En coincidència amb la terrible guerra contra Ucraïna, hi ha una guerra a Catalunya, molt menys cruenta. Potser es pot pensar que comparar les dues guerres és una exageració. Doncs no. Aquells que són partidaris de fer, sigui com sigui, la transició energètica han trobat un nou argument en els tancs de Putin: si volem la independència energètica de Rússia no hi ha cap altre camí que fer centrals fotovoltaiques i eòliques a dojo i si la normativa d’avaluació d’impacte alenteix els tràmits, modifiquem-la (just el que ha fet el R.D. 6/2022 de 29 de març).
El cas té relació amb el parc eòlic marí, amb l’imaginatiu nom de Tramuntana, que es pretén instal·lar al Golf de Roses. A finals de febrer, un grup de prestigiosos científics (és a dir, professors d’universitat i investigadors d’organismes científics amb publicacions reconegudes a l’àmbit de les ciències de mar) van fer públic un manifest en què alertaven: “els riscos d’implementar aquests parcs eòlics en una mar com la Mediterrània, ecològicament fràgil, diversa i subjecta a múltiples pressions humanes, no han estat encara ben avaluats i, tenint en compte el principi de precaució, no hem d’ignorar-los”. La preocupació dels científics era: per les dimensions d’aquest parc eòlic, la fragilitat ecològica de la zona d’implantació, pels danys ecosistèmics a gran escala, pel risc del nombre creixent de fenòmens meteorològics extrems relacionats amb el canvi climàtic i per l’impacte paisatgístic.
Per tant, “els científics de reconegut prestigi” no es posicionaven en contra de l’eòlica marina del parc Tramuntana sinó que demanaven una diagnosi prèvia i independent sobre l’impacte ambiental, econòmic i social (incloent-hi l’impacte paisatgístic i cultural) d’aquesta instal·lació. I no admetre a tràmit cap projecte d’eòlica marina fins que la planificació energètica amb criteris ambientals, econòmics i socials no estigui estudiada i aprovada. És a dir, el manifest era una crida a la precaució i a no manifestar les grans bondats d’aquestes instal·lacions (com han fet la Generalitat i el Govern d’Espanya) abans d’una avaluació objectiva dels impactes que generarà.
Aquest manifest va fer molt mal a aquells que volen desplegar a corre cuita l’eòlica marina a Catalunya (és a dir, conselleria d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, promotors, patronals del negoci i fons d’inversió entre d’altres). L’argument que el món científic demanés a les Administracions el compromís d’estudiar a fons el tema abans de tirar endavant cap projecte, era molt contundent. Es pot fer un projecte com aquest en contra del parer de la ciència?
Donat que era impossible oposar-se el que deien “els científics de reconegut prestigi, la solució ha estat un altre manifest d’uns “científics sense reconegut prestigi en ciències marines” (més aviat tecnòlegs que no és el mateix que científics) i que van presentar fa uns dies al parc científic de la Universitat de Girona. El títol ja ho diu tot: “Manifest per al seguiment científic de l’energia eòlica a Catalunya”. El text és un al·legat genèric en favor de l’eòlica marina on es demana fomentar la incorporació de l’eòlica marina flotant al mixt elèctric de Catalunya; a la vegada, proposa coses tan assenyades com un diàleg constructiu entre experts i buscar fórmules perquè el territori es beneficiï de manera justa d’aquests projectes.
On rau el problema d’aquest segon manifest? Doncs que els “tecnòlegs” donen per fet que s’implantarà aquest parc industrial de generació elèctrica a l’Empordà i el que cal és un seguiment de com es faran les coses. En canvi, “els científics de reconegut prestigi” afirmen que cal estudiar molt bé els ecosistemes abans de decidir fer res. És a dir, abans de fer i seguir cal primer veure si es pot fer. No és poca diferència!
Hi ha una altra curiositat en aquest segon manifest: els promotors són l’IREC, que no sembla massa reconegut pels seus estudis sobre biodiversitat marina o canvi climàtic. A més té un Patronat/Consell on figuren la Generalitat, tres universitats catalanes, l’IDAE i també Endesa, Gas Natural, Repsol, etc. Per acabar d’adobar-ho, el director d’IREC va acompanyar fa un any als directius de l’empresa promotora del Parc Tramuntana (com informava El Punt Avui, el dia 23 d’abril de 2021) a una gira pel territori per a presentar el projecte i fins i tot apareix a un dels vídeos promocionals de l’empresa, com fàcilment es pot comprovar a la seva web. És a dir, els impulsors del segon manifest semblen força compromesos amb els promotors del projecte. I això què significa? No ho sé; em limito explicar que és així.
Ja se sap que totes les guerres són brutes. Aquesta, també.
