de la criptomoneda ethereum. Tots dos tenen els perfils de Twitter amb el seu nom acompanyat de les sigles .eth, que representen aquesta moneda virtual. A finals de l’any passat, l’ex-president de la Generalitat va obrir una cartera pública d’ethereum i va dir que ho feia “per contribuir, experimentar i participar en eines que permetin els ciutadans participar activament en la governança i perquè els governs serveixin millor els seus ciutadans”. Ho va explicar en una piulada on ja apareixia com a krls.eth: “Des de fa un temps, gràcies a l’ajuda inestimable de veritables experts, valoro la potencialitat transformadora que la tecnologia té sobre la governança, l’organització política i les ideologies. No pas com a tecnòleg, que no en sóc, sinó com a responsable polític”. I, com a tal responsable polític, Puigdemont va dir que aquesta tecnologia “permet construir el que algunes persones anomenen estats descentralitzats”.
D’aquests estats descentralitzats, de criptomonedes, de vot electrònic i de les reunions que han mantingut els darrers temps amb Puigdemont a Bèlgica en podran parlar aviat tots aquests experts en noves tecnologies a la Comissió d’Investigació sobre l’espionatge que es reunirà al Parlament de Catalunya en unes sessions que prometen ser apassionants.
