La incògnita sobre la identitat de l’usuari del sistema Pegasus, en els casos de presumpte espionatge denunciats el 2020 per Roger Torrent i Ernest Maragall (ERC), va motivar l’enviament de dues comissions rogatòries a Israel i la República d’Irlanda que no ha rebut resposta un any i mig després.
La causa, que és secreta, continua oberta, per bé que inactiva, en espera de rebre informació sobre el responsable del hackeig de Roger Torrent, expresident del Parlament i actual conseller d’Empresa i Treball, i d’Ernest Maragall, cap de files d’ERC a l’Ajuntament de Barcelona, han publicat El País i El Periódico citant fonts judicials.
Arran de la querella presentada pels dirigents d’ERC, el titular del Jutjat d’Instrucció número 32 de Barcelona, José Antonio Cruz de Pablo, va acordar l’enviament de comissions rogatòries, però va descartar la majoria de les diligències sol·licitades pels denunciants, com ara que se cités a declarar l’exdirector del CNI Félix Sanz Roldán.
Les comissions rogatòries es van dirigir a Irlanda i Israel perquè són, respectivament, la seu fiscal de Facebook -propietària de WhatsApp- i el país d’origen de NSO Group, la companyia que va crear Pegasus.
El jutge va considerar que era la manera més adequada per mirar de “determinar la identitat” de la intrusió denunciada per Torrent i Maragall, segons el contingut de la interlocutòria revelat per El País.
“Almenys 65”
La revelació d’aquell cas va portar l’independentisme a col·laborar activament amb Citizen Lab. El resultat ha estat la detecció d’evidències d’espionatge a “almenys 65 persones” vinculades amb l’independentisme, segons ha explicat l’investigador John Scott-Railton durant la compareixença que ha compartit aquest dimarts amb els dirigents dels partits i plataformes independentistes.
Durant el mateix acte, la presidenta de l’ANC, Elisenda Paluzie, ha destacat que ha estat crucial l’esforç d’un investigador català de Citizen Lab, Elies Campo: “Sense ell, avui no seríem aquí”.
