El surrealisme que ha envoltat des del principi la negociació del Barça amb Spotify, sota un obscurantisme sense precedents i una assemblea absolutament dominada per la manipulació, l’ha rematat el directiu Juli Guiu amb una exhibició d’incompetència pròpia, per descomptat, d’algú sense experiència i un absolut desconeixement del mateix club al qual afirma representar.
A Juli Guiu li ha tocat acompanyar a Laporta en la posada en escena d’un acord que té a veure amb els seus propis negocis, perquè a més de dirigir els festivals de Cap Roig, Suite Festival i Room Festival presideix algunes empreses del sector. Fins i tot s’ha dit que mantenia una excel·lent relació amb Daniel Ek, cofundador i CEO de Spotify, una informació que encara afegeix més misteri i confusió a aquesta comissió milionària a favor d’un amic de Joan Laporta, el ja famós Darren Dein.
Connexió al marge, quan li ha tocat sortir a explicar l’acord i justificar la confidencialitat que ha impedit donar els detalls als socis, Guiu s’ha despenjat amb escassa habilitat: “Spotify negocia contractes amb grans multinacionals i mai surten les xifres. No podem estar desmentint tot el dia les xifres. Es veurà en el tancament de l’exercici que no hem enganyat a ningú. Aquesta clàusula de confidencialitat posava en risc el contracte. Si el FC Barcelona hagués detallat les xifres econòmiques, l’altra part podria haver rescindit el contracte. Tant de bo haguéssim pogut detallar les xifres. Ens hauríem evitat aquest circ”, ha dit.
Guiu no només va reconèixer que el pacte amb Spotify va estar en risc per les filtracions i que des de la companyia va haver-hi un cert empipament perquè es van publicar les xifres del contracte. També va mostrar el seu malestar amb els mitjans per la retransmissió del procés: “No és normal que estiguis negociant amb algú i surti tot a la premsa. En qualsevol empresa seriosa no és normal. Spotify no filtra. És un problema que tenim i hem de solucionar. No puc apuntar a ningú. No tinc ni idea de qui pot ser. És un tema que parlem regularment amb el president perquè succeeix no només en l’àrea de màrqueting, també en l’esportiva. Cal omplir tres diaris i programes de ràdio cada dia. Hi ha un exèrcit de periodistes”, ha afirmat.
Es pot ser més cínic? Primer, va ser el club qui va enviar als mitjans les fotos de la visita del staff de Spotify al Camp Nou i al Palau Blaugrana, provocant evidentment la curiositat i la professionalitat dels periodistes que, per descomptat, no han publicat una altra cosa que les dades ofertes per fonts del propi club.
El que sorprèn és aquest punt d’assenyalar als mitjans com a responsables de fer perillar l’acord. La premsa, per descomptat, no té un problema. Juli Guiu potser sí, si no és capaç de veure en la premsa un còmplice en l’aprovació d’un acord que amb una premsa veritablement guerrera i independent no hagués estat tan fàcil d’aprovar. No sembla, no obstant això, capaç d’entendre la sort que té de ser directiu.
