Amb el patrocini de Spotify, el Barça perd, com a mínim, 13,5 milions cada temporada

Les condicions que va negociar l’anterior president, Josep Maria Bartomeu, eren molt més avantatjoses pel club

L’acord del Barça amb Spotify va arribar a l’assemblea de socis compromissaris, tal com estava planificat, acompanyat d’un desplegament de xifres reals que van ser filtrades convenientment als mitjans més afins per a una exposició manipulada, tendenciosa i mentidera prèvia a la seva aprovació.

Una campanya dissenyada des de l’aparell de comunicació del club i liderada i posada en escena pel diari Sport, un mitjà entregat sense límits a Joan Laporta i disposat veritablement a qualsevol cosa amb la condició de satisfer submisament les seves bogeries, interessos i plans. Finalment, perquè els socis poguessin confirmar unes condicions de patrocini de 13,5 milions menys que les signades per l’anterior directiva de Josep Maria Bartomeu.

Aclarides i confirmades les xifres tan secretament pactades amb Spotify, el diari Sport i altres mitjans satèl·lits les van oferir als socis en clau triomfalista sota un titular aparentment demolidor: “Spotify pot deixar 960 milions a les arques del Barça en 12 anys”, calculant amb prou fantasia i imaginació les xifres reals de l’acord.

La lletra petita, no obstant això, aclaria que el que s’ha signat, allò que el Barça té assegurat durant els pròxims anys, ascendeix a 435 milions com a resultat del valor del frontal de la samarreta (primer equip masculí i femení), de 57,5 milions (60 milions amb triplets) durant quatre anys, els 5 milions per la roba d’entrenament de tots dos per tres anys, i els 5 milions pels naming rights del Camp Nou per 4 anys.

A partir del cinquè any i durant els següents 8 anys, Spotify conserva els naming rights per 20 milions anuals, un punt aquest que encara sembla subjecte a especulacions i rumors sobre si la marca sueca podria, finalitzats els seus drets sobre les samarretes i la roba d’entrenament, revendre aquest actiu a un tercer.

En qualsevol cas, el FC Barcelona ja havia rebutjat aquests 20 milions pel cognom de l’estadi sobre propostes anteriors per al Camp Nou abans de la gran reforma prevista. I és clar que, quan les obres el converteixin en la instal·lació millor i més atractiva d’Europa el seu valor publicitari augmentarà.

Al marge dels enormes dubtes que genera aquest contracte, perquè tampoc és clar, ni de bon tros, que l’estadi estigui acabat en els quatre anys següents, la rendibilitat anual tan ben presentada per la via periodística als socis abans de l’assemblea amagava la notable diferència, per desgràcia negativa, respecte a patrocinis anteriors.

El bloc de samarreta del primer equip (60 milions) amb Rakuten, del femeni amb Stanley (3,5 milions) i roba d’entrenament i màniga (19 milions) amb Beko ascendia a 77,5 milions fixos més 6 milions en variables, fins a arribar a 83,5 milions.

Amb Spotify, aquest mateix bloc no passa de 65 milions, incloses les primes per títols. I s’hi afegeixen els 5 milions pel nom de l’estadi, que passarà a denominar-se Spotify Camp Nou, per aconseguir aquests 70 milions, igualment per sota en 13,5 milions. Si es pondera que els naming rights van poden ser venuts per 20 milions, la comparativa s’esfondra en contra de l’acord amb Spotify, una empresa que continua presentant pèrdues de més 700 milions acumulades i que se sosté pel dinamisme borsari que ha anat exhibint fins ara.

El que no es podia explicar, segons Joan Laporta per l’exprés desig dels suecs, és avui un secret que sap tothom sobre una esponsorització més mediàtica i sorollosa que convincent, després d’un precipitat acord en el qual es va negar a participar l’ex-CEO Ferran Reverter, convençut que era inferior i inacceptable per al FC Barcelona.

La pressa, a causa de la parsimònia i la nul·la capacitat comercial de Laporta per aconseguir ingressos, ha estat la pitjor consellera, perquè, a més, del net de l’operació cal descomptar-ne una generosa quantitat de set xifres de la comissió per a Darren Dein, l’agent que ha mediat en la negociació després de posar les dues parts en contacte.

Per aquests motius, Joan Laporta no va dubtar a convocar la primera assemblea telemàtica de la història a la vista de l’èxit i el bon funcionament del vot electrònic en el referèndum de l’Espai Barça. Estava segur que el vot electrònic no li podia fallar.

(Visited 212 times, 1 visits today)

avui destaquem

Feu un comentari