La consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, ha tingut un paper discret des que va assumir el càrrec. Tot i arribar al Palau de la Generalitat com una de les persones de confiança del president, Pere Aragonès, Vilagrà s’havia mantingut fins ara en un discret i resguardat segon pla. S’ha ocupat de qüestions d’importància tècnica i sectorial, però són molt poques les de pes polític que ha tractat fins ara sense la presència d’Aragonès.
Darrerament, però, la crisi de l’espionatge del Catalangate l’ha col·locat a primera línia política com la persona que interlocuta amb el govern espanyol per intentar reconduir la situació. Més enllà de la comunicació que puguin tenir els presidents, serà Vilagrà qui hagi gestionat l’èxit o el fracàs del final d’aquesta crisi.
La primera reunió que van tenir el Govern català i l’espanyol després d’esclatar el Catalangate va ser la que van celebrar al Palau de la Generalitat la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, i el ministre del ram, Félix Bolaños. Per escenificar el distanciament de posicions, des del Govern van col·locar una taula llarga per ubicar cadascun dels interlocutors en espais més separats. La tàctica de Putin, però nostrada.
