L’inici de la primavera ha estat dur per la Fundació Arrels, entitat que acompanya i atén persones sense llar. En el darrer mes i mig cinc persones ateses per aquesta Fundació han mort. Ho donava a conèixer al seu perfil de Twitter, el passat 13 d’abril, amb aquest missatge: “En només sis setmanes, ens han deixat cinc persones que coneixíem i acompanyàvem des d’Arrels. Són l’Arek, el Miquel, el Valentín, l’Asad i el Rafael”.
“Aquestes cinc pèrdues evidencien realitats molt invisibles que pateixen les persones sense llar, com tenir un estat de salut molt fràgil a causa de la vida al carrer i estar exposades a violència”, explicava Arrels en el fil de Twitter que acompanyava el primer missatge. I afegia: “També visibilitzen situacions que les entitats que les acompanyem trobem sovint, com el fet de conèixer que una persona ens ha deixat temps després de la seva defunció”. #ningusenserecord era el hastag incorporat a aquests missatges. “Ningú dormint al carrer” és el lema de l’entitat.
Arrels recorda que “l’Arek, amb 52 anys, estimava moltíssim la Barceloneta i el carrer Mariners, on hi dormia cada nit”, “el Valentín tenia 45 anys i ens feia somriure amb les seves històries quan el visitàvem al carrer”, “amb l’Assad, de 39 anys, hem compartit cafès, hem parlat de música i hem descobert com se l’estimaven els veïns i veïnes del barri on vivia al ras”, “el Rafa vivia als carrers de Sants i amb ell havíem xerrat i cantat”, i que “el Miquel ens va deixar mentre dormia al seu pis i d’ell sempre recordarem les seves ganes d’explicar que viure al carrer no és una cosa normal i que va materialitzar en el còmic autobiogràfic Miguel, 15 años en la calle”.
Al seu portal web, aquesta entitat recull que “l’any 2021, hem dit adéu a 69 persones que vivien o havien viscut al carrer a Barcelona. Tenien, de mitjana, 55 anys; això significa 27 anys menys que la resta de barcelonins i barcelonines que també ens han deixat”. Quan una persona de les que atén mor, s’encarrega de contactar amb la família, es coordina amb els serveis funeraris per preparar un comiat en condicions i avisa tots els membres de l’entitat del dia i hora de l’enterrament. L’objectiu és que tothom sigui enterrat amb dignitat i en companyia.
També explica al portal web que “viure al carrer deteriora la salut i escurça els anys de vida. Els motius són molts i tots sumen: el fred a l’hivern i la calor a l’estiu, la tensió per buscar-se la vida cada dia, la por, la inseguretat i la violència a la qual està exposada la persona, la mala alimentació, les addiccions en alguns casos o l’escàs accés a la sanitat”.
A Barcelona hi ha prop de 5.000 persones que no tenen llar de les quals unes 1.100 dormen al carrer cada dia mentre que la resta ho fan en albergs públics o privats o en assentaments informals. Les dades sobre persones sense llar a Catalunya estan poc actualitzades. Les últimes de les quals es disposa corresponen al 2017. Aleshores, el govern de la Generalitat va comptabilitzar 53.118 persones en situació de sensellarisme, de les quals 2.347 vivien i dormien al carrer.
