Andorra ocupa la 53a posició en la classificació mundial de llibertat de premsa que recull en el seu informe anual l’organització internacional Reporters Sense Fronteres (RSF). Aquesta posició d’Andorra dins de la Classificació 2022 de RSF indica que el Principat ha caigut catorze llocs en aquest rànquing respecte al 39è que ha mantingut durant tres anys.
L’estudi, presentat aquest dimarts coincidint amb el Dia Mundial de la Llibertat de Premsa, posa de manifest que Andorra encara està lluny de formar part del grup de països que mantenen una major independència entre el poder i els mitjans de comunicació. En el cas dels estats veïns, les posicions es mantenen a França (26) i a Espanya (32) mentre que puja dos punts Portugal, situant-se en el 7è lloc.
Per elaborar els informes, Reporters Sense Fronteres analitza indicadors com la pluralitat, la independència dels mitjans de comunicació respecte del poder econòmic i polític, l’eficàcia del marc legal per protegir el dret a la informació, la transparència de les institucions i les infraestructures perquè la informació pugui circular, entre d’altres. L’ONG recull la informació en què fonamenta la classificació de periodistes, però també d’advocats, investigadors especialitzats en mitjans o defensors dels drets de l’home.
En l’informe de classificació de RSF es pot llegir:
Andorra peca dels obstacles que els enclavaments petits imposen al lliure exercici del periodisme: falta de pluralitat i ingerències constants del poder polític i econòmic -especialment entrellaçats al país- en uns mitjans majoritàriament en mans d’empresaris amb interessos.
Panorama mediàtic
La minúscula grandària d’Andorra i la concentració d’importants interessos econòmics, redueixen a la mínima expressió no sols el nombre de mitjans, sinó la seva fortalesa i independència. Al costat de l’ens públic RTVA (Ràdio i Televisió d’Andorra), sota influència del Govern de torn, subsisteix un petit ecosistema de diaris, liderat per Diari d’Andorra i algunes altres publicacions en mans de banquers i empresaris amb fortíssims interessos al Principat. L’única agència de notícies funciona més com una agència de comunicació.
Context polític
La relativament recent tradició democràtica del Principat (la Constitució d’Andorra no ha complert encara 30 anys) i la influència de les elits econòmiques en totes les institucions del país configuren un model opac, en el qual els poders de l’Estat estan mal diferenciats i en el qual els pocs periodistes independents no poden exercir adequadament com a contrapoder.
Marc legal
La censura oficial no existeix, però amb uns mitjans públics proclius al Govern i uns mitjans privats controlats per empresaris o banquers, no es necessita silenciar a un paisatge mediàtic dòcil en el relat de la quotidianitat del Principat, poc dau a la recerca dels escàndols financers del país i procliu a l’autocensura.
Context econòmic
La influència de la banca és omnipresent al país i condiciona dràsticament les inversions en publicitat i, en conseqüència, la línia editorial de les publicacions, mancant mecanismes de protecció de la independència dels mitjans.
Context sociocultural
La tradició conservadora d’un país marcat per l’Església catòlica, poc inclinat a debats socials plurals, pot condicionar la independència dels mitjans. A Andorra, per exemple, els periodistes no tenen accés -per a entrevistes o com a fonts d’informació- a jutges, magistrats o altres membres d’un sistema judicial arcaic.
