Marcela Topor, esposa de l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont, no entén que se l’espiï i així ho manifestava l’altre dia en una piulada acompanyada per la notícia destapada pel setmanari nord-americà The New Yorker. La periodista engloba els espiats en tres grans grups: “Polítics, activista o gent corren com jo”. I recorda que espiar a qualsevol d’aquests grups “és incompatible amb la democràcia a l’Europa del segle XXI”. Després, recorda també que ella ve d’un país -Romania- “on s’espiava a tothom per sistema”, i conclou afirmant: “Em pensava que això només passava a les dictadures”.
Entre elogis i mostres de suport, a força gent de Twitter no ha passat desapercebudament que Topor es defineixi com a “gent corrent”, i, entre les nombroses respostes que rep l’escrit, no són pocs els qui li recorden que “tan corrent no serà” quan cobra 6.000 euros al mes per un magazín setmanal de dues hores en anglès amb una modesta audiència. Un programa que dirigeix i presenta Topor, que emet la Xarxa Audiovisual Local (XAL) i que paga religiosament la Diputació de Barcelona, governada gràcies a un pacte entre el PSC i Junts, aquest últim partit presidit per Puigdemont.
