Fa 30 anys, la ciutat de Barcelona i el seu club més emblemàtic, el Barça, estaven en la glòria. La capital de Catalunya havia culminat una profundíssima renovació urbana i es posava de gala per acollir la celebració dels XXV Jocs Olímpics.
L’obertura de la ciutat al mar, el nou barri de la Vila Olímpica, les rondes de circumval·lació, la renovació a fons de l’Estadi de Montjuïc, la construcció del magnífic pavelló Sant Jordi… eren les fites d’una transformació sense precedents de la ciutat, sota la batuta del carismàtic alcalde Pasqual Maragall. L’optimisme i la il·lusió omplien el pit dels barcelonins.
El Barça estava a punt d’escriure una pàgina d’or en la dilatada història del club fundat per Joan Gamper. El 20 de maig del 1992, els blaugrana, gràcies a un gol de Ronald Koeman, van guanyar a l’estadi de Wembley la seva primera Copa d’Europa i l’entusiasme va desbordar els carrers de la ciutat i de Catalunya. El tàndem Josep Lluís Núñez & Johan Cruyff, aparentment impossible, va fer el miracle.
Han passat 30 anys i avui Barcelona i el Barça viuen hores decrèpites i amargues. L’alcaldessa Ada Colau i el president blaugrana, Joan Laporta, són el revers d’aquella magnífica etapa que, tots plegats, vam viure i gaudir. Els barcelonins i els barcelonistes encara hi som, però tenim la desgràcia de tenir al capdavant dues persones absolutament nefastes i que no donen la talla per ocupar els càrrecs que ostenten.
En el cas de l’Ajuntament de Barcelona, només cal obrir els ulls i parar l’orella. El clam contra la inutilitat de l’alcaldessa Colau i el seu equip és aclaparador. Cadascú té les seves raons –degradació urbanística, exasperació per les obres delirants que s’hi fan, decadència econòmica, caos del tràfic, lloguer dels pisos pels núvols, manca d’habitatge social, impossibilitat d’aparcar el cotxe, brutícia, inseguretat, soroll…-, però no conec ningú que estigui content i satisfet de la ciutat on viu.
Una altra cosa és que aquest profund malestar no tingui el reflex que mereix en els mitjans de comunicació. Però és que, de manera absolutament fastigosa i barroera, Ada Colau es dedica a comprar i a silenciar la premsa amb milionàries campanyes de publicitat institucional: cada any hi destina, sense cap mena de control i de manera arbitrària, més de 9 milions d’euros! (Viure per veure: La Vanguardia i el comte de Godó són, amb diferència, els més mimats pels comuns).
Ada Colau, que va arribar a l’Ajuntament com una alenada d’aire fresc, ha acabat caient en els pitjors vicis de l’autoritarisme, de l’amiguisme i de la corrupció. Com Jordi Pujol, pensa que, tenint els mitjans de comunicació amorrats i dependents de la mamella pública, ja ho té tot controlat i és impune. S’equivoca i ho pagarà durament a les urnes. Tal vegada no n’és conscient, però la gent ja li ha vist el llautó i està farta d’ella.
La primera etapa de Joan Laporta a la presidència del Barça (2003-2010) ja es va tancar amb un important dèficit de 79 milions d’euros. Però, durant bona part d’aquell mandat, estava envoltat d’un potent equip de gestió, al costat de bons professionals ben preparats i amb molt de seny (Sandro Rosell, Marc Ingla, Ferran Soriano…), que, amb el pas dels anys, van acabar sortint cames ajudeu-me.
Ara, la situació és diferent. Qui havia de ser el vicepresident econòmic de la junta directiva sorgida de les eleccions de l’any passat, Jaume Giró, va fugir esperitat. El CEO fitxat per dirigir el club, Ferran Reverter, també ha dimitit. Joan Laporta ha assumit tots els poders, s’ha convertit en el “Napoleó del Camp Nou” i mana sense que ningú li faci ombra.
Això és perillosíssim per a una entitat centenària i de base social com el Barça. Joan Laporta és un pèssim gestor i, a més, com ha quedat demostrat, no té cap escrúpol ni moral per enriquir-se personalment a costa del club. Com Jordi Pujol i Ada Colau, Joan Laporta també sap com tenir “contents” els mitjans de comunicació que, de moment, li riuen totes les gràcies.
Us convido a llegir les notícies de la secció Clam Nou, que publiquem en el diari EL TRIANGLE. És l’única veu crítica que investiga i denuncia totes les barbaritats que està perpetrant Joan Laporta en aquesta seva segona etapa a la presidència del Barça.
Si ningú no li para els peus –i això només ho poden fer els socis o la justícia- acabarà per enfonsar el Barça en la ruïna més absoluta i el naufragi, com ja va passar amb el CE Reus. Ho dic de manera molt seriosa i greu: Joan Laporta és un frívol i un inconscient que ara, amb les mans lliures, fa i farà els disbarats més esbojarrats, que portaran el FC Barcelona al caire de la seva desaparició o a la seva inevitable conversió en societat anònima. Això sí, mentre duri, intentarà arramblar amb tots els diners que pugui cap a la seva butxaca.
Barcelona i el Barça eren el nostre orgull. No fa tant de temps, podíem anar pel món i aquestes identitats eren elogiades i admirades amb simpatia pels nostres interlocutors. Avui, Barcelona ha perdut el seu “àngel” i el Barça ha perdut Leo Messi. Ada Colau i Joan Laporta, com un rei Mides a l’inrevés, han devaluat, fins a extrems patètics, el llegat d’or que han rebut en herència.
Fer fora Ada Colau de la Casa Gran i Joan Laporta de la llotja del Camp Nou és la urgència i l’obligació que tenim ara mateix els barcelonins i els barcelonistes. Són dues plagues que, si no erradiquem a temps, dilapidaran i arrasaran tot allò que tant d’esforç ha costat construir.
