Fins ara, el judici mediàtic i social contra Josep Maria Bartomeu l’ha declarat indiscutiblement culpable de tots els presumptes càrrecs dels quals se l’acusava per l’anomenat ‘Barçagate’. No obstant això, la primera jutgessa de veritat que ha tingut el cas sobre la taula ha dictat una sentència inicial exculpatòria i segurament clau en el futur de la querella interposada contra l’expresident del FC Barcelona i executius de la seva presidència.
Encara que només és una resolució recurrible pel querellant, Jaume Roures, l’empresari de la totpoderosa Mediapro, per a la magistrada jutgessa Alejandra Gil, del Jutjat d’Instrucció n. 13 de Barcelona, no hi ha cas, no existeix base per al presumpte delicte de possibles calúmnies i injúries pretès per Roures, objecte d’alguns tuits poc elogiosos emesos per un dels comptes governats per I3Ventures.
Aquí no s’avaluaven altres delictes com els d’administració deslleial o corrupció entre particulars, que formen part d’un altre sumari on es vol demostrar que va haver-hi una gestió i ús indegut dels recursos del FC Barcelona quan, més enllà de l’anàlisi i defensa institucional del club en les xarxes socials, van aparèixer uns comptes de twitter com el que al·ludia a Jaume Roures.
En les declaracions que fins ara s’han produït, la defensa de Bartomeu es basa en el fet que mai va autoritzar aquest tipus de pràctiques, al contrari, en què tampoc van ser oficialment encarregades per ell i en què l’empresari Carlos Ibáñez, propietari d’I3Ventures i de les filials que realitzaven el monitoratge de les xarxes, ha admès que les va obrir pel seu compte, sense cost per al Barça, amb l’única finalitat de reforçar i perfeccionar les seves conclusions sobre la base de l’estudi de les reaccions i els perfils que responien a determinats missatges.
En definitiva, bona part de l’estratègia de l’acusació es basa també en el fet que l’objectiu d’aquesta altra xarxa de comptes tenia com a finalitat erosionar la imatge i el prestigi d’una sèrie de personatges importants de l’entorn del club blaugrana.
Per això pot ser rellevant i transcendent des del punt de vista processal l’arxivament de la querella presentada per Jaume Roures, perquè la jutgessa entra parcialment en el fons del sumari principal quan considera que “no existeixen indicis” que Bartomeu i Masferrer “contractessin a I3Ventures perquè publiquessin continguts dirigits a faltar al respecte als querellants”.
També apunta que “no cal inferir que tot el que publiquessin els treballadors d’I3Ventures fos ordenat pels querellats ni que aquests donessin instruccions tendents a faltar a l’honor del Sr. Roures o de l’empresa de la qual és administrador”. A més, recalca que “no consta la participació dels querellats en uns fets que tampoc són constitutius de delicte”. Per tot això, ordena el “sobreseïment lliure i arxivament de la causa”. Aquest afegit pot ser també, arribat el moment, un argument a favor que el ‘Barçagate’ s’arxivi també.
Ara com ara, la magistrada ordena l’arxivament de la querella per injúries perquè, tal com argumenta en el seu escrit, les expressions que Jaume Roures veia com a motiu d’injúries contra la seva persona “no poden ser considerades injúries de caràcter greu i les lleus són atípiques perquè van quedar despenalitzades”.
Pel que respecta a les suposades calúmnies, Roures defensava que eren constitutives de delicte expressions com “acollir etarres a casa seva”, “pagarà 20 milions per a frenar una investigació per suborn en el cas Fifagate”, “generació de factures falses en el cas 3%”, “Jaume Roures va emetre factures falses per valor de 351.746 euros que van servir per a pagar suborns (…)”, “té comptes en diferents llocs del món amb l’únic objectiu de pagar menys impostos” o “criminal perillós”.
Sobre aquest tema, la magistrada sosté que “per a l’existència del delicte de calúmnia no n’hi ha prou amb atribuir genèricament a una altra persona fets constitutius d’infracció penal, sinó que és necessari que aquesta imputació es faci de manera específica i en tot cas individualitzant de manera evident les característiques genèriques del tipus delictiu que s’atribueix al presumpte calumniat”.
I entén que els comentaris, a més, es refereixen a fets ja publicats en premsa amb anterioritat com, per exemple, que “una filial del grup Mediapro a Miami va acceptar pagar diners per a evitar la continuació d’un procediment referent a dos delictes de frau per subornar a alts directius d’associacions de futbol del Carib per a fer-se amb drets de comercialització de partits”. De la resta de les al·lusions existeixen també evidències que impedeixen convertir-les en calúmnies, segons el criteri de la magistrada.
Bartomeu va declarar davant la jutgessa el mateix que en el seu moment va explicar a la premsa i a futbolistes com Gerard Piqué, qui recentment ha acusat l’expresident de “mentir-me a la cara”. La jutgessa, per descomptat, ha instruït la querella mitjançant les declaracions de tots els testimonis i implicats, convenint que, certament, no es pot demostrar que l’expresident tingués implicació ni cap responsabilitat en aquests comptes ni en els seus continguts.
Piqué, que sembla obsessionat amb Josep Maria Bartomeu, podria plantejar-se rectificar les seves manifestacions ara o esperar a conèixer l’èxit o no del recurs de Jaume Roures. En qualsevol cas, a la vista d’aquesta primera resolució judicial, el defensa blaugrana faria bé a no insistir en aquesta línia fins aleshores, perquè ara mateix qualsevol advocat podria trobar arguments per a defensar davant un tribunal un possible delicte de calúmnies.
