Al juny de l’any passat, a l’única reunió que Joan Laporta es va avenir a celebrar amb la direcció de la Confederació Mundial de Penyes, el president va argumentar la seva voluntat d’eliminar intermediaris entre el club i el moviment penyístic com a excusa per a portar davant l’assemblea la seva proposta d’extermini de les penyes, un col·lectiu amb més de 1.200 penyes agrupades en un organisme com la Confederació, que representa democràticament a més de 140.000 barcelonistes, 18.000 d’ells socis amb dret a votar.
Laporta, com sempre deshonest i mentider, va admetre en aquesta trobada haver signat en campanya a favor de defensar els drets estatutaris dels penyistes i el conveni amb la Confederació “perquè en aquest moment em vaig sentir pressionat”. Per descomptat, no va ser aquesta la raó, perquè Laporta és molt capaç de donar-li l’esquena a les penyes com ja va fer en el seu anterior mandat, ignorant-les i perseguint-les i com va expressar amb claredat en les eleccions del 2015 quan va rebutjar signar aquest mateix document que sí que va rubricar en les del 2021 amb l’única finalitat de treure’s del damunt un problema electoral.
Un cop escollit president, gràcies també a milers de vots dels penyistes, la primera reacció va ser portar a l’assemblea una proposta per a formalitzar la seva desaparició legal, fer fora del club als empleats de la Confederació, desmantellar la seva estructura i tallar els fons recollits en aquest conveni, que ja ha estat denunciat inevitablement davant els jutjats.
També, en un altre jutjat, la Confederació ha demandat a la directiva de Laporta per tractar d’aplicar una nova normativa que, de facto, elimina de cop el reconeixement del club del 95% de les penyes, a més de 1.100 penyes blaugrana.
Joan Laporta ve repetint a les penyes que visita puntualment la seva obsessió d’eliminar el que ell qualifica d”intermediaris’ entre el club i els penyistes, en referència a la Confederació, veritablement un òrgan de govern votat per delegació dels seus 140.000 penyistes associats.
Per contra, a aquest mateix president el tornen boig els intermediaris, també comissionistes i mediadors de tota mena que possibiliten acords com el de Spotify. Va ser el mateix president qui va destacar la participació i presència de Darren Dein a l’assemblea on es va aprovar el patrocini.
Darren Dein, que s’emporta un percentatge de set xifres de l’acord, a pagar pel Barça, va tenir la sort i el privilegi de ser present en un acte presumptament democràtic i de participació en el qual només es va admetre l’entrada i intervenció lliure dels Senadors del club (socis amb un número per sota del 1.000) i es va limitar i va manipular la participació de la resta dels compromissaris.
Llibertats retallades al marge, en un club on el soci ja no pinta absolutament res i veu amenaçats els seus drets, en plena regressió democràtica, l’entorn de Laporta es va omplint d’intermediaris com Jorge Mendes (foto), que va donar una bona queixalada a la renovació d’or d’Ansu Fati i va picant d’aquí i d’allà cada vegada que mou un futbolista, com Trincao, cedit pel Barça al Wolverhampton, o Adama Traoré, al revés, estant tots dos a punt que un dels dos clubs pagui els 30 milions que es demanen per tots dos.
Un altre d’aquests satèl·lits és Mino Raiola, el no menys popular agent que té sota el seu control a una estrella com Haaland, el davanter amb el qual somiava Laporta per tancar un altre ‘Ibraimovic’, en el seu moment fitxat amb sobrepreu i unes comissions milionàries que van acabar deixant unes pèrdues de 33 milions. Raiola es va folrar, com es diu vulgarment, sense moure un dit.
En uns altres temps, un dels seus preferits era Pere Guardiola, germà de Pep Guardiola i quan ha convingut satèl·lit de Jaume Roures en els clubs que han estat sota control de Mediapro, al qual va posar al capdavant del fitxatge de Villa com a negociador per part del Barça. Avui, Pere Guardiola continua servint l’entorn del Manchester City, encara que amb menys reputació que abans, després de ‘dirigir’ les operacions de fitxatges del Granada i del Girona durant una temporada, tots dos amb el mateix trist final d’un descens a Segona Divisió.
Avui, l’home confiança del president és el seu germà Xavier Laporta, que participa i supervisa diferents operacions del club sense que consti oficialment, és a dir sense un reconeixement oficial del seu paper i de les seves funcions, encara que tampoc ningú del staff barcelonista creu que treballi gratis. Tampoc Alejandro Echevarria, l’excunyat de Laporta i exdirectiu i exresponsable de l’oficina d’atenció al jugador del primer equip, al qual se li atribueix una participació en diversos assumptes del club, especialment en matèria de seguretat i àrees delicades.
En aquesta línia, la lectura interessant de l’article del diumenge de Lluís Canut a Mundo Deportivo aporta informació sobre un nou entorn presidencial bastant curiós, el d’una agència de representació i màrqueting de jugadors recentment creada pels fills del mateix Joan Laporta i el fill de Rafael Yuste, el vicepresident primer del FC Barcelona. L’article precisa que en el seu codi ètic consta la seva voluntat de no realitzar operacions vinculades amb jugadors del FC Barcelona o amb el propi club.
És clar, no obstant això, que els tres s’han ficat en el negoci del futbol inspirats i emparats en l’exemple dels seus progenitors i en els seus ensenyaments i experiències, inclòs, segurament, el respecte pel codi ètic i aquestes coses.
Val la pena reproduir, respecte dels intermediaris, allò que Canut escriu encara sobre l’última assemblea: “Però, el més delirant va ser l’ovació que va arrencar, per part de la fidel concurrència el president Laporta per a Darren Dein, el comissionista de l’acord i exrepresentant de Thierry Henry, i fill de l’anterior director general de l’Arsenal, que tants diners li va arrencar al Barça amb traspassos d’escàs rendiment, que millor no recordar. No obstant això, no s’acaba d’entendre molt bé que, donada l’estreta relació entre el vicepresident de màrqueting del club Juli Guiu amb el CEO de Spotify Julian Ek, sigui necessària la intervenció d’un intermediari, els serveis del qual es facturaran entre el 2 i el 4% de l’import final (…) Una cosa que no coincideix amb la promesa que va anunciar Laporta en la presentació del ‘forensic’, quan a una pregunta de Marçal Lorente sobre l’aparició d’intermediaris en operacions de fitxatges del Barça, es va comprometre al fet que aquestes serien absolutament transparents, assegurant, en una clara al·lusió a Rosell que ‘si cal pagar per un jugador una comissió impactant, ho explicaré. El que no faré serà disfressar-ho. No diré que val 17 i després diré que són 57 i que després siguin 120… El que sí que faré serà explicar-ho’”.
Cal insistir en que Darren Dein és fill de David Dein, històric empresari i agent amb el qual Laporta va negociar el fitxatge d’Henry i principal responsable, a més d’emportar-se a Cesc del Barça, d’haver-li venut al club els pitjors futbolistes de l’Arsenal, com Overmars i Petit.
Sens dubte, Laporta aposta per la pedrera. D’intermediaris.
