La proverbial tendència de la premsa barcelonista a jutjar sense proves, conjecturar sobre delictes i demonitzar a determinats personatges de l’entorn blaugrana va viure ahir un episodi lamentable i novament vergonyós després que una estranya novetat en el cas del trasplantament d’Abidal remogués la mala consciència de bona part del periodisme.
La notícia, convenientment manipulada, va revelar que “l’Institut Nacional de Toxicologia no ha trobat proves que l’exjugador del FC Barcelona Éric Abidal i el suposat cosí que li va donar una part del seu fetge en 2012, Gérard Armand, siguin realment família. L’organisme conclou en un informe enviat recentment al jutjat de Barcelona que investiga, per tràfic d’òrgans al mateix Abidal, a l’expresident del club Sandro Rosell i a l’exempleat Juanjo Castillo, que no hi ha cap evidència que l’exfutbolista i el donant tinguin llaços de sang, segons han confirmat a El Confidencial fonts pròximes al procediment”.
Al cap de pocs minuts es van reproduir els comentaris més infames, injuriosos i es diria que susceptibles de ser denunciats per delictes d’odi, principalment contra la figura de l’expresident Sandro Rosell, igual o amb pitjor mala intenció i enfocament tendenciós que quan va ser detingut en el seu domicili per un presumpte delicte fiscal múltiple i conduït a presó preventiva.
La càrrega mediàtica contra Rosell ha estat, de cop, igual de cruel i desmesurada. Furiosa i il·limitada, com si la majoria de la premsa necessités venjar-se d’aquesta altra realitat de la justícia, incontestable, que finalment va reconèixer la plena innocència de l’expresident blaugrana, així com la barbàrie i l’abús de poder que va significar haver-lo tancat gairebé dos anys a la presó preventiva sense cap motiu.
Per posar només un exemple lamentable de la conducta periodística serveixi el tractament ofert per RAC1 en un to agressiu, iracund i totalment fora de control: “En el sumari -afirma el periodista- consten quatre converses telefòniques entre Rosell i Castillo en les quals tots dos admeten haver comprat un fetge il·legal per a Abidal i que es van inventar que el donant era el seu cosí”.
Costa trobar un percentatge major de mentides i hipòtesis insostenibles en una frase tan curta, perquè no existeix una sola admissió d’aquesta afirmació en cap de les converses obtingudes per la Guàrdia Civil entre Rosell i un exempleat del club. De fet, en aquest presumpte enregistrament l’expresident ni parla sobre els comentaris de Juanjo Castillo i no és menys cert que la jutge arxiva per dues vegades un cas que només ha continuat endavant per l’interès d’un fiscal que, reconegudament, és seguidor del RCD Espanyol i ha continuat alimentant el cas.
En el textual d’aquesta cinta transcrita en el sumari no s’al·ludeix tampoc a l’origen del fetge i molt menys que afirmin, ni un ni l’altre, que s’inventessin la història del cosí d’Abidal. RAC1 sí que li ha donat una mà de fantasia i imaginació malintencionada i perversa.
Per què, doncs, RAC1, s’inventa i difon una manipulació tan tendenciosa, rotundament falsa, i un relat informatiu d’acusació que entra en l’àmbit de la calúmnia i de la injúria? Les raons són dues. Primerament, per la necessitat compulsiva de criminalitzar qualsevol informació relativa a Sandro Rosell, seguint aquesta línia inalterable de RAC1 de càstig i persecució contra la seva figura i la del seu successor Josep Maria Bartomeu, en la mateixa proporció inversa amb la qual s’aplaudeix, coreja i actua indulgentment la gestió i les fites de Joan Laporta.
En segon lloc, també a conseqüència de la politització del sector sobiranista d’aquest entorn blaugrana dominat des de Junts per Catalunya, exiliats o no, que ha decidit que ara convé atacar preventivament a Rosell perquè està pensant a presentar una candidatura a l’alcaldia de Barcelona, una iniciativa que ha posat en guàrdia a la classe política més mediocre i insegura.
El cas, no obstant això, podria entrar en una altra dimensió si realment es confirma que Abidal i el seu cosí no posseeixen les coincidències genètiques que en el seu moment va validar la Unitat de Trasplantaments de l’Hospital Clínic de Barcelona, única responsable de seguir i aplicar la normativa en matèria de trasplantaments d’òrgans que supervisa la OCATT (Organització Catalana del Trasplantament). Cada trasplantament incorpora una profunda investigació, també legal, sobre la relació entre donant i receptor en la qual no intervé ningú més extern, ni el pacient ni el receptor i molt menys, com en aquest cas, el FC Barcelona, que és aliè per complet al procés mèdic i clínic del seu futbolista, precisament per la naturalesa del cas.
De fet, a més, el programa de trasplantaments és públic, de manera que els costos del trasplantament d’Abidal van ser a càrrec del sistema de la sanitat pública. Ben diferent de la primera intervenció, quan se li va seccionar part del fetge, que sí que va passar per la secció privada de l’Hospital Clínic.
Ara bé, la notícia sobre la no coincidència genètica d’Abidal i del seu cosí no ha de segregar-se ni interpretar-se tampoc del comunicat de Sandro Rosell sobre aquest tema, perquè com a investigat ha tingut accés a aquest informe de l’Institut Nacional de Toxicologia i ha donat a conèixer la part on afirma que “per a fer aquest estudi de parentiu, les mostres analitzades no són les més idònies, ja que com s’ha indicat en l’apa0rtat de resultats, els perfils genètics obtinguts són parcials a ‘causa de la degradació genètica que sofreixen els teixits biopsiats quan són introduïts en els líquids conservants…’. El propi informe afegeix, per a concloure: ‘Si aquest jutjat desitja obtenir resultats concloents en la seva investigació, haurien de prendre’s mostres biològiques indubtables dels dos progenitors biològics del Sr. Armand i dels dos progenitors del Sr. Abidal, si estiguessin disponibles, o almenys dels possibles germans biològics i progenitors dels individus dels quals es volen realitzar el citat estudi de parentiu, i també una mostra indubtable d’epiteli bucal indubtable d’Eric Sylvain Abidal”.
La nota acaba dient: “En conclusió, no pot asseverar-se, de manera temerària i injusta com apunten alguns mitjans i que contradiu el què assenyala el mateix informe, que els Srs. Armand i Abidal no guarden cap relació de parentiu, atès que ha quedat acreditat que les proves realitzades a aquest efecte són incompletes podent el Jutjat continuar amb altres noves com suggereix el propi Institut Nacional de Toxicologia”.
La informació no estava completa ni molt menys justificava aquest acarnissament de la premsa contra Sandro Rosell. Serà que hi ha altres raons…
