Barbàrie versus manipulació

He estat llegint articles, reflexions, opinions i frases a xarxes socials durant tota la setmana concernents a la guerra a Ucraïna. Encara que moltes vegades caic en el parany d’opinar i de jutjar sense comprovar el que m’arriba, en la majoria dels casos romanc atent al que llegeixo i analitzo en conseqüència.

Sembla que tots els mitjans estan d’acord que hi ha hagut una massacre intencionada a Butxa, localitat propera a Kíev. Les imatges dels morts als seus carrers corroborarien en un primer moment que hi ha hagut una matança que Rússia nega. Sorprèn aquesta unanimitat sense que hi hagi hagut la possibilitat que organismes internacionals visitin la zona. Sembla que les conclusions es treuen a la vista únicament d’aquests cadàvers o de suposades fosses comunes excavades uns dies abans. També, amb testimonis de supervivents d’aquests assassinats a sang freda que expliquen amb detall els fets.

Potser no m’hauria de ficar en aquest embolic, que em pot sortir malament. Ens trobem en un conflicte bèl·lic de proporcions gegantines, amb una devastació també desorbitada. En definitiva, una guerra. Una guerra que, com totes, tracta de causar el mal més gran a l’enemic i, no ho oblidem, es faran servir tots els mitjans per fer-ho. Cal no oblidar la preponderància de les xarxes socials, de la immediatesa de les imatges que arriben i del ràpid efecte que tot això produeix a l’espectador, al receptor que, no ho oblidem tampoc, és el que, en el fons, ha d’acceptar les posicions del govern. Per això és tan important triar instantànies que tinguin l’efecte desitjat.

En cap moment no estic dient que tot sigui un muntatge. Malauradament, els cadàvers jeuen allà i formen part de la crueltat de la guerra. No em crec aquestes històries que corren per les xarxes en el sentit que són actors (ucraïnesos, és clar) que volen falsejar la realitat. Però qui ens assegura que aquests morts no han estat extrets de sota la runa d’algun edifici atacat amb un míssil i col·locats estratègicament al llarg d’un carrer qualsevol? Qui està completament segur que aquests morts ho són per bales russes quan tots sabem que l’armament utilitzat en aquesta guerra prové dels mateixos llocs? Hi ha tanta informació interessadament manipulada, per uns i per altres, que la desinformació es fa cada cop més evident. Solem posicionar-nos a favor dels uns i en contra dels altres, perquè els governs i els mitjans de comunicació, pagats per aquests mateixos estats, ens mostren el camí, sense donar opció al pensament crític, a analitzar i opinar per nosaltres mateixos.

Fa uns dies llegia un comentari que deia que el més probable és que tota aquesta guerra no sigui res més que un joc d’estratègia dels poderosos. Als EUA li interessa vendre el petroli a Europa a un preu desorbitat. Obligant Europa a tancar l’aixeta del gas rus, també el força a comprar el seu, naturalment més car, perquè ha de ser traslladat amb vaixells. Una Europa subjugada i submisa als EUA i l’OTAN, incapaç de reaccionar. Mentrestant, aconsegueix també el seu empobriment i afegir més odi entre els mateixos europeus. Per això hi ha gent que pensa que aquestes imatges de Butxa contribueixen a fer-nos creure que, si no acceptem aquesta submissió, aquest debilitament, aquesta recessió imparable, nosaltres podem ser els següents a engrandir la llista de morts. Qui no preferirà la subsistència a la mort?

I mentrestant, com clamant al desert, sorgeix tímidament un humanisme que reclama sortir immediatament d’aquesta teranyina imposada pels EUA (i l’OTAN, que és el mateix), treballar per la pau i no per la guerra. A França, el candidat de la Unió Popular, Jean-Luc Mélenchon, proposa la sortida de l’OTAN i apostar per la no alineació com a única sortida. Les victòries de l’extrema dreta a Hongria i a Sèrbia, així com el pas fet per Suècia i Finlàndia reclamant el seu dret a entrar a l’OTAN, no auguren res de bo. Tampoc el de Polònia disposada a albergar armes nuclears. Davant de tanta insensatesa, parafrasejant les paraules de Mélenchon, “un altre món és possible”, perquè, potser, el més valent sigui sortir d’aquesta mentida geoestratègica, d’aquest ball macabre d’imperialismes. Qui s’apunta a deixar els covards nus?