La pròpia junta del FC Barcelona ha fet públic que la Confederació Mundial de Penyes els ha presentat dues demandes: una per la rescissió unilateral per part del club del conveni FC Barcelona-Penyes i la segona per la reclamació de les factures pendents de cobrament en virtut d’aquest mateix conveni. El comunicat incloïa una reacció virulenta, una més, contra la Confederació, considerant que “actua en interès propi i només persegueix sustentar el seu poder i control sobre les penyes. Les reclamacions de la Confederació van en perjudici de tot el col·lectiu penyista en intentar impedir la relació directa d’aquestes amb el club, així com la prestació d’un millor servei per a totes elles per part del Departament de Penyes del club”, diu el comunicat.
Totes dues demandes, segons la directiva blaugrana, “comporten una bel·ligerància sense precedents contra el club per part d’una associació penyista”.
És la guerra, impossible d’evitar i provocada per Joan Laporta des del moment en què, després de guanyar les eleccions, va decidir invalidar el conveni, incomplir-lo i desallotjar al personal de la Confederació de les instal·lacions del club. Un mes abans, no obstant això, Joan Laporta havia signat mantenir i sostenir el conveni subscrit en el seu moment entre el club i la Confederació.
Una mesura repressiva que va acompanyar amb una proposta assembleària per a eliminar el reconeixement estatutari de les penyes i la seva pròpia organització. La directiva va perdre aquesta històrica votació per dos vots, però no ha deixat de soscavar per tots els mitjans al col·lectiu de les 1.200 penyes que la integren i als seus més de 150.000 associats.
Com a part d’aquesta hostilitat, la junta ha promulgat un nou reglament segons el qual el 90% de les penyes deixarien de ser oficialment reconegudes pel club, normativa salvatge i precipitada que, tan confús com tot el que gestiona Laporta, no s’aplicaria després de tot, segons va afirmar en la festa d’una penya de les poques que s’han desmarcat de la Confederació per a tornar-se servils i col·laboracionistes amb la dictatorial i abusiva postura de la junta.
La històrica Penya Barcelonista Anguera és una d’aquestes traïdores a la causa que s’han canviat ràpidament de bàndol en un comunicat, en el qual precisa la seva renúncia a continuar formant part de la Confederació Mundial de Penyes en tant no es retirin les demandes, rebutjant de pla les mesures adoptades per a solucionar el conflicte.
Es dóna la circumstància que el president de la PB Anguera és Joan ‘Tito’ Bertran, membre actiu en les eleccions a la presidència del club com a directiu de la candidatura de Toni Freixa, opció que precisament proclamava la defensa de la Confederació Mundial i alertava del perill que Joan Laporta estigués enganyant les penyes, com així ha estat.
Joan ‘Tito’ Bertran, a més, s’ha convertit al laportisme perquè un familiar seu és ara directiu de Laporta i li garanteix unes certes prebendes i protecció a la seva penya, que forma part d’una tercera associació reconeguda pel club, integrada per penyes que desenvolupen un ampli treball de formació en el futbol base. Aquestes penyes, a diferència de la resta, obtenen material per part del club i un contingent d’entrades per a cada partit, inclòs el del Barça-Eintracht d’Europa League.
A la pregunta si el president d’aquesta Penya s’ha tornat laportista i insolidari a canvi d’un tracte especial respecte a resta de les penyes, la resposta és sí.
