El Regne Unit no ha estat dels països més ràpids a reaccionar de forma favorable a l’acollida dels refugiats procedents d’Ucraïna. El govern de Boris Johnson es va fer el ronso amb aquesta qüestió i, al final i quasi que a contracor, ha acceptat que alguns milers de ucraïnesos –dones i nens en la seva immensa majoria, com a tot arreu- es quedessin al país. Primer només acceptava els que ja tenien familiars al Regne Unit i ara els demana un visat i que siguin acollits per alguna associació o ciutadà britànic. Als que acullen ucraïnesos, el govern els dona 350 lliures al mes (uns 420 euros). Els que siguin acollits tindran un permís de residència de tres anys i dret a treballar i als serveis públics.
Johnson no vol passar per un polític condescendent amb els immigrants. “La nostra compassió pot ser infinita però la nostra capacitat per acollir persones no ho és”, va dir fa uns dies. El triomf del Brexit, que el va portar a ocupar el càrrec de primer ministre, es va basar, en bona part, en l’oposició a obrir les portes britàniques als immigrants. N’és conscient. No el preocupaven fins l’esclat de la guerra a Ucraïna els immigrants russos que aterraven a Londres amb fortunes aconseguides ves a saber com i es dedicaven a comprar iots, apartaments, xalets i articles de luxe o equips de futbol. El preocupa, sí, que si el 2019 hi va haver unes 300 persones que van creuar el canal de la Mànega per entrar de forma irregular al país, l’any passat en fossin 28.500. En els mesos que portem del 2022 ho han fet unes 5.000.
El 14 d’abril, la ministra de l’Interior, Priti Patel, va viatjar a Kigali, la capital de Rwanda, per convèncer el primer ministre d’aquest país, Paul Kagame, que accepti que li enviïn els migrants que interceptin intentant arribar per mar a Gran Bretanya. “Rwanda és un dels llocs més segurs del món i en els últims anys s’ha fet famós per la seva capacitat per reubicar i assentar immigrants”, ha dit Johnson.
El primer ministre britànic havia apuntat abans la possibilitat que aquests migrants detinguts fossin enviats a Albània o Ghana. Finalment, l’afganès, el sirià o el senegalès que intenti arribar en pastera a territori britànic i sigui atrapat abans d’aconseguir-ho es pot trobar, d’un dia per l’altre, a l’altra punta de l’Àfrica. Johnson diu que actua així per dissuadir les màfies.
Europa no pot donar gaire lliçons al Regne Unit. No envia els migrants que rescata al Mediterrani a Rwanda però compra la voluntat de grups armats libis perquè se’ls quedin o la de Turquia i Níger perquè evitin que intentin aquesta travessia. De fet, sembla que la Unió Europea també ha estudiat l’opció de Rwanda com a destí final dels migrants que li fan nosa.
Tun, tun, ¿quién es? / Los ucranianos que huyen de las bombas de Putin / Abre la muralla.
Tun, tun, ¿quién es? / Una persona que busca una vida digna en nuestro país / Cierra la muralla.
Quina vergonya!!!
