El 8 d’abril de 1971 més de 25 delegacions de diversos països es van reunir a les afores de Londres. El marc de la reunió va ser el primer congrés mundial romaní. No va resultar només una reunió de persones gitanes, va resultar la trobada més important, fins la data, d’ activistes gitanos i gitanes amb la voluntat d’ arribar a un consens en elements importants de la identitat gitana. Dels debats existents a la trobada de Londres es va crear la bandera gitana, amb els colors verd i blau que representaven la terra i el cel, també es va arribar a un acord sobre la paraula Romaní per identificar-nos com gitanos/es a tot el món, a més es va aprovar que el Romanés fos la llengua gitana “o chib romaní” i es va debatre, consensuar i adoptar l’himne gitano el “Gelem Gelem”. Un Congrés molt importat per als gitanos i gitanes d’ aquell moment amb una forta repercussió en les generacions posteriors d’ activistes gitanos.
El Congrés Mundial Gitano de 1971 també va ser important perquè va ser autogestionat; només persones gitanes van participar en els debats, la presidència del Congrés, els seus líders de les taules de debat, les manifestacions paral·leles al Congrés i, sobre tot, les veus van ser gitanes. És veritat que no era la primera vegada que es reunien gitanos i gitanes provinents de tota Europa, però sí que va ser la primera vegada on els gitanos no van estar tutelats per cap organització gadche, església o grup d’ interès. També va ser important per la procedència de les delegacions, amb participants de països com la desapareguda Txecoslovàquia, Romania, Polònia, Hongria i tots països satèl·lits de l’extingida URSS.
L’ únic participant de l’ Estat Espanyol va ser el tío Juan De Dios Ramírez Heredia, que en paraules seva deia referint-se a aquest Congrés “Gitanos y gitanas procedentes de 25 países nos dimos cita en Londres. Yo acudí sin conocer a nadie y sin tener muy clara la idea de qué se iba a tratar en aquella reunión. Y mi primera sorpresa fue comprobar que aquellas jornadas habían sido convocadas, programadas y dirigidas por los propios gitanos. Ni un solo gachó (payo) intervino en los debates ni condicionó en absoluto los acuerdos que allí se tomaron.” I continua dient “El 8 de abril de 1971, como un clavel reventón, apareció en la vieja Europa el germen de una conciencia colectiva adormecida durante tantos siglos. Gitanos y gitanas de 25 estados residentes en los países comunistas del frío sempiterno o en la geografía tantas veces deshumanizada del más feroz capitalismo, pusimos por encima de cualquier ideología el respeto por nuestra común condición de gitanos. Y entonces algunos entendimos que éramos un Pueblo que había sabido conservar leyes y costumbres que debían ser defendidas. El respeto a los mayores, la autoridad indiscutida de los ancianos, el valor de la palabra dada, la veneración suprema de la familia es expresión palpable de nuestra máxima institución y el amor supremo e insobornable a la libertad.”
Ha han passat 51 anys des d’ aquell primer Congrés i, de cop i volta, els gitanos i gitanes hem de tornar als orígens. Primer de tot, als orígens de l’autogestió, segon, als orígens de la identitat i etnicitat per alçar la veu contra l’ apropiació institucional i política de la nostra festa i, tercer, per denunciar que l’ antigitanisme continua present i va en augment a la nostra societat.
Fa quasi 20 anys que la Federació d’ Associacions Gitanes de Catalunya (FAGIC) celebra la recepció i acte institucional amb motiu del Dia del Poble Gitano al Parlament de Catalunya. Era un acte autoritzat pel Parlament i gestionat per la FAGiC. Era una col·laboració gairebé perfecta entre la institució del Parlament de Catalunya i la societat civil gitana. Han passat presidents i presidentes del Parlament de tots el colors i pensaments i sempre s’ha treballat amb una voluntat de col·laboració, entesa i oberta per escoltar totes les opinions i perfils que representen avui en dia l’heterogeneïtat del Poble Gitano de Catalunya, hem escoltat discursos en català i en anglès, i alguna intervenció colateral en castellà. L’acte, esperat per associacions i persones gitanes com el gran acte de l’ associacionisme gitano el dia més important pels gitanos sempre ha estat un èxit de participació i una festa cívica sense precedents. A més, la FAGiC s’ encarregava de que l’himne gitano “Gelem Gelem” s’escoltés al final de tots els actes de la veu o música interpretada per na persona gitana, pensava la FAGiC que era just que artistes gitanos amb molta qualitat i tècnica interpretessin l’ himne en aquest solemne escenari.
Aquest any no serà així, enguany la institució presidida per la Sra. Borràs ha decidit que l’ acte del Dia del Poble Gitano estigui organitzat com a acte propi del Parlament, sense la participació de les associacions gitanes. Els gitanos i gitanes de Catalunya passem a ser “consumidors” d’un acte fet des del payisme més recalcitrant. La decisió presa és digna de passar a la història del parlamentarisme català com una “pífia”, la forma com es va comunicar a la federació que ha estat gestionant aquest acte en els darrers 15 anys només es pot entendre per l’escassa empatia i sectarisme de la Presidenta del Parlament de Catalunya. Una simple carta de resposta a la petició de la FAGIC, com han fet tots aquests anys,. Una carta que si no fos perquè era real, semblaria una innocentada. Després de tots aquests anys de col·laboració, ni tan sols una carta signada per la pròpia presidenta del Parlament, va haver de signar-la el seu Cap de Gabinet, una carta on ens convidava a ser mers consumidors d’un acte que havíem compartit la seva gestió any rere any. Res més…
És per això que hem d’ aplaudir la valentia de la FAGiC, per no formar part d’ aquest acte del Parlament. Hem d’ aplaudir l’ autogestió i organització en temps record d’un acte fet per gitanos i obert a tota la societat, amb ponents de qualitat, amb discurs propi i independent i per sobretot, amb l’orgull de poder formar part de l’ organització de l’ acte i no de comparses d’ altres.
El present és més reivindicatiu del que ens imaginaven i la Federació d’ Associacions Gitanes de Catalunya ha programat actes per tot el territori, amb entitats federades i no federades, gitanes i no gitanes, per tal de donar a conèixer la nostra cultura, el nostre orgull de ser gitanos i gitanes i sobre tot de compartir amb l’ altre. És per això que personalment aniré a la Cerimònia del Riu, que amb tanta cura prepara any rere any els i les professionals i voluntaris de la FAGiC, un acte que és impossible polititzar perquè el riu no entén ni de llaços ni de colors, el 8 d’abril només entén de pètals de flors i d’ espelmes enceses llançades per gitanos i paios en completa harmonia.
El futur haurà de ser així, autogestionat, la FAGIC ho sap, però la FAGiC no es ven per una fotografia ni per un “quedar bé”, la FAGiC segueix estant amb el seu poble, com està i ha estat durant la pandèmia amb el repartiment de menjar, la gestió d’ ajudes i altres actuacions. Treballarà per tal que el dia 9 d’abril, quan les llums de les celebracions s’ apaguin, els gitanos i gitanes trobin ajuda i acompanyament en la resolució dels seus problemes, en la denúncia d’ actituds antigitanes, i en la promoció de la cultura i la heterogeneïtat de nostre poble, i treballarà per tal de que les institucions públiques i privades del país trobin en aquesta federació un soci solidari i compromès amb les persones vinguin d’ on vinguin i sense cap tipus de discriminació pel seu pensament.
Opre Roma
