Els 135 diputats del Parlament de Catalunya cobren una part del seu salari en concepte de dietes, que estan exemptes de tributar l’IRPF. Aquestes dietes, que pugen entre els 17.000 euros i els 23.000 euros anuals, en funció del lloc de residència del diputat, es justifiquen com a compensació per les suposades despeses de viatge i manutenció que els comporta el fet d’haver-se de traslladar al palau del parc de la Ciutadella de Barcelona.
Però l’escàndol ha saltat quan s’ha descobert que, durant tots els mesos de confinament domiciliari i de restricció de la mobilitat a causa de la pandèmia, els diputats -tot i no fer acte de presència al Parlament- han continuat cobrant aquestes dietes de desplaçament. Val a dir que Ses Il·lustres Senyories no necessiten presentar cap mena de justificant, ni de quilometratge del cotxe, ni els bitllets de tren, ni factures de restaurant o d’hotel… per cobrar cada mes aquest complement salarial, que també perceben els diputats que viuen a Barcelona (17.000 euros anuals).
El Parlament és el màxim òrgan de representació de la nostra sobirania democràtica i, com a tal, hauria de donar exemple de rectitud, honestedat i responsabilitat al conjunt de la societat catalana. Però, no: el Parlament de Catalunya s’ha convertit en una casa de barrets on hi regnen el desori i la impunitat.
Començant per la seva presidenta, Laura Borràs, imputada en un fastigós cas de corrupció i que, malgrat les evidències contundents aportades per la investigació judicial, s’aferra desesperadament al càrrec, com una paparra. Continuant per l’escàndol dels funcionaris que s’agafen la jubilació a l’avançada i que són generosament retribuïts sense haver d’anar a treballar.
O la manifesta incapacitat per fer la seva feina, en casos com el del Síndic de Greuges, que és nomenat pel ple del Parlament. El titular d’aquest càrrec, Rafael Ribó, té el mandat caducat des de fa tres anys (!) i encara continua xuclant de la mamella i vivint a tot tren i amb incontinència gràcies a la desídia dels il·lustres diputats.
Aquest mes d’abril ha començat el període de la declaració de la renda i patrimoni. També les empreses i els professionals han de fer front al pagament de l’IRPF i de l’IVA del primer trimestre. Això es fa molt difícil, en un entorn econòmic molt advers, encara amb les seqüeles de la pandèmia i l’esclat inflacionista provocat per la criminal invasió russa d’Ucraïna.
L’Estat necessita urgentment recursos i Hisenda, que té a tothom controlat, no deixa escapar ni un cèntim. La Generalitat també és fiscalment molt voraç i ha convertit Catalunya en la comunitat autònoma on es paguen més impostos i tributs.
En aquest context, és especialment feridor que els il·lustres diputats del Parlament continuïn mantenint la ficció de les dietes -en realitat, un sobresou camuflat- i es neguin a pagar l’IRPF que els pertoca. La CUP ha denunciat aquest frau, però els grups majoritaris diuen que narinan, narinan, narinan.
La presidenta Laura Borràs, a causa dels seus marros de corrupció, no té cap mena d’autoritat ni de credibilitat per posar fi a aquesta intolerable situació de privilegi fiscal. Ses Senyories: Sou uns pocavergonyes.
