Víctor Tarradellas, l’ex-respondable de Relacions Internacionals de CDC i del PDeCat que va viatjar a Rússia en diverses ocasions el 2017 en recerca de suport polític a la independència de Catalunya, recomana, al seu perfil d’Instagram, el llibre “La quarta teoria política”, escrit per Alexander Dugin, filòsof i analista de capçalera del president rus, Vladimir Putin. La teoria política de Dugin ha inspirat Putin en la seva decisió d’annexionar-se Crimea el 2014, donar suport a l’independentisme de la regió de Donbass i la invasió i bombardeig d’Ucraïna a partir del 24 de febrer d’aquest any.
Alexander Dugin, nascut a Moscou ara fa 60 anys, desaprova en les seves obres els valors de la democràcia i els drets humans, que considera que no són universals sinó exclusivament occidentals. “Nosaltres, els conservadors, volem un Estat fort i sòlid, volem ordre i una família sana, valors positius, el reforç de la importància de la religió i de l’Església a la societat”, escriu. Se’l considera representant d’una mena de feixisme a la russa. “Volem una ràdio i una televisió patriòtiques, experts patriòtics, clubs patriòtics. Volem mitjans de comunicació que expressin els interessos nacionals”, defensa Dugin.
Entusiasta defensor del president rus, aquest filòsof li dedica tota mena d’elogis: “No hi ha més opositors al rumb de Putin i, si n’hi ha, són malalts mentals i se’ls ha d’enviar a un examen clínic. Putin és a tot arreu, Putin ho és tot, Putin és absolut i Putin és indispensable”. Va animar el president rus a intervenir a la guerra del Donbass i considerava que la guerra entre Rússia i Ucraïna era inevitable. L’agost del 2014 va arribar a demanar un “genocidi” dels ucranians. Ha mantingut bones relacions amb partits d’extrema dreta europeus de Grècia, França, Àustria o Bulgària i es va reunir a Roma, el 2018, amb Steve Bannon, assessor de l’aleshores president dels Estats Units, Donald Trump, per analitzar les relacions entre aquest país i Rússia.
Entre la producció literària d’Alexander Duguin hi ha també una aproximació a la personalitat del president rus: “Putin vs. Putin. Una visió de la Rússia del segle XXI”. La traducció al castellà d’aquest llibre està prologada per Jordi de la Fuente Miró, líder del partit nazi-feixista Movimiento Social Republicano, que es va disoldre el 2018, que ha assessorat Vox a Catalunya.
Víctor Terradellas va penjar a Instagram una foto de la portada de “La cuarta teoría política” el 4 de juny de 2019 i hi va afegir una breu ressenya en la que destacava que “dibuixar ‘la gran Europa’ és el repte. I aquesta només serà possible si és capaç de construir una Europa Glocal, aprofitant tots i cadascú dels seus actius i no sent, com ara, un club d’Estats. Una Europa capaç d’incorporar noves idees, nous Estats!”. A l’independentista Terradellas el va atreure aquesta imatge d’una Europa amb nous Estats.
Els seus viatges i connexions amb dirigents polítics russos es van conèixer quan en les investigacions judicials del cas Volhov, sobre el presumpte finançament irregular de CDC, es van interceptar converses telefòniques en les quals assegurava que li havien promès 10.000 soldats russos per defensar Catalunya si es declarava independent i Espanya intentava reprimir-ho. També gràcies a aquestes intercepcions telefòniques es va saber que el 27 d’octubre, dia en què l’aleshores president de la Generalitat Carles Puigdemont decidia si proclamava la independència o convocava eleccions, Terradellas estava a la porta del Palau de la Generalitat, acompanyat d’un enviat de Putin que volia parlar amb ell. Puigdemont no els va rebre aquella nit.
A les xarxes socials de Víctor Terradellas no hi apareixen gaire al·lusions a les seves peripècies per Rússia i, pel que fa a la guerra d’Ucraïna, només hi ha dos missatges missatge seu a Twitter. Al més recent, del 25 de març, hi deia: “Ja ho vaig dir fa setmanes, qui en vol treure profit de la guerra entre Rússia i Ucraïna? Els Estats Units. Apreten perquè la UE compri el seu gas liquat per, així, refer una de les economies més endeutades del món, la seva”. I l’altre, al que es referia en aquest tuit, era del 24 de febrer, el dia que va començar la invasió. Hi apostava per la neutralitat de Catalunya: “Crec sincerament que la classe política en favor de la creació d’un estat català hauria de callar i no posicionar-se. Quan s’acabi el conflicte, tothom serà amic i podrem seguir treballant en favor dels nostres interessos. El nou ordre es dibuixa i hem de tenir bona relació amb tothom”.
