El congrés nacional de Junts per Catalunya (JxCat) hauria de tenir lloc durant la primera quinzena de juny. Quan l’encara secretari general de la formació, Jordi Sànchez, va anunciar que deixaria vacant el càrrec i que convocava el conclave per escollir una nova direcció, va explicar que preferia, pel bé del seu espai, que hi hagués una única candidatura conjunta que aplegués totes les famílies del partit, algunes d’elles fortament enfrontades.
A més, va retreure la manca d’humilitat i l’excés d’ànsia de protagonisme d’alguns dels seus membres. I és que els personalismes i jugar a ser “dels meus i dels teus” en una mateixa formació és complicat de gestionar, i acostuma a acabar amb el dirigent que intenta lidiar amb això i que rep moltes de les punyalades dimitint i llençant la tovallola. Com li ha passat a Jordi Sànchez.
Setmanes després d’aquell anunci i d’aquell prec que va fer el secretari general de Junts, les diferents faccions del partit estan tan enrocades que aquesta llista única es resisteix. I ho està fent molt més del que hauria esperat Jordi Sànchez quan va sacrificar el seu lideratge polític en pro de la unitat interna.
