En la darreres setmanes les onades han anat portant fins les platges d’Odessa les gorres dels mariners del Moskva, el buc insígnia de la flota russa del mar Negre. Una de les joies de la corona de l’armada de Putin. El 14 d’abril es va enfonsar desprès de rebre l’impacte de dos míssils neptú. Només una cinquantena dels 510 membres de la tripulació va poder ser rescatada per un vaixell turc; que els va traslladar a Sebastopol. De la resta no se’n sap res. Oficialment Rússia només reconeix un mort, l’alferes Ivan Leonidovich Vakhrushev i 27 desapareguts. De la resta cap notícia.
A les poques hores de saber-se el naufragi la pàgina VKontakte, l’equivalent rus a Facebook, es va omplir de missatges de familiars dels tripulants preguntant pel seu destí. Molts d’ells també van escriure a les oficines locals de reclutament i a la comissaria militar de Simferopol, a Crimea, sense obtenir cap resposta convincent. Una resposta difícil de donar quan bona part de la tripulació estava formada per soldats de reemplaç que, segons la normativa de l’exèrcit rus, mai no haurien d’entrar en combat ni estar en un creuer que quan va rebre l’impacte dels míssils neptú es dirigia a Odessa per donar cobertura a una operació de desembarcament de paracaigudistes per capturar la ciutat.
Són baixes difícils d’amagar. L’ocultació dels morts ha estat una de les obsessions del sàtrapa del Kremlin i els seus sequaços, fins el punt de portar al front crematoris mòbils per desfer-se dels cadàvers. Recorden que les mares russes van acabar sent determinants en la retirada de l’URSS d’Afganistan. Ara, quan tot sembla indicar que ja es porten més morts que en aquella guerra, aquestes mares comencen a preguntar una altra vegada.
La revista Meduza, qualificada pel govern de Putin com una “entitat russa que actua com a agent estranger” recull les declaracions d’algunes d’elles com la Iulia Tsyvova, mare d’Andreu Tsyvov, de només 19 anys, que assegura que no pot obtenir cap informació sobre el seu fill: “ningú diu res, tothom calla. Vaig demanar que m’expliquessin què vol dir ‘desaparegut’; em van dir que, simplement no estava al servei ni a l’hospital”. Tsyvova assegura que al Moskva hi havia entre 200 i 300 reclutes. També diu que sabia que el seu fill participava en operacions militars, però mai no es va atrevir a presentar cap queixa “tenia por que fos torturat allà o alguna cosa així; per tant, vaig callar”.
Les preguntes de les mares que han perdut als seus fills no és l’única realitat incòmoda a la que ha de fer front Putin. El Moskva era un buc antic, que havia entrant en funcionament ja fa més de 40 anys, el 1978, i que al 2018 va haver de ser sotmès a una reparació profunda, que potser no ho va ser tant. Segons fonts ucraïneses, els diners que van quedar desprès de fer front les despeses que genera l’endèmica corrupció russa van permetre repintar el vaixell, però no van arribar per millorar gaire el seu sistema de radar ni les seves defenses antimíssil.
Això explicaria la detenció als pocs dies de l’enfonsament de l’almirall Ígor Ossipov, comandant de la flota del mar Negre. Segons mitjans russos, un grup d’homes vestits de civil es van presentar a casa seva i se’l van endur. Uns dies abans de l’inici de les hostilitats Ossipov assegurava haver comprovat personalment l’eficàcia en combat del creuer Moskva i va informar de la seva capacitat per repel·lir qualsevol atac amb míssils.
L’enfonsament del Moskva ha deixat en punt mort les fràgils converses entre Rússia i Ucraïna. Per Putin és impossible acceptar una pau que no pugui vendre com una victòria. L’ofensiva al Dombass avança, però no a la velocitat que desitjaria i l’exèrcit ucraïnès fa l’impensable, que és colpejar en territori rus, a Belgorod i altres ciutats, on bombardeja dipòsits de combustible i de municions per tallar la cadena de subministrament dels ocupants. El seu somni de destruir el pont de Kersch que uneix la península de Crimea amb el Caucas, no sembla un quimera. Mariúpol aguanta de forma agònica.
El 9 de maig s’acosta i Putin hores d’ara no té cap victòria que proclamar. La rumorologia especula, cada cop amb més força, amb la possibilitat que aprofiti la commemoració de la victòria soviètica contra el nazisme per anunciar una mobilització general.
