El barcelonisme està escoltant aquests dies massa veus al seu cap. Les de Gerard Piqué i les de Luis Rubiales, enllaunades en àudios que provoquen vertigen i fan passar vergonya, han servit per a distreure del principal focus de tensió la por i la indignació provocade per la nit de l’Eintracht.
També continuen ressonant les veus d’un president com Joan Laporta que, jugant amb aquest cinisme que el caracteritza, compareix per a confondre, engalipar i llançar-li la culpa a la resta del món, sobretot als socis, embolcallant el discurs en una falsa pàtina de modesta responsabilitat i mil promeses més de les seves.
I, per a ajudar a Laporta a superar la primera crisi, monstruosa, que no ha pogut amagar com sempre sota la catifa mediàtica, els seus lacais del periodisme s’han afanyat a protegir-lo.
Com sempre, liderats per Lluís Mascaró, director del diari Sport, qui preventivament ja va posar el focus en el calvari que estava vivint Laporta. “El president ha hagut de suportar, des del dijous, innombrables atacs (molts d’ells desproporcionats), acusant-lo de ser el màxim responsable de la gran presència de seguidors germànics en l’estadi blaugrana. I avui revelarà la realitat del succeït. Una realitat que deixarà retratats als més de 10.000 socis del Barça que van posar la seva entrada a la revenda. I callarà a tot aquest entorn antilaportista que ha aprofitat aquesta crisi per a llançar-se a la jugular del president. Val la pena estar molt atents a les seves explicacions…”, va escriure preventivament, al dictat d’una junta que va haver d’activar tots els seus recursos a mà davant la gravetat de la situació.
Va ser la reacció de la ‘gestapo’ de la junta després d’un diumenge negre en el qual els principals opinadors de la premsa van repartir crítiques, algunes dures, encara que per descomptat proporcionals a la gravetat d’uns fets que, serenament, només podien desembocar en dimissions i destitucions en les altes esferes.
La web ‘Goal’, promoguda entorn dels periodistes afavorits per les filtracions policials del Barçagate, també va haver de sortir a defensar el búnquer com fos. “Menys d’un any després de guanyar les eleccions, la junta directiva del Barça va cometre un error que va donar ales als antilaportistes. La setmana passada, l’entorn més pròxim als expresidents Sandro Rosell i Josep Maria Bartomeu ja va inundar amb un mateix missatge a una bona quantitat de periodistes, que van rebre un text preparat, editat i construït que assenyalava a Laporta per unes certes accions dutes a terme durant els últims anys de la seva carrera professional. No va passar res després d’allò. Però aquest missatge va ser la prèvia d’una mala decisió que va obrir la porta de bat a bat als més allunyats al president. Aquells que van aprofitar un gravíssim error social per a seguir amb la seva guerra particular. La que també lliura Laporta des de la seva trinxera”, van escriure els soldats de la infanteria laportista.
Les alarmes es van encendre d’urgència la nit del dilluns, quan el Càdis va allunyar qualsevol possibilitat d’aspirar a la Lliga en aquest final de temporada que, futbolísticament, ha caigut amb la lesió de Pedri.
Per això, Mascaró es va treballar esforçadament la prèvia de la roda de premsa i molt més el post, escrivint un homenatge que ni el mateix Laporta hagués signat: “Laporta va realitzar un brutal exercici de transparència per a explicar la ‘invasió’ alemanya del Camp Nou. El president del Barça va denunciar una ‘revenda generalitzada’ per part de socis i abonats (al voltant de 14.000 localitats) i la ‘mala praxi’ de grups organitzats i agents no oficials que van facilitar entrades als seguidors de l’Eintracht. L’escàndol de veure el teu propi estadi convertit en territori enemic no va ser culpa del club, com una part important de l’entorn antilaportista va voler fer creure, sinó de tots aquells que van aprofitar el partit d’Europa League per a fer negoci”.
Aixecada de camisa històrica a la qual es van unir, una altra vegada, diligentment, els mateixos grups que denunciaven a Bartomeu per complir amb els estatuts i van aplaudir amb les orelles a Laporta amb motiu de la retallada dels drets dels socis, la manipulació i l’opacitat de l’última assemblea de socis en la qual es va votar a cegues i sense debat.
Al desprestigi i sotmetiment de la nota apareguda poc després, per a vergonya del barcelonisme, ahir es va unir un altre comunicat en el qual es rebaixaven encara més davant el poder, amb una genuflexió sense precedents.
Compromissaris FCB, Dignitat Blaugrana, El Senyor Ramon, Noies Twitter Barça, Seguiment FCB, Transparència Blaugrana i Un Crit Valent es van atrevir a expressar el seu “malestar” pel succeït, que “no va ser un problema puntual”, apostant per “trobar una solució global i encertar en el diagnòstic”. En el comunicat, reconeixen que “es podrien haver fet les coses de manera diferent per a evitar el que va passar i compartim plenament la indignació del conjunt de consocis assistents, que van comportar, entre altres coses, situacions d’inseguretat que van afectar els culers en les graderies. L’important és com assegurem i incentivem la màxima assistència del soci al Camp Nou, evitant situacions que afectin la seguretat de la nostra gent i es mantingui ‘l’ambient Barça’, respectant els drets i deures dels socis abonats, mentre donem oportunitats d’assistir a socis i sòcies no abonats i seguidors del Barça en general”.
Edulcorat, tebi i timorat comunicat que acaba amb el prec que el club els consulti les mesures socials a adoptar en el futur. Ningú dubta, no obstant això, que contra qualsevol altre president, Bartomeu, per exemple, aquests mateixos col·lectius haguessin saltat a la jugular. Diversos d’ells, que van subscriure el vot de censura fins a forçar la dimissió de l’anterior president, argumentaven com un dels aspectes destacats que “el club, amb el coneixement de la junta directiva, ha fet negoci amb els abonaments d’alguns socis i sòcies. Això, sense que aquests socis i sòcies tinguessin coneixement, fet reprovable èticament”.
Un posicionament ben diferent i matisat ara en una postura acuradament afinada per a no molestar ni sortir-se de la línia de defensa fixada per la junta. L’objectiu ha estat el de traslladar a l’opinió pública la sensació que amb Laporta això no tornarà a passar, deixant entreveure que el mateix Bartomeu ha estat darrere, també, del desastre social més gran de la història del FC Barcelona.
No és tan lamentable que Laporta s’hagi inventat les pitjors i més inconsistents explicacions com que determinats mitjans, de gran penetració, com La Vanguardia, RAC1 o Catalunya Ràdio, a més del Sport, s’hagin apuntat a la festa de la imaginació i la falsedat per acció o per omissió.
Només Mundo Deportivo ha situat el nivell d’indignació i crítica en sintonia i sensibilitat amb els socis damnificats per la negligència i la mala fe d’una junta com la de Laporta que, com més poder concentra, més governa per als seus propis interessos i més li gira l’esquena al soci.
Xavier Bosch escrivia amb més sentit comú i complicitat amb el soci el següent: “Total, que es va produir el mai vist al Camp Nou. La vexació constant als socis, la humiliació al Barça i la profanació del temple per part d’uns alemanys que van prendre les graderies de l’estadi segons els seus usos i costums. Van fumar, van beure, van estar drets, van increpar i es van afartar de fer pintes i ‘botifarres’ als sulfurats culers. ‘El resultat no va ajudar’, va dir Lluís Miquel Venteo en la roda de premsa d’ahir. ‘No sabíem que venien amb entrada’, va insistir l’irresponsable de seguretat (…) Laporta va voler fer un acte de transparència, que se li agraeix, però es va convertir en un exercici de trilerisme matemàtic on els comptes no quadraven per cap cantó. Ni de preus de les entrades (“són dinàmics”), ni d’assistents, perquè, d’una banda, sortien fins a 40.000 alemanys i, per una altra, Laporta va sentenciar que ‘hi havia 30.000 alemanys i 50.000 culers’. L’afirmació ‘el club no va vendre entrades als alemanys’ costava d’empassar, perquè quan els periodistes grataven anaven sortint entrades per als teutons per tot arreu, més enllà de les 5.000 estipulades. 500 per als VIP’S (‘amb aquests fem excepcions perquè no generen problemes’, carai), 238 entrades que se’ls van vendre per web per culpa d’un error informàtic que es va esmenar… I clar, les entrades que el club passa als turoperadors, als quals Laporta anomena ‘agents no oficials’, perquè les venen a turistes. Estipulen que només van ser 3.633 i que al turoperador que va obrar ‘amb males praxis’ (P1 Corporate Hospitality) ja se li ha cancel·lat el contracte. No van dir, tampoc, què va fer malament aquesta empresa (…) Acusar a la brava a 15.000 socis és el mai vist. Passar-li el mort de l’error històric del Dijous Sant al soci i a l’abonat és faltar-li al respecte. Oblidar que el soci és qui et vota, però al cap d’un temps et bota, és oblidar la idiosincràsia d’aquest meravellós club”.
Veus per a després d’una guerra en la qual, a més, s’ha ofegat el debat futbolístic d’un equip que fa una setmana donava per fet el doblet de Lliga i Europa League empès per la bogeria d’un president que, ningú no ho dubta, ho tornarà a fer si es torna a donar l’oportunitat de fer un gran negoci amb les entrades.
